Tret de sortida a ERC per mirar de recompondre -electoralment i orgànicament- el partit després d’un cicle electoral en què els republicans han rebut un correctiu important i on part de la direcció ha iniciat una reflexió a fons. El president de la Generalitat en funcions i candidat d’ERC el 12-M, Pere Aragonès, va anunciar que renunciava a l’escó i s’apartava de la primera línia de la política, i Oriol Junqueras, després de resistir-se molt, va avenir-se a apartar-se temporalment de la presidència del partit, fins al Congrés Extraordinari del pròxim 30 de novembre, on la militància escollirà una nova direcció del partit. El Consell Nacional d’ERC d’aquest dissabte, 29 de juny, ha aprovat el reglament que ha de regir la jornada electoral Congrés.
Junqueras ha deixat clar que aspira a retenir el càrrec, i ha iniciat una campanya intensa al territori per recollir suports. De moment, només Junqueras ha expressat la seva voluntat de presentar candidatura al Congrés, però al davant té l’aparell de la formació, amb Marta Rovira, Josep Maria Jové, Marta Vilalta i Raquel Sans al capdavant, que amb tota seguretat presentaran batalla.
De fet, el Congrés s’articula en tres blocs. El primer, el 30 de novembre, és la jornada electoral, un segon moment és el plenari del Congrés, en què es convoca presencialment tota la militància d’ERC i es produeix un debat polític i estratègic, que organitza la nova executiva nacional escollida el 30 de novembre -tant la direcció com els 30 consellers nacionals-, que podria ser cap al febrer del 2025, i una tercera fase del Congrés, en què es renoven també les executives territorials del partit.
Qui pot presentar candidatura: els requisits
Oriol Junqueras serà un dels candidats, però pot no ser l’únic tenint en compte els moments convulsos i la divisió interna a ERC. De fet, en els darrers quatre congressos només hi ha hagut una candidatura. Ara podria tornar a visualitzar-se la divisió interna. En tot cas, què cal per presentar una candidatura?
L’aval del 5% de la militància: tenint en compte que hi ha un cens aproximat de 8.700 militants al corrent dels pagaments i amb una militància d’un mínim de 3 mesos, cada candidatura necessitarà entre 420 i 440 avals. I una regla bàsica: només es pot avalar una llista. Per tant, com a molt podrien arribar a presentar-se 20 candidatures si el 100% de la militància n’avalés alguna.
Composició de la candidatura: cada llista ha de tenir un màxim de 28 membres més un aspirant a president o presidenta. A més, cal especificar el nom de la persona que ocuparia la presidència, la secretaria general, la secretaria d’organització, la de finances, la de feminismes i la de ciutadania. Cada candidatura ha de tenir un programa ben definit, i la llista ha de ser totalment paritària: 50% dones, 50% homes.
Consellers nacionals, paritat absoluta: els consellers nacionals són militants sense càrrec a l’executiva. També necessiten l’aval de la militància per presentar-se, i dels 30 consellers, obligatòriament 15 seran homes i 15 dones. De fet, cada militant només pot votar 15 dones i 15 homes, tot i que siguin candidatures individuals, per tal d’assegurar aquesta paritat del 50%. Ell conseller nacional més votat en els dos últims congressos va ser Joan Tardà.
Vot telemàtic i presencial: des del 2019, la militància pot votar telemàticament entre les 9 del matí i les 8 del vespre, i també s’habilitaran diferents col·legis electorals a tots els Països Catalans. Fins al 2015, el vot només podia ser presencial, i això també va fer que la participació del 2019 i el 2022 fos comparativament prou més elevada.
Requisits perquè una candidatura sigui proclamada: no hi ha un mínim de participació de la militància en la votació, però la candidatura només pot ser guanyadora si aconsegueix com a mínim el 51% dels vots, per tant, majoria absoluta.
Repetició electoral: si cap candidatura té el 51%, es tornarien a convocar eleccions 15 dies després, amb un nou període de campanya electoral interna amb la militància, i amb la possibilitat d’arribar a acords si hi ha més d’una candidatura per fer una ‘candidatura de síntesi’.
El calendari del Congrés: dates clau
7 d’octubre: la militància rebrà una convocatòria de Congrés Extraordinari, 50 dies abans de la celebració del conclave, el 30 de novembre. A partir d’aquest moment, hi ha un termini de 7 dies per presentar les candidatures amb els avals corresponents.
15 d’octubre: ja se sabran les candidatures aspirants i es proclamaran les que compleixin els requisits.
15 de novembre: comença la campanya electoral fins al 29 de novembre. Cal recordar que cap candidatura té el cens de militància, de manera que el partit proporcionarà els mateixos recursos per fer campanya: una sessió telemàtica amb la militància i tenir a disposició els presidents territorials, que oferiran els locals per fer-hi actes a totes les candidatures que ho demanin, i a més, enviaran un correu electrònic a la seva militància amb tota la informació de l’acte de campanya. A més, ERC no descarta poder organitzar un debat de candidats si tots hi estan d’acord.
30 de novembre: jornada electoral, els resultats es proclamaran a partir les 20 h per part de la Comissió de Garanties del procés electoral, tenint en compte que el vot serà majoritàriament telemàtic.
