El diputat canari de Podem, Alberto Rodríguez, ha obert avui una nova via judicial arran de la seva condemna i expulsió del Congrés de Diputats. El diputat ha registrat un escrit davant la sala segona del Tribunal Suprem per tal que suspengui la condemna i, de retruc, avisa a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que no crei condemnes que no existeixen a la sentència. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, respon a l’estratègia del seu advocat, Gonzalo Boye, d’acreditar que la sentència no obligava, ni de bon tros, a suspendre la condició de diputat de Rodríguez, i que Batet va prendre la decisió sense cap base jurídica concreta.
Així, la defensa del diputat demana la suspensió provisional de l’execució de la sentència que el condemnava a un mes i mig d’arrest, als efectes de “no privar-lo del dret a la tutela judicial efectiva, del dret a un procés amb les degudes garanties, que inclou el dret a un recurs efectiu”. En el mateix escrit, també reclama que “subsidiàriament”, i en cas de no atendre la suspensió “s’insti i adverteixi a la Presidenta del Congrés dels Diputats Meritxell Batet i que “procedeixi a executar la pena en els mateixos termes en què ve establerta a la sentència sense que pugui realitzar cap modificació de la pena imposada per la sala penal”.
L’escrit enceta la seva argumentació alertant que l’execució de la sentència s’ha iniciat sense possibilitat que Rodríguez pogués acudir als “únics remeis previstos al nostre ordenament davant de sentències dictades en única instància”, com és el cas. Aquests “remeis” són, pels advocats, el “preceptiu incident de nul·litat” i, posteriorment, “la consegüent empara constitucional que no forma part dels remeis establerts dins l’àmbit de la justícia ordinària però que el Tribunal Europeu de Drets Humans considera indispensable per poder acudir-hi”. “Tenint present la durada de la pena imposada i, sobretot, les conseqüències permanents -en matèria de perjudici irreparable- que de la seva execució es desplegarien, sembla raonable suspendre’n l’execució mentre es puguin exercitar els mecanismes sanadors que encara hi caben , com són l’incident de nul·litat d’actuacions en contra de la sentència i, si cal, el d’empara”, argüeix Boye.
Així, es posa la bena abans de la ferida i s’escuda que tot i poder anar directament al Constitucional i demanar la mesura cautelar, el lletrat entèn que faria tard. “L’execució que s’ha començat ha estat transformada per part d’autoritats sense potestat jurisdiccional respecte a la pena imposada per aquesta Sala amb evident invasió de competències i ignorància al principi de separació de poders”. Una velada referència a la decisió de Batet d’expurgar el diputat del seu escó. En aquest sentit, Boye emfatitza que tampoc no cal tanta celeritat en prendre la mesura perquè els fets que han portat la condemna van passar fa set anys. “És una atenuant de dilacions indegudes molt qualificada”, constata amb un punt de fina ironia el lletrat.
D’aquí que en demani la suspensió i pregui als magistrats que recordin a Batet que no pot aplicar condemnes diferents a les judicials. En aquesta línia i en el marc que la sentència era d’un mes i mig de presó i una accessòria d’inhabilitació pel sufragi passiu de la mateixa durada no s’adiu amb la rapidesa i la voracitat de l’execució que ha dut a terme Batet. “Cal tenir present que estem davant d’una executòria en què una altra autoritat de l’Estat, diferent d’aquesta Sala ha procedit a deixar sense efecte la part dispositiva de la sentència 750/2021 i s’han arrossegat competències pròpies i exclusives d’aquesta Sala, ha procedit substituir la pena imposada per una altra de diferent naturalesa i amb més lesivitat”, sentencia el recurs.
