La Diada més polèmica i la manifestació més incerta han acabat certificant que l’independentisme continua viu però el període anomenat Procés s’acaba. El terme, encunyat fa una dècada, ha anat perdent força i des d’aquest diumenge té els dies comptats. Els diversos sectors de l’independentisme han deixat clar durant la celebració de l’Onze de Setembre que esperen una nova etapa, encara per definir. El carrer ha expressat que continua esperant i reclamant un pla, un punt d’inflexió.
Després de l’agror visualitzada els darrers dies entre ERC i l’ANC, enmig de l’exhibició permanent de rivalitat crònica entre els republicans i Junts i malgrat de la profecia de la desmobilització provocada per la divisió, una multitud ha tornat al carrer. Com cada any, les xifres ballen segons la font. La Guàrdia Urbana de Barcelona hi ha comptat 150.000 persones, 42.000 més que les 108.000 que va calcular l’any passat. I els organitzadors, l’ANC, calculen que hi havia 700.000 manifestants, 300.000 més que els 400.000 de l’any passat. Sigui quina sigui la xifra real –possiblement ni l’una ni l’altra–, les imatges mostren una mobilització massiva.
L’alcalde d’ERC que considera la manifestació un èxit
Tots els oradors que han intervingut en els parlaments finals han considerat un èxit la convocatòria, inclòs Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcalde de l’Ametlla de Mar per ERC. “Necessitàvem una tarda com la d’avui”, ha dit quan ha pujat a l’escenari de l’Estació de França per al seu parlament del final de la manifestació. Gaseni ha seguit i corejat la consigna que cridaven els assistents a la marxa, “1-O, ni oblit ni perdó”. En declaracions posteriors a TV3, quan li han fet notar que és dirigent del partit que havia repudiat la marxa d’aquest any, ha al·legat: “La manifestació era necessària. Tenia riscos però s’han superat”.
La jugada tàctica d’ERC, amb Pere Aragonès al capdavant, va ser anunciar una setmana abans de l’Onze de Setembre que no assistiria a la manifestació –convocada per l’ANC, Òmnium i l’AMI però organitzada per l’ANC– perquè considerava que anava contra els partits independentistes i contra el Govern, en lloc de contra l’Estat. Es va generar una espiral de polèmica però no hi ha cap indici que hagi tingut efecte sobre el volum d’assistents a la marxa. Cap mostra que els dirigents d’ERC, absents de la cita, hagin arrossegat la militància ni els votants al boicot.
L’acte paral·lel d’ERC, poc abans de la manifestació
Poca estona després de l’acte paral·lel en què s’ha convertit aquest any el dinar tradicional del partit previ a la manifestació, en el qual Oriol Junqueras ha defensat la posició del partit que presideix, els carrers s’omplien i l’independentisme traçava dues vies per explorar a partir d’ara. Els discursos del president d’Òmnium, Xavier Antich –que ja havia llançat la seva proposat en profunditat en l’acte polític de l’entitat al matí–, i de la nova presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, que no s’ha arronsat malgrat l’hostilitat que ha vist al seu voltant els darrers dies, posaven sobre la taula dos punts de partida en absència dels republicans del Govern i dels republicans que manen al partit. Sí que hi era l’altra meitat de l’executiu de Pere Aragonès, la de Junts. I Gaseni i Carme Forcadell, que transmetran les seves impressions al carrer Calàbria.
L’ultimàtum de l’ANC i l’oferta d’Òmnium
El to dels dos actors principals de la Diada ha mantingut les distàncies que ja havien marcat els dies precedents. Òmnium no se sent còmode amb el manifest de l’ANC i ho ha fet saber a la nova cúpula de l’entitat, però Feliu s’han mantingut en la seva línia de considerar esgotada la via del govern del 52%. I fins i tot ha anat més enllà: a més de recordar que l’Assemblea està disposada a impulsar una llista alternativa d’independents, el que anomenen una “llista cívica”, la presidenta de l’entitat ha plantejat un ultimàtum al Govern, com va fer Carme Forcadell el 2014 amb el seu famós “president, posi les urnes” adreçat a Artur Mas. Feliu ha optat per un: “O independència o eleccions”, que també ha recordat aquell “O referèndum o referèndum” de Carles Puigdemont.
En una altra direcció, però també amb l’objectiu de començar una nova etapa i posar fi al cicle iniciat el 2010, Xavier Antich ha insistit en la seva idea, ja exposada hores abans, de buscar un nou “marc estratègic”. Però ha tingut molta cura de deixar clar que Òmnium també defensa l’herència de l’1-O, bo i deixant clar que cal acceptar que la República Catalana no s’ha aconseguit i que, per això, “la lluita continua”. “Qui deia que ens quedaríem a casa? Que no coneixen aquest poble?”, ha preguntat amb el seu to més de míting. A diferència de l’ANC, que focalitza tota la seva proposta en la implementació de l’1-O, de la independència, Antich proposa treballar en diversos fronts i anar “aconseguint victòries contra l’Estat” fins a arribar a l’objectiu.
A partir d’aquest dilluns comença una nova fase en què els partits i el Govern hauran de respondre a les dues rutes traçades aquesta Diada. Una exigència de punt d’inflexió que amb tota probabilitat s’intensificarà amb la celebració del cinquè aniversari de l’1-O, d’aquí a tres setmanes.
19 
21 