La votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea ara mateix penja d’un fil. En principi està previst que es tracti a la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals de la UE que tindrà lloc el 27 de maig, però les reticències que mantenen una desena d’estats podria fer-la caure de l’ordre del dia. El secretari general de Junts, Jordi Turull, donava per fet fa uns dies que, després de més d’un any fora del radar europeu, la qüestió es tornaria a plantejar al màxim òrgan de decisió comunitari, però fonts diplomàtiques consultades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) no tenen clar que s’aconsegueixi la unanimitat entre els 27.
El govern espanyol, que es troba en negociacions amb Junts per aprovar la reducció de jornada al Congrés, va demanar incloure l’oficialitat de les tres llengües a l’agenda de la reunió, que ara per ara encara consta com a punt de discussió i adopció. Països com Portugal, Bèlgica o Hongria han comunicat a Espanya que donaran suport a la mesura, però encara hi ha una desena d’estats que tenen dubtes.
Una qüestió clau per al futur de Sánchez
L’oficialitat de les tres llengües cooficials va elevar-se per primera vegada durant la presidència espanyola del Consell de la UE durant la segona meitat del 2023 com a part dels acords entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés la socialista Francina Armengol. Després de moltes negociacions i reunions infructuoses, la qüestió no s’ha tornat a discutir des del març del 2024, quan la presidència belga va fer un nou intent de portar-la a votació. Durant la segona meitat del 2024, amb Hongria a la presidència de torn, l’estat espanyol no va fer cap intent de recuperar-la, malgrat que fonts de la Moncloa asseguren que no ha deixat de mantenir contactes diplomàtics amb els estats més reticents per intentar desencallar les negociacions.
Polònia, que actualment ostenta la presidència del Consell de la UE, va dir a principis d’any que portaria de nou l’oficialitat de català, el basc i el gallec a una reunió si hi havia “voluntat” entre els estats membres. Un extrem que no està gens clar, ja que, tot i les pressions d’Espanya, països com Suècia, Finlàndia o Lituània encara no han donat senyals inequívocs de donar suport a una mesura que s’ha d’aprovar per unanimitat.
Negociacions a contrarellotge
No ha estat fins fa poc menys de dues setmanes que Espanya ha reactivat els contactes formals per tirar endavant l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Fonts diplomàtiques han explicat que en la primera reunió preparatòria del pròxim Consell d’Afers Generals, celebrada a Bèlgica la setmana passada, una desena d’estats van tornar a expressar els seus dubtes. Les dues principals reticències, igual que fa dos anys, són la viabilitat de donar estatus d’oficial a tres llengües cooficials i les despeses econòmiques que generarà l’oficialitat. No han convençut els informes aportats per l’estat espanyol sobre la legalitat de la mesura d’acord amb els Tractats de la UE ni les promeses del govern espanyol de fer-se càrrec dels costos.
Fins a última hora la delegació espanyola intentarà convèncer els països més inflexibles, com Suècia, mentre que altres com Alemanya o Finlàndia asseguren que encara no han fixat la seva posició i que decidiran en els pròxims dies. D’aquesta manera, l’oficialitat del català arribarà a la reunió del Consell d’Afers Generals sense els suports lligats, fet que alimenta els dubtes sobre si s’acabarà votant.
