Els tres principals partits independentistes es troben en revisió. Per una banda, la CUP fa més d’un any que es troba dins el Procés de Garbí; ERC afronta un duríssim i dividit congrés el pròxim 30 de novembre i Junts per Catalunya també celebrarà un conclave a finals d’octubre, coincidint amb l’aniversari de la declaració d’independència, per tal de “convertir-se en un partit solvent”. Una idea que deixen entreveure els responsables de l’organització del congrés que, a més d’entronitzar formalment Carles Puigdemont com a líder del partit, vol “endreçar ideològicament, estructuralment, territorialment i políticament” una formació nascuda arran d’un hiperlideratge i en plena convulsió pels efectes de la repressió arran del Primer d’Octubre. De moment, la formació ha aprovat aquest divendres el reglament i els ponents dels documents que han d’alimentar el congrés.
“Volem ser un partit que treballi amb la lògica independentista, i ser el partit post primer d’octubre i preindependència”, detallen les mateixes fonts en conversa amb El Món. Una formació que ideològicament “es bellugui entre la socialdemocràcia i el socioliberalisme, que fins i tot es puguin pactar les discrepàncies entre els corrents interns com fan els partits britànics”. Un passeig triomfal i d’aquí a dos anys fer un nou congrés per canviar o rellevar lideratges, sense descartar l’opció que Puigdemont mai sigui amnistiat i no pugui tornar a Catalunya. Aquestes fonts aposten per una renovació de càrrecs passat aquest temps que es donen de marge, amb la intenció de preparar el terreny per donar pas a lideratges joves que donin un nou impuls a la formació.
El conclave del pròxim octubre a Calella vol bastir una estructura de partit que tingui resposta per a tot i on fins i tot que es pugui pactar la discrepància entre els diferents corrents que conviuen dins de la formació, que en el passat han generat més d’un maldecap. Ara com ara, el que és important és presentar una llista unitària, que el congrés sigui un passeig triomfal, sense sorolls interns, i que girondins, rullistes i turullistes, sanchistes i els sectors més esquerrans acordin una executiva unitària. “Un congrés plàcid, sense dissidència i amb una única llista”, afirmen, amb la intenció de posar ordre, enfortir l’estructura territorial i bastir d’ideologia la formació. Per tal d’aconseguir-ho, les fonts consultades veuen imprescindible que la formació compti amb una fundació que “ompli d’idees i contingut el partit”. “Que sigui un partit reconeixible”, resumeixen, i que tingui una posició treballada en tots els àmbits que afecten el país.
Fortificar l’estructura territorial: un “partit franquícia”
Les ponències organitzatives aniran dirigides a fortificar l’estructura territorial del partit tenint present que el primer embat que contemplen són les eleccions municipals -sense descartar del tot unes eleccions espanyoles anticipades- per poder recuperar poder territorial a través de més regidors, més alcaldies i més opcions a dirigir les diputacions de Lleida, Barcelona i Tarragona, ara en mans de l’acord entre socialistes i republicans, així com mantenir la de Girona. Per això, volen dedicar-hi recursos i sobretot, fomentar la idea del “partit franquícia local”. És a dir, que la formació es pugui modular segons el municipi i les casuístiques de cada territori.
El futur de Laura Borràs: la presidència del Consell Nacional?
A més, les fonts consultades donen per fet que Jordi Turull repetirà com a secretari general i Carles Puigdemont tornarà a ocupar la presidència del partit. Un espai fins ara ocupat per Laura Borràs, que podria ocupar la presidència del Consell Nacional, que queda vacant per la renúncia de Josep Rull a presentar-se a la reelecció per centrar-se en la seva funció de president del Parlament. El tàndem Puigdemont-Turull forçaria la formació a escollir una dona com a secretària d’organització. En aquest sentit, les fonts apunten que ha de ser una dona acostumada a remenar les cireres i tallar el bacallà, però sense que desprengui mala llet. “Hi ha gent a Junts capacitada per fer-ho”, afirmen les fonts que eviten donar un nom.
L’organització també es construirà amb la voluntat d’afermar dos fronts que els estrategs de la formació consideren imprescindibles: el front de Madrid, amb un grup parlamentari potent i desacomplexat, i el grup de Junts al Parlament de Catalunya, que ha de ser la base de la lluita institucional com a oposició al govern del president Salvador Illa. L’objectiu que es marquen en aquest sentit és ambiciós. Volen aconseguir un grup parlamentari de 50 diputats a la cambra catalana -ara en tenen 35- i un mínim de 10 diputats a Madrid.
Aprofitar un escenari procliu per enfortir-se
De fet, els estrategs juntaires consideren que l’actual escenari és procliu al seu creixement i a enrobustir el seu missatge independentista. Així, interpreten que l’acord d’investidura d’ERC amb el PSC els deixa un marge immens per exercir amb comoditat de primer partit de l’oposició i erigir-se en una clara alternativa a Salvador Illa. D’aquí la importància a mantenir un grup parlamentari cohesionat, preparat i endreçat. “Ho aconseguirem”, asseguren les fonts consultades, que admeten que aquesta ja serà la tercera oportunitat que té el partit per donar forma a una proposta amb cara i ulls i confien que, com diu la dita, la tercera serà la bona.
Evidentment, la situació canvia si Puigdemont pot tornar o no a Catalunya en el transcurs del que resta de legislatura, en què exerciria de cap de l’oposició tot i els seus recels pel mantra que algú que ha sigut president no pot ser després a cap de l’oposició al Parlament. De fet, el president a l’exili sempre ha defensat en públic que si no era president de la Generalitat “no escalfaria la cadira” com a cap de l’oposició. Tanmateix, aquesta idea s’ha descafeïnat quan se li ha recordat que, fins ara, era un president que ocupava el càrrec d’eurodiputat. “No pot ser diputat al Parlament i sí eurodiputat amb escassa incidència a la cambra europea?”, li etzibaven socràticament els seus col·laboradors més propers.
El tour de Puigdemont
De fet, el retorn de Puigdemont també seria artilleria pesant en l’objectiu d’aconseguir la capil·laritat territorial dels juntaires amb el benentès que el president a l’exili faria un tour per tota Catalunya amb l’ànim de recuperar el pols i alimentar l’estructura territorial de Junts. “Es podria passar tranquil·lament dos anys recorrent els 948 municipis que té Catalunya”, assenyalen les fonts consultades, que remarquen que el seu retorn per al debat d’investidura va aconseguir engrescar l’independentisme. “Encara som aquí”, va recordar Puigdemont aquell dia, i l’objectiu de la seva formació és aprofitar la situació actual i la figura de l’expresident per donar forma a un partit amb cara i ulls que sigui capaç de ser la casa gran de l’independentisme i esdevingui una alternativa al PSC i Salvador Illa a les pròximes eleccions al Parlament.
