“Som un partit de quilòmetre zero”. Així defineix ERC un dels regidors amb més anys de servei en un ajuntament. Precisament, diversos alcaldes i quadres territorials volen aprofitar la renovació de la formació, engegada amb l’anunci del congrés del partit per al 30 de novembre, per fer sentir la seva veu de manera més contundent i més estable que fins ara. “Tenim la sensació que el partit no ens ha escoltat i, en canvi, el Govern el teníem a l’altra banda del telèfon”, coincideixen dues veus que veuen una nova oportunitat per recuperar influència dins l’estructura i la direcció de la formació.
De fet, ERC tot i la patacada electoral en les passades eleccions municipals del 25 de maig, té 329 alcaldes i 2.898 regidors. I una dada clau, 250 municipis són en mans dels republicans per majoria absoluta. Un veritable planter de futurs lideratges. En aquest sentit, membres del Consell Nacional dels republicans apunten l’opció de buscar els futurs lideratges en el viver d’alcaldes. Al capdavall, Oriol Junqueras, malgrat haver estat eurodiputat, va ser catapultat a la presidència del partit quan, com a independent, va assolir l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat, just quan ERC va patir una davallada electoral a les eleccions municipals de 2011.
Només un alcalde a l’executiva
“No pot ser que l’únic alcalde de l’executiva, sense estar representat pel seu càrrec institucional, sigui l‘Eloi Hernàndez“, indiquen fonts de la formació en referència al batlle de Fonollosa, un petit municipi del Bages, que ostenta la vicesecretaria general de Coordinació Institucional. “Hi hauria d’haver més alcaldes i marcar més l’agenda política del partit”, afegeixen. “Està tot inventat, el PSC aplica aquesta fórmula i li ha funcionat per superar crisis, obtenir quotes de gestió de poder i retenir les grans ciutats i municipis”, argüeixen.
Hernàndez és l’únic que hi ha a la “permanent” -el nucli dur- com a alcalde en exercici. L’altre membre amb certa experiència d’alcalde és Juli Fernàndez, que va encapçalar l’Ajuntament de Sabadell del 2017 al 2019, una cadira que després va perdre davant Marta Farrés, una de les dames de ferro del PSC. A l’executiva nacional, s’hi afegeix Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida i exalcalde de Bellvís i Noemí Llauradó, primera tinent d’alcalde de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona.
Tres òrgans per compensar
Per compensar aquest poc pes del poder local, la direcció va crear tres òrgans consultius municipalistes. El primer és la Taula Institucional Municipal. Es defineix com l’òrgan de coordinació de la representació d’Esquerra Republicana a les institucions locals, que teòricament serveix per a “la participació, l’assessorament, el debat i l’impuls de les propostes en els àmbits que tinguin incidència en el món local”. “Només s’ha reunit una vegada”, lamenta un alcalde que en forma part i que creu que no ha estat ni eficaç ni útil.
En el paquet s’hi afegeix el Consell Metropolità, un òrgan consultiu que té, entre altres funcions, l’assessorament, el debat i el treball d’un relat metropolità. Però les eleccions del passat 25 de maig han fet perdre pistonada als regidors republicans d’aquests municipis, dominats abassegadorament pel PSC, Comuns o PP. El tercer òrgan és la Taula de Ruralitats, que constitueix “un òrgan consultiu, integrat per persones afiliades de tots els territoris de l’àmbit rural que té com a finalitat, entre altres funcions, l’assessorament, el debat i el treball d’un relat rural”.
“Ara toca fer-nos sentir”: la veu de Marc Aloy
La ciutat més gran on té una alcaldia ERC és Manresa, la capital del Bages, amb una jove promesa de la formació com Marc Aloy. Un nom dels que ha sonat per un possible lideratge del partit en un futur, tot i que la regional de la Catalunya Central insisteix que encara és aviat i que cal consolidar l’alcaldia. Aloy va governar el passat mandant amb Junts per Catalunya i actualment, amb el PSC. “Té prou experiència sobre què és governar amb uns i els altres”, comenta a El Món un camisa vella de la formació republicana. Aloy, que és un dels signants i dels portaveus mediàtics del famós Manifest dels 300 –que ara ja té 950 signants–, el document que vol superar l’etapa Junqueras, i es deixa estimar per ser una de les veus del poder municipal dins l’estructura del partit però amb comandament efectiu.
“Els alcaldes hem de tenir més influència en el partit, en la seva estratègia”, apunta Aloy en conversa amb El Món. En aquest sentit, confirma la tesi que sovint han tingut una resposta més directa dels consellers del Govern que no pas de la direcció de la formació. Aloy recorda la quantitat d’alcaldes que són un veritable rebost de la formació per encarar un nou cicle polític. “Ens hem de fer sentir i ens han de fer més cas”, insisteix. En canvi, altres membres de la formació refreden aquesta estratègia per no convertir el partit en “regnes de taifes” i que facin “massa localisme” a escala de la política nacional.
Un veritable viver, Jordi Fàbrega com a nom destacat
Un altre dels noms que han tingut volada en els darrers anys ha estat Dionís Guiteras, vicepresident de la Diputació de Barcelona i alcalde de Moià, capital del Moianès, un home de Joan Puigcercós. De fet, ERC, amb l’ara regidor i exalcalde de l’Ametlla de Mar Jordi Gaseni, presideix una de les tres entitats independentistes que juntament amb l’ANC i Òmnium marcaven la suposada agenda civil del Procés, com l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que ara manté un perfil baix arran de l’acció judicial de l’Estat.
I un dels noms que sona amb més força és l’alcalde de sant Pere de Torelló, Jordi fàbrega. Un batlle històric que ve de l’Entesa del Progrés Municipal, és a dir de l’òrbita d’Iniciativa, I que va entrar a militar a ERC en el mateix moment que Oriol Junqueras. Fàbrega va començar a fer les primeres maniobres per tal d’accedir en una futura executiva del partit just després de la dimissió de Junqueras. De fet, en la darrera conferència nacional va defensar una esmena per l’aplicació del mandat del d’octubre que signaven un altre històric d’ERC com és Joan Puig, ara secretari nacional de l’ANC.
Un dels altres noms és el d‘Adam Tomàs, alcalde d’Amposta. Oriol Lozano, de Palau-Solità i Plegamans; Ferran Estruch, de Cardona; Sílvia Fernàndez, d’Agramunt; Nil Papiol, d’Hostalric; Jordi Viñas, de Salt; Judit Gisbert, de Solsona; Elisabet Oliveras, de Sant Quirze del Vallès; Pere Vernet, de Sant Sadurní; Elisabet Lizaso ,de Camarassa; Alba Pijuan, de Tàrrega; Baldo Farré, de Sort, i Carlos Brull, de Falset, són alguns noms de la primera divisió dels alcaldes. Una autèntica capil·laritat que territorial que no volen perdre i volen aprofitar. De fet, bona part de les velles estructures territorials i locals, així com de la sectorial de jubilats d’ERC, va ser el canal per fer arribar les urnes als col·legis del referèndum del Primer d’Octubre. Ara volen aprofitar la reconversió del partit per tenir més paper, més poder i més política.
