El 4 de març de 1975, el ple de Barcelona va tombar per majoria destinar 50 milions de pessetes a ensenyar català a l’escola. Una decisió que va sollevar de tal manera la ciutadania que el consistori, encara franquista, va haver de fer marxa enrere. Una decisió municipal sobre el català feia tremolar un règim basat en el poder desmesurat i desacomplexat. Han passat més de cinquanta anys i s’ha registrat una situació a la inversa, però també amb un ajuntament al centre de l’escenari i amb el català de protagonista.
La diferència substancial és que aquesta vegada són els ajuntaments els que defensen el català i és la República Francesa, un estat poderós i nascut de la Il·lustració, el que reacciona a la contra dels consistoris. És el cas de l’Ajuntament d’Elna, que, de la mà del seu alcalde, Nicolas Garcia, i el regidor del municipi Pere Manzanares han obert la caixa dels trons en la batalla de l’ús polític i social del català en territori d’administració francesa. En un marc on l’extrema dreta del Front Nacional de Marine Le Pen ha fet la feina –com a l’estat espanyol la fan Vox o organitzacions com Manos Limpias o Hazte Oír– denunciant l’ús i les subvencions al català per part de l’ajuntament.
“Cinc pobles que no representen ni vint mil habitants poden posar en perill la República francesa, que dona lliçons a tot el món i que vol fer por a Putin”, ha ironitzat Garcia en un col·loqui celebrat aquest dimarts a la tarda a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que se celebra aquesta setmana a Prada (Conflent). De fet, hi ha una guerra legal que ha activat els ressorts de la República francesa per atemorir els quinze ajuntaments que seguien les petjades d’Elna, que ha reformat el reglament del consistori per tal de normalitzar l’ús del català en els plens municipals. Una decisió que li ha costat una batalla judicial i alguna visita a la comissaria de policia dels regidors implicats. El resultat ha estat que ara només mantenen la posició cinc ajuntaments, entre els quals n’hi ha un on cap regidor parla català, però on els electes consideren que tenen el dret a utilitzar-lo en l’espai públic. Al debat hi ha participat Joan Lluís Salies, batlle de Tarerac, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa i l’advocat d’Òmnium a la Catalunya Nord, que porta el cas, Mateu Pons.
Una subvenció de 400 euros a Òmnium
Segons ha relatat Garcia, l’ofensiva de l’estat francès la va desencadenar l’oposició del Front Nacional a l’ajuntament, tot plegat per una subvenció de 400 euros a Òmnium Cultural. “En canvi, no diuen res per subvencions al rugbi de 30.000 euros!”, ha retret. La denúncia va venir perquè Manzanares, regidor i primer tinent d’alcalde, forma part de la direcció de l’entitat cultural a la Catalunya Nord. Manzanares va haver d’anar a la comissaria de la Policia Nacional francesa a declarar i tot va acabar amb una “estirada d’orelles”.
El següent pas va ser l’ús del català als plens que va ser denunciat al prefecte de Perpinyà que va enviar un avís als regidors recordant que s’havien d’expressar en llengua francesa. No van fer cas de l’advertència i el prefecte va remetre un segon avís per “mail”. El consistori, aleshores, va reformar el reglament intern del per permetre que cada regidor es pogués expressar en català per escrit i verbalment, però van portar el cas i la reforma al tribunal administratiu.
Els alcaldes pendents del darrer judici mantenen la posició per “no perdre la llengua”. “A les escoles hi ha més alumnes que volen parlar en català, però no hi ha ús social i, quin lloc hi ha més important que un plenari per poder parlar en català?”, ha expressat Garcia. “Volem parlar català quan i on ens doni la gana, és un patrimoni que volem mantenir com mantenim la catedral o la Maternitat d’Elna, que ens costa un dineral. En canvi, el català no ens costa res”, ha arguït. Salies ha rematat l’argument tot advertint que els cinc ajuntaments que defensen el manteniment del català “no volen fer la revolució, ni conquerir París” sinó conservar la llengua amb què “compto, parlo i m’afaito”. “És un problema de llibertat”, ha conclòs. Un problema que Pons veu difícil de resoldre perquè França no reconeix els drets lingüístics dels seus habitants. En tot cas, tots veuen alguna cosa positiva en la polèmica i és que “‘s’ha aconseguit posar en el debat públic la qüestió del català i això, a França, és una victòria”.
