La viceprimera secretària d’organització i acció electoral del PSC, Lluïsa Moret, ha assegurat aquest dilluns que confien “plenament” en la paraula del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i en el compliment de l’acord per a la realització de la B-40.
Així ho ha dit en declaracions als periodistes en la seu dels socialistes, on també ha sostingut, respecte al projecte acordat en els pressupostos de la Generalitat per a 2023, que no hi ha “un termini explícit”, però reclama que es compleixi.
El PSC i el Govern van pactar en l’acord que la Generalitat faria efectiu el conveni per a executar la connexió de la B-40 entre Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallès (Barcelona) el primer trimestre de l’any. Preguntada pel venciment de la data límit, Moret ha assegurat que no els ve d’una setmana, en les seves paraules: “Entenem que a vegades els grans projectes tenen els seus tempos”.
“Insisteixo que l’acord és ferm i va quedar ratificat i expressat públicament pel president de la Generalitat”, ha afirmat Moret, que també ha assegurat que no els consta una data per a la comissió de seguiment del projecte.
Punts de no acord
El govern espanyol ha explicat que la discussió sobre aquesta via és “com fer avançar els cinc quilòmetres” que hi ha entre el final de l’actual B-40 i el seu enllaç amb la B-124, la qual cosa permetria al trànsit de Castellar del Vallès evitar el centre de Sabadell. Han lamentat que el tram ja construït està infrautilitzat i que la proposta és tancar l’anella amb la Ronda Oest de Sabadell, la qual cosa permetria “buidar la C-58 i connectaria el Vallès i el Baix Llobregat” més fàcilment. Les mateixes fonts han subratllat que el govern espanyol no vol “hipotecar” una possible ampliació cap a Granollers que, en tot cas, seria un projecte diferent.
El Govern no vol la participació d’Espanya
Un altre dels punts de desacord entre totes dues administracions és la presència del Ministeri en la coordinació dels treballs, ja que la Generalitat no la vol i l’executiu estatal advoca per participar “per a assegurar que es compleix el que necessita la demanda”. Així mateix, totes dues administracions dissenteixen sobre si la infraestructura s’hauria de finançar a través de la disposició addicional tercera de l’Estatut, com defensa el Govern, o hauria de ser una inversió a part, com defensa la Generalitat. En tot cas, les mateixes fonts s’han mostrat disposades reprendre les negociacions: “Ja sabem que el projecte no agrada, però és el que es va acordar”.
1
1
