El conflicte entre conserges i la Direcció General de Funció Pública de la Generalitat, que ja fa anys que s’arrossega, continua encallat. El procés d’estabilització per consolidar les places dels interins i convertir-los en funcionaris de l’administració pública ha despertat el malestar d’algunes parts, entre ells la del cos dels anomenats subalterns dels instituts, és a dir, els conserges: els treballadors que obren les portes dels centres, encenen les llums, fan fotocòpies, agafen les trucades… i que són els més mal pagats de l’administració. L’abril de l’any passat els treballadors de la Generalitat van passar per un procés d’oposicions amb un temari reduït per poder estabilitzar la seva situació laboral i, a banda, també es va dur a terme una convocatòria extraordinària de 240 places dirigida a persones amb discapacitat intel·lectual. No tots els interins, però, van poder accedir a aquestes oposicions. Segons assegura en José M., conserge d’un centre educatiu del Baix Llobregat, aquest col·lectiu no estabilitzat es troba “en terra de ningú” des de fa més d’un any i, per tal de millorar la seva situació laboral i convertir-se en funcionaris, reclamen a Funció Pública un nou procés d’oposicions.
A banda de la “mala remuneració” amb la qual conviuen, ja que el sou mensual d’aquests conserges supera lleugerament el salari mínim interprofessional, denuncien també que no gaudeixen de les mateixes oportunitats que la resta de treballadors de l’administració pública per regularitzar la seva situació laboral. A través d’una carta dirigida a la secretaria de Funció Pública, Alícia Corral, a la qual ha tingut accés El Món, el cos de subalterns de la Generalitat denuncia que havien de formar part del procés d’oposició 243, convocat des del mes de febrer del 2020 i que s’havia de dur a terme durant el 2023, però que es va acabar anul·lant sense donar-los una alternativa més enllà d’una compensació econòmica: “Ens pagaven una misèria, però ningú tenia en compte tot el temps dedicat a estudiar, les acadèmies que alguns companys havien contractat per preparar-se les proves… Amb aquesta mínima compensació no n’hi ha prou”, denuncia en José M.
149 interins en situació de “frau de llei”
Actualment, segons les dades del Registre General de Personal de la Generalitat, hi ha en situació d’interinatge un total de 1.541 treballadors d’agrupacions professionals –vinculats a tasques administratives, diferents dels especialistes com ara mestres, metges o policies. En José M., portaveu de la plataforma Subalterns en Lluita com a conserge d’institut, assegura que 497 persones d’aquest total són subalterns sense estabilitzar, dels quals 149 es troben en situació de “frau de llei”, és a dir, que fa més de tres anys que treballen dins el sector de l’educació com a subalterns, però sense aconseguir convertir-se en funcionaris.
Els conserges denuncien que no s’ha pogut estabilitzar tots els membres del col·lectiu que ho requereixen perquè la Generalitat ha reduït “significativament” el nombre de places convocades: “El 2023 es va parlar d’unes oposicions per als subalterns, però no eren del tot justes. Primer de tot, es passava de convocar 312 places, com s’havia anunciat, a convocar-se 202, una reducció de 110 places, que no és poca cosa”, argumenta en José M. També denuncia que, de les 202 places esmentades, “158 es van oferir amb persones amb discapacitat intel·lectual”. “Com és possible, si aquestes persones ja van poder accedir a la seva oposició extraordinària?”, es pregunta el conserge. “Com podien pensar que hi cabríem tots, si a l’oposició 243 [que no es va acabar duent a terme] s’hi van presentar 4.691 persones?”, lamenta en José M.
Unes oposicions ‘light’, la reclamació que perdura
Les oposicions per a la resta de treballadors de les agrupacions professionals que es van dur a terme el passat 26 d’abril, es van fer amb un temari reduït, proves no eliminatòries i un concurs de mèrits. El que es coneix com un procés ‘light’. Concretament, dels vuit temaris sobre els quals se’ls avalua normalment, a la convocatòria del passat mes d’abril només es van fer preguntes sobre els “principis ètics i de conducta dels empleats i empleades públics” (tema 5), “l’atenció a la ciutadania i processos de comunicació interprofessional” (tema 6), les “nocions bàsiques de la navegació i cerca per Internet” (tema 7) i “l’ús del material fungible i no fungible” (tema 8). És a dir, es van avaluar quatre punts del temari. “No ens queixem que les oposicions per a ells fossin més fàcils, ni volem que ens les simplifiquin per no haver d’estudiar tant, simplement volem les mateixes condicions que els altres”, argumenta el conserge, que ja fa gairebé un any que reclama una oposició ‘light’.
En José M., que s’ha organitzat amb altres membres del seu sector, demana a Funció Pública poder mantenir una reunió per abordar aquesta problemàtica. De moment, però, no ha obtingut resposta.
La conselleria assegura que l’estabilització dels subalterns s’abordarà aquest 2024
Fonts de la direcció general, que depèn del Departament de Presidència, dirigit per Laura Vilagrà, asseguren que abordaran l’estabilització d’aquest col·lectiu durant aquest 2024: “Dins de les 2.600 places públiques ordinàries que es convocaran per continuar consolidant places, i reduir la temporalitat per sota del 8% [el llindar que marca la legislació europea], s’inclouen els conserges d’institut”, apunten fonts de la direcció general interpel·lades per aquest diari. A hores d’ara, però, encara no hi ha cap data oficial per a la convocatòria. Pel que fa al contingut de les oposicions, també es desconeix el temari, tot i que des de Funció Pública han volgut deixar clar que opten per “simplificar” el sistema d’examinació amb proves menys memorístiques i processos de resolució més ràpids: “Volem que sigui un procés àgil, enfocat a les competències del lloc de treball i adequat a les funcions a desenvolupar”, assegura la secretària, Alícia Corral, en declaracions a El Món.
Pressió europea
Mentre els conserges mantenen el pols amb el Govern, la justícia europea pressiona l’Estat espanyol -que elabora els marcs legals pels quals es regeix l’executiu català- per millorar la situació dels interins. Aquest es va saber que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que va contra els drets de la UE pagar una compensació de 20 dies per any treballat, amb un límit d’un any, a qualsevol treballador que hagi patit una “utilització abusiva de contractes indefinits no fixos prorrogats successivament”, que és la situació amb la qual s’han trobat els conserges que no han pogut estabilitzar la seva situació laboral. Així doncs, al pols entre conserges i l’administració, Brussel·les també hi treu el cap.
