Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya, ja té més petxines que una tortuga. D’alguna cosa li ha servit l’aprenentatge de molts anys com a segon de CiU al Parlament, de la fallida operació PDeCAT del 2016 i, sobretot, de quatre anys de presó. D’aquí que no vulgui sorpreses ni ensurts i que, de cara al congrés de Junts que se celebra el 25 al 27 d’octubre hagi activat tots els quadres territorials, sectorials i militants amb ascendent per passar el sedàs a la munió d’esmenes que tenia, sobretot, la ponència organitzativa. És a dir, la que esbossarà el futur reglament del partit, una peça clau en el funcionament i la direcció de la formació.
Després d’un període de presentació d’esmenes, el passat dia 15 es va exhaurir el termini per tal que aquestes fossin presentades en els debats assemblearis de les territorials, les sectorials i els corrents ideològics del partit. Un veritable garbell de textos i opinions dels militants a través de les votacions en aquests conclaves. Així, entre les qüestions més polèmiques s’hi trobaven les esmenes que criticaven el text de la ponència que apostava per llistes tancades i bloquejades, proposant que fossin, almenys, desbloquejades. De les 61 esmenes presentades només en queden vives cinc, després que gran part hagin estat o bé retirades o bé rebutjades pels militants de cada conclave o ‘caucus’ en l’argot que molts dels juntaires comencen a utilitzar.
Algunes esmenes es transaccionaran i altres arribaran vives al congrés
Ara, però, s’obre un altre període fins al 23 d’octubre, on els coordinadors de les ponències podran transaccionar-les. Si no s’arriba a cap acord, l’esmena passarà directament a l’assemblea del congrés, on es podrà defensar davant el conclave, que tindrà la darrera paraula sobre si s’aprova o no. Impulsors de les esmenes, però, ja adverteixen –en conversa amb el Món– que, de moment, no hi ha cap voluntat de transaccionar perquè les seves propostes són diametralment oposades al sentit del redactat de la ponència organitzativa.
De fet, els impulsors de les esmenes no pensen vendre barata la seva posició perquè consideren que obrir les llistes de les candidatures que es presenten per dirigir el partit és una “qüestió de fons democràtica”. D’aquí que, si no hi ha cap contraordre, arribin al congrés de Calella i hi hagi “una mica mambo”. Però Turull ja ha patit prou les maraques dels moviments interns del partit perquè ara no l’enxampin al jaç. Així que ha preparat bé els seus quadres i la tropa que té entre els compromissaris del congrés per tal que facin guanyar el redactat de la ponència organitzativa tal com està.
La seguretat del turullisme, que gaudeix de la confiança plena del president a l’exili, Carles Puigdemont, és tanta que l’ordre del dia del dissabte al matí ja preveu la votació del text de la ponència organitzativa per obrir, immediatament, el termini per a la presentació de candidatures. I tot indica que només n’hi haurà una i de bloquejada. De fet, Turull –que tothom dona per fet que repetirà com a secretari general– està acabant les converses per triar la secretària d’organització, després que, en principi, s’hagi descartat el nom de Carmela Fortuny.
‘L’esmena Castellà’ i les que proposen canvis a la ponència ‘El país que volem’
En aquest marc, també cal destacar una esmena que roman viva i que s’ha batejat com ‘l’esmena Castellà’. Un nom que té l’origen en el cognom del portaveu i diputat de Demòcrates, Antoni Castellà. La idea del congrés és acordar una federació o una fusió freda amb els democristians, un partit unilateralista nascut com a escissió d’Unió Democràtica de Catalunya i que sempre s’ha mostrat favorable a la unitat estratègica de l’independentisme.
Aquesta esmena tracta de limitar la doble militància dels afiliats al partit i la carència de sis mesos de carnet per tal d’optar als càrrecs de direcció. El fet que Castellà apunti maneres per ser un dels quatre vicepresidents de la formació -juntament amb Míriam Nogueras, Anna Navarro i Albert Batet- ha fet aixecar les orelles a una part de la militància que manté una esmena viva per tal de no permetre la doble militància dels afiliats. Si l’esmena prosperés faria molt difícil que Castellà, o qualsevol altra membre de Demòcrates, o el mateix Agustí Colomines, que va impulsar Junts per la República, optés a càrrecs de direcció.
Per altra banda, els organitzadors del Congrés i dels grups coordinadors de les ponències han vist com en el debat previ d’esmenes, si bé s’han reduït les que feien referència a l’organitzativa –que n’acumulava un miler–, s’han mantingut força altres en la ponència El país que volem. Un fet prou natural per les circumstàncies d’un document d’aquesta tipologia, que imagina i esbossa quin ha de ser el model de país des de totes les branques.
