El Parlament ha aprovat el fons complemetari de riscos. Un instrument ideat pel conseller d’Economia Jaume Giró per tal d’afrontar les fiances reclamades als treballadors o càrrecs públics arran de la seva actuació política. De fet, és un mecanisme que va sorgir després que el Tribunal de Comptes reclamés 5,3 milions d’euros a una trentena de càrrecs i excàrrecs públics que haguessin tingut alguna relació amb la política d’Exteriors des del 2011 al 2017. El projecte de llei aprovat aquest matí ha anat més enllà de la majoria independentista, perquè el PSC i En Comú Podem, han permès la seva tramitació. Les dues formacions han rebutjat l’esmena a la totalitat i el text alternatiu que havia presentat Ciutadans.
El debat d’aquest matí ha estat una revàlida del celebrat a finals de juliol quan es va convalidar el decret llei del fons. Però el Consell de Garanties Estatutàries va avalar la solvència jurídica del cos però va recomanar reconvertir el decret en un projecte de llei. D’aquí que s’hagi celebrat un nou debat on s’han sentit els mateixos arguments que fa tres mesos. Un debat propiciat també perquè Ciutadans ha presentat una esmena a la totalitat i un text alternatiu que ha estat rebutjat per 125 vots en contra, 3 abstencions i només el vot afirmatiu dels sis diputats espanyolistes. Fins i tot, Vox hi ha votat en contra perquè “no és necessari” a la vista que els ultraespanyolistes han presentat una querella per prevaricació contra la consellera de Presidència Laura Vilagrà i el conseller d’Economia.
Giró ha defensat la llei com un “instrument per donar seguretat als que presten un servei públic”. El missatge és que el fons constitueix una protecció contra la por dels funcionaris o dels càrrecs i excàrrecs de la Generalitat per exercir les seves funcions. Una protecció, de moment, constituïda per l’Institit Català de Finances. Giró ha defensat els criteris que formen aquest fons, com és el cas, que es garantirà fins que no hi hagi sentència ferma o bé se’n derivi responsabilitat civil o comptable. En aquest casos, serà quan la persona haurà de retornar els diners més els interessos. “Aquest decret llei és només una resposta jurídica i política per restablir la presumpció d’innocència al conjunt de càrrecs i servidors públics de la Generalitat” i en aquest sentit “sempre serem fidels a la defensa de les nostres institucions i de la llibertat i professionalitat dels treballadors públics” ha conclòs. Així mateix, el conseller ha criticat el text alternatiu de Cs perquè “desvirtua” l’objectiu de la llei. És més, ha recordat que a Andalusia existeix el mateix fons i, ves per on, hi governa Ciutadans.
Precisament, el portaveu de Cs, Nacho Martín Blanco, ha defensat el seu text però abans ha estat renyat per la presidenta Laura Borràs. Martín ha estat els primers quatre minuts carregant contra l’independentisme, fet que li ha retret Borràs per no centrar-se en la defensa de la seva posició. El diputat taronja ha argüit que el seu text legal era millor perquè el proposat pel Govern només està pensat per protegir independentistes. “Les seves festes se les paguen vostès”, ha conclòs Martín.
El diputat del PSC, Jordi Riba, ha fet costat a la tramitació de la Llei tot i que ha lamentat el caràcter polític del debat quan havia de ser tècnic. El portaveu d’Economia dels Comuns, Joan Carles Gallego, s’ha referit al seu discurs del mes de juliol per defensar la tramitació del projecte de Llei. Eulàlia Reguant de la CUP, a més d’avalar el fons, ha expressat el seu suport als estudiants que ahir van fer fora una guingueta d’una entitat espanyolista de la Universitat Autònoma. A més, la cupaire ha recordat que els anticapitalistes sempre estaran al costat del Govern per protegir drets i no per amplicar l’aeroport o constuir el Hard-rock cafè. Jordi Munell de Junts i Lluís Salvador d’ERC, han definit el fons com una assegurança contra la repressió arbitrària de l’Estat.
