Carles Puigdemont no ha volgut prendre mal a les portes d’unes vacances d’estiu que arriben amb un ambient polític intoxicat per casos de corrupció que taquen tant el PSOE com el PP. Entremig dels sumaris de Santos Cerdán i el de Montoro, Junts per Catalunya ha celebrat el cinquè aniversari de la seva fundació amb un acte polític aquest matí a Prats de Molló (el Vallespir). Un acte que emula Alderdi Eguna del PNB o, per què no, la Festa de la Rosa dels socialistes a Catalunya, aprofitant el cinquè aniversari de la seva fundació.
Acompanyat de centenars de persones que s’han aplegat a la plaça gran del municipi, així com de la totalitat dels líders del partit i els consellers a l’exili, Puigdemont ha volgut emetre un missatge de partit a la militància més motivada de Junts. Puigdemont ha reivindicat el partit i ha assegurat que la seva formació “pot treure pit” i es pot estar “orgullosos” del que hem fet. “Continuarem a la nostra, a la catalana, defensant Catalunya, els catalans, la nostra llengua i les nostres institucions”, ha clamat. Per això, ha advertit a Pedro Sánchez que “no doni el seu suport per descomptat” i s’ha distingit de les altres formacions que “surten negociats de casa”.
Un discurs que ha arribat després de l’actuació dels teloners habituals, com l’alcalde de Prats de Molló, Claude Ferrer, que ha definit el municipi com la “capital de Catalunya aquest diumenge; la secretària d’organització, Judit Toronjo, que ha defensat reclamar les competències en immigració i el secretari general de la formació, Jordi Turull, que ha fet trinxera de la línia dels juntaires en tant partit independentista que “defensa els autònoms, la classe mitjana i les pime“.
“Preguntes” per fer política
El líder de la formació, que ha titllat de “virus” la “repressió espanyola”, ha postulat Junts com el partit que sobreviu als seus enterradors. “En aquests cinc anys, els hem donat per morts, per escindits, per dividits o per amortitzats diverses vegades”, ha emmarcat. “Tothom parla de Junts, però avui Junts parla de Junts”, ha afegit. S’ha vantat de la feina feta, però ha esperonat la militància i els quadres a continuar fent la feina que “en queda molta” i ha dedicat un “Que us bombin” a les forces polítiques rivals, tot citant Xavier Trias.
En aquesta línia, ha proposat al partit fer les coses “a la nostra” que vol dir “a la catalana”. Un supòsit que identifica com “anar pel món, defensant Catalunya, defensant els catalans, la llengua, les institucions, els nostres drets històrics”. Un sistema que suposa l’ús de “quatre preguntes” cada vegada que els demanen el vot, suport o opinió. “És positiva o pot ser positiva pels catalans que hi participeu? Respecta les competències dels catalans de la seva identitat? S’han acceptat les nostres propostes que no són necessàries? Ens acosta a la independència?”, ha exposat. “És el mètode que serveix tant pel Parlament com pel Congrés com pel Senat o com per l’Ajuntament de Barcelona”, ha reblat. “Es tracta de negociar amb el dret a l’autodeterminació i no amb apriorisme”, ha afegit.
“Manobres de l’esperança contra arquitectes del caos”
Seguint aquest fil, el cap de files de Junts ha carregat contra els que es troben als extrems i “no en volen sortir”. I s’ha mostrat satisfet per, a parer seu, “incomodar els que practiquen el populisme o els que hi surten negociats de casa”. “El nostre vot no és tan previsible com el vot de la majoria; el nostre vot no es pot donar per descomptat mai ni enlloc”, ha advertit. “Volem parlar de Catalunya si el que diuen ens fa avançar i que, si d’una mica, sense necessitar desfer, desdir o renunciar al camí que vam iniciar l’octubre del 17, podran tenir el nostre suport”, ha recordat.
“Ni ens refugiem en pancartes, ni amb eslògans, frases fetes o vídeos de 30 segons al tiktok”, ha arguït. D’aquí que hagi clamat contra el que ha batejat “d’epidèmia d’arquitectes del caos” que “agafen la motoserra per fer operacions a cor obert”. Per això ha proposat que Junts sigui el partit dels “manobres de l’esperança”. Així ha llistat qüestions com ara l’habitatge, la seguretat o el turisme per contraposar el discurs de l’extrema dreta amb la intenció de perfilar un relat més centrat en qüestions punyents de l’agenda política.
