Un total de 25 pàgines és el que ocupa el preacord entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa com a pròxim president de la Generalitat. El text, al qual ha tingut accés El Món, es divideix en quatre punts que formen l’esquelet del pacte.
________________Llegeix aquí el text íntegre del preacord_________________
Així estableix la “construcció d’una solució política al conflicte polític”, “impulsar un sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal”, “reforçar els pilars del reconeixement nacional de Catalunya” i “assegurar la continuïtat d’unes polítiques públiques”. L’acord va ser avalat aquest dilluns per la direcció nacional d’ERC i que serà sotmès a les bases de la formació en una consulta interna vinculant aquest divendres. L’acord contempla impulsar fins a 22 lleis que afecten diversos àmbits.
La gran novetat de l’acord, pel que fa a la qüestió nacional, és la creació de la Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític. Una convenció que estarà integrada per un grup impulsor format per representants dels grups parlamentaris i presidida per una representant d’ERC. “L’objectiu de la Convenció és promoure un debat en l’àmbit polític, social i ciutadà sobre com abordar la resolució del conflicte polític existent i haurà de presentar les seves conclusions al Parlament”, detalla el document. També afegeixen en el gruix de les activitats d’aquesta convenció és fer un “seguiment i monitoratge de l’aplicació de la llei d’amnistia”.
Sobre el finançament singular que acorda el document, les dues formacions signen que “Catalunya pateix un infrafinançament sostingut en el temps que supera amb escreix el que correspondria a un model de solidaritat entre territoris”. Un paradigma que implica, segons el text, “insuficiència financera crònica que limita enormement la despesa en polítiques públiques com la salut, els serveis socials, l’habitatge o les infraestructures”. Així acorden un “model de finançament per a la Generalitat de Catalunya basat en la negociació bilateral amb l’Estat”. També s’estableix en la quota de “l’aportació catalana a les finances de l’Estat” que “integra l’aportació pel cost dels serveis que l’Estat presta a Catalunya i l’aportació a la solidaritat”.
“Catalunya continuarà aportant a la solidaritat territorial”
El preacord deixa molt clar la “progressivitat” i “transitorietat” d’aplicació i aprovació del “finançament singular de Catalunya”i sobretot que Catalunya continuarà contribuint de manera solidària a la resta de l’Estat. De fet, el model es basa en la fórmula que es va aprovar al Parlament en l’Estatut de 2005. En concret, es preveu que la Generalitat sigui l’administració que “gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya i augmenti substancialment la capacitat normativa amb coordinació amb l’Estat i la Unió Europea”. Tot a través de l’Agència Tributària de Catalunya. S’exceptuen els impostos locals que van per una altra via.
Per altra banda, també determina fórmula d’aportació de la quota catalana. Així, indica que serà la suma del cost dels serveis que l’Estat presta a Catalunya i l’aportació de la solidaritat. L’aportació catalana a les finances de l’Estat integra l’aportació pel cost dels serveis que l’Estat presta a Catalunya (a través d’un percentatge dels tributs) i l’aportació a la solidaritat que ha de ser “explícita i transparent”. D’aquesta manera s’indica que “la Generalitat ha de contribuir a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes a fi que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics als seus ciutadans puguin assolir nivells similars, sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar”. En aquest sentit, defensa l’aplicació del principi d’ordinalitat per limitar la solidaritat.
El preacord dona molt protagonisma a l’Agència Tributària de Catalunya. Fins i tot, especifica que es traspassaran recursos i efectius. L’acord s’haurà, però, de formalitzar durant el primer semestre de 2025 en la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l’Estat amb relació al model de finançament. I afegeix una expectativa no imperativa: “El 2025 caldrà impulsar els acords als quals s’arribi en la comissió esmentada anteriorment, a través de les modificacions legislatives necessàries i, quan correspongui, es traslladaran a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat per tal que es puguin aprovar”. És a dir, el calendari no és prou clar ni definitiu. De fet, assegura que s’ha de “calendaritzar” encara tots els passos que pertoquen com ara enfortir la capacitat de l’Agència Tributària, ampliar la capacitat normativa i l’impuls de les modificacions legals de la LOFCA i de la llei de Cessió de Tributs. Durant el 2025 s’haurà d’haver estudiat com recaptar l’IVA de les PIMES i l’IVA dels apartaments turístics així com l’iRPF del 2025 que s’haurà de liquidar el 2026.
Llengua i nació
El preacord també abasta una àmplia agenda de protecció de la llengua catalana i de polítiques d’enfortiment nacional. Així es proposa la creació d’una conselleria de Polítiques Lingüístiques, assegurar que el català sigui llengua vehicular a l’escola i llengua d’acollida. En el mateix paquet s’inclou l‘impuls de l’ús social del català i garantia de drets lingüístics així com potenciar la llengua en el sector audiovisual. Tanmateix l’acord preveu consolidar el departament d’Exteriors de la Generalitat, el seu cos de funcionaris i desplegar una ofensiva per aconseguir les seleccions esportives catalanes.
