Nova via en l’estratègia de defensa de l’exili. Aquest divendres, el president i els consellers a l’exili, Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, han registrat un escrit de recusació contra dos dels nous integrants del Tribunal Constitucional. En concret, dels magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo que van prendre la toga de magistrats constitucionals la setmana passada. La intenció de l’escrit és apartar-los dels processos de deliberació i votació dels nombrosos recursos d’empara interposats per l’exili arran de les decisions del Tribunal Suprem a la causa general del Procés o contra les decisions de la Junta Electoral Central. Els escrits no només retreuen la seva estreta relació amb el PP sinó que també retreuen opinions públiques obertament contràries a l’independentisme i, en particular, als seus líders polítics que esberlen del tot el principi d’imparcialitat.
Com exemple, el lletrat de l’exili, Gonzalo Boye, recorda que Arnaldo va arribar a demanar mitjançant la signatura d’un manifest titulat “Parar el golpe”, que caigués “tot el pes de la llei” sobre els recusants arran del judici especial al Tribunal Suprem contra els líders civils i polítics de l’independentisme. És més, aporta fragments del llibre Tiempo de Constitución. Límites, controles y contrapesos del poder, d l’editorial Universitaria Ramón Areces, -per cert, prorrogat per l’actual president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano- on es despatxa a guts contra l’independentisme i els independentistes que arriba a qualificar de “malalts del sectarisme“.
De fet, el llibre és un manual d’animaadversió contra els independentistes i una lloa al “seu amic” Manuel Marchena pel saber fer en el judici del Procés. Així, el recurs recull parts del pròleg on el president del TC analitza les opinions expressades per ara el nou magistrat contra el sobiranisme i a favor de fer-lo seure a la banqueta dels acusats. “L’autor, des de la talaia de defensor orgullós de la Constitució, es confessa amo de la seva pròpia objectivitat que, sense lligams, i com a esperit lliure desentranya ‘el parany dels colpistes'”, escriu com a resum del llibre del magistrat recusat.
Així mateix, la recusació inclou altres opinions en revistes tècniques o estudis on afirma que els acusats dels Procés van “procedir a una deliberada perversió de l’Estat de Dret”. O qualificacions com ara titllar “d’imberbes i ignorants espadatxins del populisme i de l’independentisme delirant l’aixafin o la menyspreïn la llibertat”. “El desafiament dels anomenats sobiranistes, abduïts per un discurs voluntarista ple d’enganys i trufat de falsedats; un discurs d’arrel bel·licista que cerca l’enfrontament; un discurs fal·laç, pobre, ahistòric i arcaitzant”, opinava ja el magistrat el juliol de 2015. De fet, describia el sobiranisme com a “bogeria”. L’escrit també retreu les crítiques obertes a les reclamacions d’immunitat del president Puigdemont o de la recuperació de l’escó parlamentari del vicepresident Oriol Junqueras.
També afegeix l’amistat del nou magistrat amb Manuel Marchena, el magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem, Antonio del Moral i de l’exfiscal general de l’Estat José Manuel Maza. Fins i tot, explica un “sopar compartit amb un ampli grup d’amics -i Maza- a mitjans de setembre, amb una tertúlia allargada per la gravetat del moment que estava patint Espanya”. De Marchena en diu que “reuneix les millors i més envejables qualitats de l’ésser humà, és font de saviesa, gran conversador, escriptor fi -com ho demostren les seves pedagògiques sentències- i persona de bé”. En el mateix sentit, posa negre sobre blanc la seva amistat amb Del Moral.
Sobre Concepción Espejel, la recusació té dues vies. Per una banda, l’extraordinària relació d’amistat que manté amb Dolores de Cospedal, exsecretària general del PP, que s’hi dirigia com a “Querida Concha” i la seva implicació en la causa del Procés així com en el judici contra la cúpula d’Interior. De fet, va tombar els recursos presentats a sala durant la instrucció que es portava a terme a l’Audiència Nacional abans d’elevar la causa al Suprem i va emetre un vot particular contra l’absolució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la resta de la cúpula d’Interior, on repetia exactament la mateixa doctrina establerta per Marchena en la sentència del Procés.
