El comissari Rafel Comes té, des d’aquest dilluns, una de les tasques claus de la nova cúpula dels Mossos d’Esquadra. El comissari en cap del cos, Josep Estela, li ha encomanat la posada en marxa d’una de les iniciatives més sensibles del cos, el projecte d’intel·ligència policial a la Prefectura. Una veritable obsessió del comissari Eduard Sallent, que ja va intentar portar-ho a terme quan era el cap del cos i va plantejar la seva reforma de l’estructura policial del juliol del 2020.
Comes té en el seu currículum haver estat el “coordinador” del que hauria estat la detenció, si hagués ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del president Carles Puigdemont i dels membres del seu Govern durant els dies previs i posteriors a la declaració d’independència aprovada al Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017. Així ho va detallar en el judici que es va celebrar a l’Audiència Nacional contra el major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’exdirector de la Policia, Pere Soler, i l’exsecretari general del departament d’Interior, Cèsar Puig.
De fet, el comissari Comes no només en va donar els detalls en la seva testifical, sinó que les proves documentals aportades així ho indicaven. Aquest és el cas d’un informe de dues planes on s’esbossava el pla de detenció i els mitjans que s’havien d’esmerçar. Un document que es va aportar a la causa i al qual va tenir accés El Món.
En concret, l’informe indica que el 24 d’octubre de 2017 Trapero va encarregar a Ferran López i Joan Carles Molinero, aleshores membres de la Prefectura, el dispositiu amb “l’ordre expressa” que “fos assumit únicament i exclusiva” per ells mateixos com a comissaris superiors. En aquest sentit, reclamava “la màxima discreció per garantir l’efectivitat de l’operatiu”. També ordenava que les detencions fossin practicades per comissaris o intendents, membres de l’escala superior del cos. Es van establir “binomis” per a aquestes detencions.
També es va planificar l’ús de l’Hèlix, l‘helicòpter dels Mossos, per poder practicar les detencions al Palau de la Generalitat o al Parlament, així com el trasllat al complex Egara dels Mossos, a Sabadell. També s’indica l’habilitació de despatxos especials al mateix quarter general dels Mossos d’on es “van treure les manetes per obrir les finestres”. Els trasllats serien a càrrec del Grup Especial d’Intervenció, la unitat d’elit dels Mossos d’Esquadra que formen una quarantena d’efectius.
En el plànol dirigent, el pla contemplava que el responsable de l’aleshores Comissaria General d’Investigació Criminal, el comissari Rafael Comes, “gestionés” l’operatiu amb “reserva” i que l’inspector Jordi Garcia, cap de l’Oficina de Relació amb la Justícia, es desplacés al TSJC per tal de coordinar la informació i l’operatiu amb el jutjat encarregat d’una detenció d’aforats.
Comes però té una altra fita en el seu currículum. El comissari era el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra durant els atemptats del 17 d’agost del 2017. De fet, feia poc més de dos mesos que havia assumit aquesta responsabilitat, fins aleshores havia estat el cap de la Regió Policial de Terres de l’Ebre, la que també havia dirigit en una altra època el comissari Josep Estela, nomenat cap del cos el passat 20 de desembre. El juliol del 2018, Comes va ser nomenat cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central, amb Miquel Esquius com a cap del cos i Ferran López com a binomi de la Prefectura.
