Canvi legislatiu clau. La pandèmia de la Covid ha estat l’excusa perfecta per a la nova iniciativa legislativa del govern espanyol de Pedro Sánchez, la reforma de la polèmica Llei de Seguretat Nacional. Un text que ja va néixer amb malfiances l’any 2015, tant de l’oposició de l’aleshores govern de Mariano Rajoy com de Catalunya i Euskadi, que no veien res més que un buidatge de competències de facto, una invasió dels seus estatuts. De fet, ERC el 2017 en va demanar la derogació. La llei, però, va sobreviure i ara l’executiu de Sánchez, l’amplia, l’enforteix i la posa al dia amb un avantprojecte que ja es va elevar al consell de ministres per tal d’elaborar-ne l’informe.
Després de 17 mesos de pandèmia, i just abans de la crisi del govern, la vicepresidenta Carmen Calvo, va elevar a l’executiu aquest avantprojecte de llei de modificació de la llei 36/2015 de 28 de setembre de Seguretat Nacional. El text, al qual ha tingut accés El Món, mira de completar els deures que van quedar pendents ara fa sis anys i va una mica més enllà. Així, la reforma prevista pel govern més progressista de la història supera algunes línies vermelles i contempla sense embuts la “requisa de béns i serveis”, la “mobilització” forçada de ciutadans sense cap indemnització, un control exhaustiu de la informació, sense aplicació de la llei de transparència, i un pla d’intel·ligència i informació per tenir sota control tots els recursos que un estat podria menester en una “situació de seguretat nacional”, així com la “supensió” del lliure mercat i aturar les “inversions estrangeres”.
El text de l’avantprojecte, amb membret del Ministeri de la Presidència, relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, té tot just 12 pàgines, de les quals quatre són d’exposició de motius i la resta de reformes concretes de capítols, d’articles i lletres. La llei manté el paradigma que una “situació d’interès per la seguretat nacional” només pot ser declarada pel president espanyol. L’avantprojecte recull un interessant dictamen del Consell d’Estat del 13 de maig del 2015 que advertia que la “distribució de recursos” no estava resolta i calia “un desenvolupament complet i adient”. En concret, la reforma mira de complir amb la “necessitat de regular la producció a Espanya” així com la “integració de la informació” amb què treballa el poderós Sistema de Seguretat Nacional.
De fet, l’avantprojecte té un article únic i dues disposicions finals, que varien substancialment els poders que atorga la llei a la Moncloa en cas de necessitat per una situació declarada d’interès per a la seguretat nacional. En detall, la reforma preveu la modificació de l’article 10 de l’actual llei de Seguretat Nacional que amplia l’espectre del que es considera “àmbit d’especial interès per a la Seguretat Nacional”. Una descripció que inclou els àmbits que “necessiten d’una atenció específica, en ser bàsics per preservar els drets i les llibertats (…) i garantir el subministrament de serveis essencials i els recursos de primera necessitat de caràcter estratègic”. D’aquesta manera, inclou en la llista de proteccions la “salvaguarda de la base industrial que subministra recursos de primera necessitat i de caràcter estratègic”.
El canvi més transcendental que preveu el text de la Moncloa és la nova redacció del Títol IV de la llei, titulat Contribució de recursos a la seguretat nacional. En aquest títol, la primera reforma és per a l’article 28, que determina que “els ciutadans i les persones jurídiques estan subjectes al deure de col·laborar, personalment o material en la situació d’interès per a la seguretat nacional, en cas de requeriment de l’autoritat competent”. En el mateix sentit estableix el reclutament forçat de ciutadans. Així determina que qualsevol persona major d’edat “estarà obligada a la realització de les prestacions personals que exigeixen les autoritats competents i sense dret a indemnització”.
En el nou punt 3 del mateix article, destaca que es podrà “procedir a la requisa temporal de tot tipus de béns” així com “la intervenció o ocupació transitòria” o la “suspensió d’activitats”. Això sí, totes aquestes mesures seran limitades en el temps. També la reforma afecta al dret de la informació. En el mateix article 28 mana que els “mitjans de comunicació col·laboraran amb les autoritats en la difusió de les informacions preventives i operatives durant una situació d’interès per a la Seguretat Nacional”. En el mateix marc, l’avantprojecte preveu la formalització d’una “xarxa de comunicacions especials de la presidència del govern”. La reforma també barra el pas a la llei de transparència i avisa que quedarà fora del control de la ciutadania i de la premsa els “documents i la informació del Sistema de Seguretat Nacional” que s’utilitzi en aquestes circumstàncies. És a dir, tot el que s’inclou en una situació d’interès per a la Seguretat Nacional s’exclou de la Llei de Transparència.
Una altra modificació rau en l’article 20.2, que converteix el Departament de Seguretat Nacional en una “secretaria tècnica i òrgan de treball permanent del Consell de Seguretat Nacional”, que a més tindrà la capacitat “d’integrar tota la informació”. Un altre dels canvis importants es troba a l’article 21.1 que obliga a l’elaboració d’un “catàleg de recursos del sistema de Seguretat Nacional, així com la creació de la Recerca Estratègica basada en les capacitats nacionals de Producció Industrial (RECAPI)”.
L’article 16 contempla una modificació estructural. En particular crea un “comitè de situació” de “caràcter únic en matèria de gestió de crisis pel conjunt del sistema de Seguretat Nacional, que tindrà el suport del Departament de Seguretat Nacional. Fins i tot, la nova llei habilitaria l’inquilí de la Moncloa per a “l’activació preventiva d’una cèl·lula de coordinació”, si el director del Departament de Seguretat Nacional, –ara el general Miguel Ángel Ballesteros– ho proposa. En aquesta “cèl·lula” només hi seran les autonomies o els ajuntaments si “es considera necessari”.
La reforma continua en el capítol II del Títol IV, que crea un “catàleg de recursos del sistema de seguretat nacional”, que contindria mitjans humans, materials, instal·lacions privades o públiques, que puguin ser “d’utilitat”; i un Centre de Coordinació i Promoció de la Indústria Estratègica. Les empreses també poden ser aturades, tant per la seva activitat o les seves inversions, a més que la llei preveu “la suspensió del règim de liberalització”. La reforma encara no ha arribat a tots els grups parlamentaris del Congrés. De fet, l’opacitat és un dels elements que més preocupa a forces com Junts per Catalunya, ERC, EH Bildu o el PNB.
