Dimarts a les 12 del migdia s’acaba formalment el termini per presentar al Congrés les esmenes transaccionades sobre la proposta de llei orgànica d’amnistia. És l’hora en què la comissió de Justícia de la cambra baixa espanyola tancarà les portes per negociar i transaccionar les diferents esmenes que han presentat els grups. Cal tenir present que ja no es podran portar esmenes a la votació del plenari, que només hi podrien anar si tinguessin la unanimitat dels grups. Per tant, el marge és escàs i els negociadors han programat una sèrie de reunions durant els tres pròxims dies. Els tres objectius de la llei són que garanteixi una solució general, que passi l’aval del Tribunal Constitucional i quedi blindada respecte de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i que no sigui una amnistia “en diferit”, és a dir, que s’apliqui de manera immediata i ràpida.
En aquest sentit, la mare dels ous de la batalla és, per una banda, fer incloure els casos en què els jutges intenten forçar acusacions de terrorisme –per tal que els processats per la causa Judes o Tsunami Democràtic, s’hi puguin acollir– i, per l’altra banda, garantir que s’aixecaran les mesures cautelars, quan es demani l’aplicació de l’amnistia, encara que el jutge presenti una qüestió prejudicial davant la justícia europea. Així, la batalla d’esmenes i variacions de l’actual redactat s’ha acarnissat en les darreres hores, fins al punt que en els darrers dies ja hi ha hagut fins a 18 versions de l’articulat per regular amb la màxima precisió la incorporació d’aquests dos punts.
El ‘terrorisme’, punt calent en la discussió sobre l’amnistia
Un dels punts més calents de la negociació és l’exclusió dels delictes de terrorisme. Tal com és l’actual articulat, els juristes que assessoren tant el PSOE com Sumar, Bildu, PNB, ERC o Junts coincideixen que podria ser considerat inconstitucional. La tesi és que ara s’identificarien els que ja tindrien sentència ferma. Una condició que seria “l’excepció de les exclusions”. És a dir, que el Tribunal Constitucional podria considerar que posar una condició per a una exclusió respecte a la resta d’exclusions de l’aplicació de l’amnistia grinyolaria per vulneració de la igualtat.
D’aquí que els assessors estiguin rumiant una fórmula que elimini aquesta condició. Una fórmula que consistiria a complicar tant la definició de terrorisme que arribés a ser inaplicable. En aquest sentit, relacionarien aquest delicte amb els límits del Conveni Europeu de Drets Humans i la definició de terrorisme de la directiva europea. Una manera de protegir els afectats per l’Operació Judes o per l’operació de Tsunami Democràtic, més enllà de Carles Puigdemont o Marta Rovira, que, per la seva especial condició d’exiliats, difícilment cap jutge europeu s’empassarà que puguin haver participat en un acte terrorista. Per a la resta d’investigats, en canvi, els jutges tindrien més difícil poder negar euroordres o intervencions bancàries.
El risc de fer servir el terrorisme… per al PSOE
De fet, es parteix de la premissa que no hi ha cap acte del Procés que pugui ser considerat com a terrorista, però les pressions de Félix Bolaños, per evitar al seu torn la pressió de la dreta mediàtica, van fer incorporar aquesta excepció. L’excusa va ser que hi ha normativa internacional al respecte. Però, no s’ha aportat cap sentència, ni resolució, ni cap norma legal internacional que exclogui de l’amnistia els delictes de terrorisme. Ans al contrari. Precisament, les lleis d’amnistia arriben després de conflictes on s’han registrat actes terroristes, fins i tot d’actes de terrorisme d’Estat, com ara la darrera amnistia aprovada pel Regne Unit sobre els atacs orangistes amb militars a independentistes catòlics irlandesos.
Si es manté aquesta excepció en l’amnistia per delictes de terrorisme, el PSOE també es podria veure seriosament afectat. Així, tindria un paper difícil de justificar que el president del govern espanyol, o algun dels seus integrants, hagués de seure a negociar amb un acusat de terrorisme els pressupostos generals de l’Estat. Seguint aquest fil, els negociadors preveuen que serà molt difícil negociar amb persones perseguides per terrorisme, encara que ara per ara això només es doni en dues causes, al de Tsunami Democràtic, on es compten Puigdemont i Rovira, i l’Operació Judes. En tot cas, cal tenir present que el manteniment del terrorisme com a motiu exclusió de l’amnistia comporta el risc que apareguin més causes fins ara secretes o bé que algunes es puguin reconvertir en terrorisme o en la nova excepció dels delictes de traïció incorporada en la darrera negociació.
El TJUE, també
L’altre objectiu de la llei és aclarir fins a quin punt es pot garantir l’aplicació de l’amnistia quan un jutge presenti una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Un fet que el PSOE encara no accepta. El text ha de garantir l’aplicació de l’amnistia malgrat que els jutges l’entrebanquin amb les qüestions prejudicials, o, com a mínim, deixar sense efecte mesures cautelars com ara la presó provisional, retirades de passaports o l’embargament bancari. I, sobretot, l’articulat ha d’evitar una pluja de qüestions prejudicials: és a dir, que quan n’hi hagi una de presentada, no se’n puguin afegir més.
Per fer-ho, els negociadors compten amb l’aval d’una sentència del TJUE, la C-1176/22 de 17 de maig. Una resolució que avala l’aixecament de les mesures cautelars sense vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva. És a dir, que la justícia europea si bé protegeix el dret de continuar amb el seu procediment, quan pregunta al TJUE sobre l’afectació de l’aplicació d’aquest dret quan n’afecta un de més grau com seria el de la llibertat o la vida, el jutge ordinari ha de suspendre.
Amb aquests arguments s’entra en una fase definitiva de la llei per a la seva aprovació per la via més ràpida i amb la voluntat del legislador de complicar la vida al magistrat que no la vulgui aplicar o bé faci el ronsa.
