La futura llei espanyola de residus pretén que hi hagi un impost estatal i que el cànon de residus deixi de fer-se a Catalunya. Davant aquest “atac frontal” al sistema d'”èxit” de gestió de residus al país, el president del Govern, Pere Aragonès, ha signat el manifest En defensa del cànon sobre la disposició de residus a Catalunya. Aragonès ha denunciat l’invasió de competències de la Generalitat que “deixa sense uns recursos indispensables a moltíssims ajuntaments” i “obvia el gran consens polític i social que ha defensat aquest cànon al llarg dels últims 20 anys”.
El president del Govern ha reclamat que es blindi el model català “de referència a nivell europeu” i ha criticat la “manca d’ambició” de la llei espanyola, que al seu parer es queda “curta davant les urgències del canvi climàtic”. Per això, en l’acte de signatura d’aquest manifest del Govern amb el suport d’altres entitats, Aragonès ha demanat “alçar la veu” per salvar “una eina fonamental de la política del nostre país”. “No ens podem inhibir davant d’una llei que sense cap mena de dubte ens treu tota la capacitat d’acció” ha reblat el president, que ha recordat que, a més,“manlleva la capacitat del Parlament de decidir sobre la política de residus”.
“Amb l’energia i la força que ens dona el gran consens que tenim com a país, aconseguirem blindar el cànon català de residus”, ha dit convençut en l’acte en què ha estat acompanyat per la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, el conseller d’Economia, Jaume Giró i els alcaldes de Girona, Lleida i Tarragona, entre d’altres batlles. El manifest també ha comptat amb el suport de presidents de les principals cambres de comerç del país.
Model d’èxit i subsistència pels ajuntaments
El manifest del Govern busca blindar el model de fiscalitat ambiental de Catalunya, que asseguren que va néixer d’un “gran consens polític i social”. A més de ser pioner, sosté el Govern, ha demostrat ser “òptim i positiu”. La futura llei espanyola de residus proposa un impost estatal que, segons l’executiu català, “no té caràcter finalista”, mentre que el cànon de residus català “no és només una eina recaptatòria sinó que té un retorn directe a qui el paga”.
El cànon que abonen els ajuntaments per cada tona permet finançar infraestructures de gestió de residus i equilibrar els costos de gestió de la recollida selectiva. Després, els cànons de residus industrials i de la construcció es retornen íntegrament en forma de subvencions o actuacions específiques i afavoreixen la prevenció de la generació de nous residus i impulsen l’activitat econòmica.
Segons el Govern, l’impost català ha permès que Catalunya tingui uns nivells de recollida del 46%, un 16% més que quan es va començar a aplicar l’any 2004. A més, el Govern preveia assolir l’any 2035 un reciclatge del 65% dels residus municipals que es produeixin, però això podria canviar amb la llei espanyola.
