Junts per Catalunya ha suspès quatre afiliats del Maresme durant dos anys arran d’una denúncia que va interposar el Comitè Comarcal el 30 de juny del 2022 davant la Comissió de Garanties del partit contra cinc militants per “l’estratègia” de la candidatura encapçalada per Montserrat Viñas, que va perdre el procés de primàries per escollir la nova presidència comarcal del Maresme, i per “crítiques” i “desqualificacions personals” realitzades a Twitter contra l’executiva comarcal de la formació al Maresme i contra el president d’aquesta, Carles Bosch. El partit va resoldre l’expedient el passat 16 d’octubre, gairebé un any després d’obrir-lo, i va comunicar la suspensió als afiliats. Ara, tres dels quatre afectats, segons ha pogut saber El Món, han enviat un burofax al secretari de la formació, Jordi Turull, per reclamar la seva restitució com a afiliats perquè consideren que s’han produït un seguit d’irregularitat durant tot aquest procés i, a més, no descarten portar el cas a la Fiscalia si el partit no reconsidera la seva decisió. Aquest diari ha contactat amb el partit per conèixer la seva versió, però no es pronuncia sobre aquestes qüestions. De fet, en una entrevista aquesta setmana amb El Món, Turull va deixar clar que en cap cas es manifestarà sobre tensions internes i que aquests afers s’han de resoldre a la Comissió de Garanties sense la seva intervenció.
En la denúncia que va iniciar el procés, document al qual ha tingut accés El Món, es remarca que la candidatura de Montserrat Viñas va crear un relat “en què intentava sembrar l’ombra del dubte” sobre la candidatura que va guanyar les primàries comarcals i també contra el seu president, Carles Bosch. La denúncia anava dirigida contra la mateixa Viñas, Jordi Sagristà, Xavier Sargatal, Climent Faus i el regidor de Cabrils Xavier Almirall, i va ser impulsada pels 20 membres del Comitè Executiu Comarcal de Junts al Maresme, entre els quals figuren l’exconseller Miquel Buch i la diputada Judith Toronjo, entre d’altres. Tres dels militants suspesos han assegurat, en conversa amb aquest diari, que en el llistat de denunciants hi figura gent que no va donar el seu consentiment per posar-hi el seu nom, com és el cas de l’alcalde d’Orrius, Xavier Masgrau, i la regidora de Cabrils, Marta Gómez, que també hi consta, i Noemí Llorens, tot i que no forma part de l’executiva del Maresme.
El diputat de Junts Joaquim Jubert, com a membre del Comitè de Garanties del partit, va ser l’encarregat d’analitzar la denúncia del Comitè Comarcal i el 24 de novembre del 2022 va comunicar a quatre dels cinc afectats l’obertura d’un expedient disciplinari contra ells i va obrir un període d'”al·legacions de descàrrec”. Un dels militants suspesos afirma que el regidor de Cabrils, Xavier Almirall, “va desaparèixer de cop” i per això no consta en l’escrit de Jubert.
La Comissió de Garanties va desestimar les al·legacions dels afectats en una reunió el 27 de desembre del 2022 i el 3 de gener d’aquest any Jubert els va comunicar els acords a través d’un correu electrònic, al qual ha tingut accés El Món, en què se’ls deia que “el nom de l’instructor els ha estat degudament comunicat” i afegia que “els denunciants i els fets que motiven l’expedient han quedat acreditats per ser públics”. En aquest sentit, la Comissió de Garanties, segons els documents, va acordar “reprendre la tramitació de la instrucció de l’expedient disciplinari” contra Montserrat Viñas, Xavier Sargatal, Jordi Sagristà i Climent Faus i els va donar un termini de 15 dies hàbils per tornar a presentar al·legacions.
En el termini marcat, el 20 de gener, Sagristà va presentar un escrit d’al·legacions per denunciar que s’havia produït la “vulneració de garanties i diferents drets de les persones a qui se’ls ha obert expedient, provocant efectiva indefensió i, per tant, la nul·litat de tot l’expedient“. A més, denunciava la “vulneració del dret a la presumpció d’innocència“, la “falta de transparència en la designació de l’instructor”, la “recusació de l’instructor” i, finalment, defensava que les manifestacions que van impulsar la denúncia estaven efectuades en “exercici de la llibertat d’expressió“.
