L’exconseller Josep Rull ha presentat aquest divendres el seu recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, contra la sentència del Tribunal Suprem per l’1-O, després que fa uns dies el Tribunal Constitcional rebutgés l’últim recurs que quedava a la jurisdicció espanyola. L’expresident de l’ANC Jordi Sànchez previsiblement presentarà el seu recurs la setmana vinent, segons fonts del despatx del seu advocat Jordi Pina.
La demanda segueix el mateix esquema de la que dijous passat va registrar Jordi Turull. Considera que se li van vulnerar els mateixos drets. En concret, el del dret a un jutge predeterminat per llei, la imparcialitat de tribunal, indefensió o dret a la presumpció d’innocència. Ara bé, Pina ha emfatitzat dos elements que en el cas de l’exconseller de Territori hi tenen més pes. s
En primer terme, la vulneració de el dret a interrogar atès que a l’exconseller se li va denegar l’opció que pogués comparèixer com a testimoni el president a l’exili, Carles Puigdemont, mentre sí que es va permetre que declarés ara el Major del cos del Mossos, Josep Lluís Trapero. Una decisió que consideren era “arbitrària i contradictòria amb el fet que el mateix Tribunal admetés les testificals (amb assistència d’advocat i dret a no respondre preguntes) de persones que estaven processades en altres procediments relacionats amb els mateixos fets”. Manuel Marchena va al·legar que en ser processades rebels no podia comparèixer.
En segon lloc, els advocats retreuen la manca de proporcionalitat de les penes. En aquest sentit, el recurs remarca “la diferència de tracte amb altres consellers a qui, segons el seu parer, no els va condemnar a penes de presó pel sol fet d’haver-se apartat de la política durant el procés judicial”.
64 
1 