Els denunciants van impulsar quatre queixes a la Comissió de Garanties
Els quatre denunciats no van rebre cap notificació més sobre aquest expedient fins al passat mes d’octubre, però durant aquest temps van presentar quatre queixes davant la Comissió de Garanties. Una primera contra l’exconseller Miquel Buch, on reclamen un expedient disciplinari per unes declaracions que va fer contra la presidenta del partit, Laura Borràs, el passat 13 de març, pocs dies després que el judici contra Borràs quedés vist per sentència. Dues contra la llista presentada per Junts al Consell Comarcal, perquè segons ells no es va respectar la normativa de convocar assemblea d’electes ni tampoc es va respectar per convocar l’assemblea comarcal per ratificar la llista que es presentava, i una darrera contra Magda Oranich, on demanen el seu cessament per les declaracions que ha fet “reiteradament” contra Borràs. Els militants suspesos afirmen que en tot aquest temps no han rebut cap mena de resposta pels seus escrits i, a més, sospiten que la Comissió de Garanties “reactiva” els seus expedients com a “venjança” per les seves denúncies.
Suspensió en dos actes i al·legacions per “recórrer a la justícia ordinària”
De fet, després d’aquestes quatre denúncies, Joaquim Jubert va comunicar el passat 19 d’octubre la suspensió als quatre afiliats durant dos anys a través d’un correu: “Per la present us notifico la resolució acordada per l’Executiva Nacional en data 13 de març de 2023 en relació amb les denúncies presentades contra vostè per l’executiva del Maresme per la que se us suspèn com afiliat del partit pel termini de dos anys”. L’endemà, Montserrat Viñas va compartir a primera hora del dia el missatge de la suspensió a través de Twitter i poc més de dues hores després els militants van rebre un altre correu de Jubert amb una rectificació de la data de la suspensió: “Disculpeu l’error material respecte a la data de l’acord de l’Executiva que fou el 16/10/23”.
Malgrat que el membre de la Comissió de Garanties els va comunicar que no es podien presentar al·legacions contra l’acord de l’Executiva Nacional, Viñas, Sagristà i Sargatal, que s’han desmarcat de Climent, van enviar un escrit el passat 27 d’octubre a Joaquim Jubert, amb còpia a la presidenta del partit, Laura Borràs, al secretari general, Jordi Turull i al secretari d’organització, David Torrents; per traslladar-los que “l’article 3.13.1 de la ponència organitzativa aprovada al congrés de l’Hospitalet, ara vigent, estableix que contra l’acord que adopti l’Executiva Nacional respecte de la proposta de resolució de la Comissió de Garanties, les parts implicades poden interposar recurs al mateix òrgan, dins dels deu dies hàbils següents des de la notificació de la resolució”. És a dir, defensen el seu dret de presentar al·legacions contra la resolució que se’ls ha comunicat recentment.
En el document, consultat per El Món, van posar de manifest que des del dia 20 de gener, que van presentar les al·legacions, fins al 19 d’octubre, que els comuniquen la suspensió, “han passat nou mesos” i la Comissió de Garanties, d’acord amb el que estableix l’article 3.13.1 de la ponència organitzativa en relació amb els procediments disciplinaris, disposa d’un termini de “tres mesos a comptar des de l’acord d’inici de l’obertura de l’expedient disciplinari per acordar la proposta de resolució expressa per traslladar-la a l’Executiva Nacional”. És a dir, defensen que el partit no els pot suspendre perquè “ha caducat en no haver-se resolt en els terminis que marquen els estatuts i normes internes del partit”.
Per tot això, tres dels quatre afiliats afectats van demanar a la Comissió de Garanties i l’Executiva Nacional que “estimin” les seves raons i “reconsiderin la decisió, en el termini de 20 dies hàbils que estableix la normativa, i acordin restituir-me la plena militància”. “Si no fos així”, avisen, recorreran a la “justícia ordinària, per defensar els drets que m’estan essent vulnerats com a militant, tal com preveu l’article esmentat”. A tot això, cal sumar que el passat 10 de novembre van enviar “un burofax” al secretari general del partit, Jordi Turull, “amb certificació de contingut” exposant tots els fets i reclamant que s’aporti “un certificat de l’acord” de suspensió acordat per l’Executiva Nacional i la restitució dels seus drets com a afiliats, entre altres coses, i, segons la resposta que rebin (a l’hora de publicar aquesta informació no n’han rebut cap), no descarten portar el cas a Fiscalia.
