“Entenem que el Partit Socialista ara vol fer veure que vol aprovar els pressupostos, però en realitat no els vol aprovar perquè si els volgués aprovar, compliria els compromisos que són imprescindibles per fer possible l’aprovació”. Aquest va ser el raonament expressat per Oriol Junqueras, com a president d’ERC, el passat 18 d’agost des de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), celebrada a Prada (Conflent). Una reflexió en veu alta que tenia una derivada també directa: “No hi haurà negociació fins que no es compleixin les negociacions anteriors”.
És a dir, tot un avís a navegants per a Salvador Illa que emmarcava l’inici del curs polític i situava ERC enmig de l’equació de la governabilitat del país. Una línia en la qual es mouran els republicans en el curs polític que s’enceta després del llarguíssim procés congressual que ha viscut la formació, amb la clausura abans de l’estiu dels poderosos congressos regionals i comarcals i encara amb l’elecció pendent d’alguns caps de llista, com ara el de Girona, per als comicis municipals de 2027. Precisament, en aquest sentit, s’han celebrat trobades interessants com la de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, amb el protocandidat de Tarragona, Xavier Puig, actual regidor a la ciutat i que compta amb l’aval de l’exalcalde Pau Ricomà.
Per altra banda, ERC, de la mà dels dos sapadors del partit, Pau Morales i Oriol López, ha començat a greixar la maquinària per establir els poders interns. Morales i López, amb una mena de leninisme orgànic 3.0, són els encarregats d’enfortir les estructures orgàniques i territorials. Principalment, les sectorials de la formació i les federacions regionals, que havien quedat força malmeses amb la crisi interna del partit i per la tendència, en tenir el Govern, a fagocitar aquestes estructures. D’aquí que serà interessant veure el resultat del Consell Nacional de la formació del mes de setembre, el senat del partit on s’ha de debatre no només el joc dels corrents interns sinó les possibles relacions amb altres formacions que podrien arribar a ser “orgàniques”, és a dir, amb un nexe estable amb el partit. Com detalla un veterà militant del partit, “Junqueras intenta recosir el partit, però té poc fil”.
Finançament i pressupostos
La negociació del finançament singular, que els republicans qualifiquen d’indispensable per continuar el suport parlamentari als socialistes, és una de les claus de volta de la legislatura. Així li han fet notar a Junqueras els quadres territorials amb qui, en una frenètica agenda, s’ha anat trobant des que va ser reelegit com a president de la formació. Per a les veus territorials, ni amb la suposada condonació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) ni amb l’empresa mixta –encara amb majoria estatal– per al traspàs de Rodalies no n’hi ha prou, i volen més avenços per justificar la continuïtat del suport d’ERC al PSC.
Tot i que també hi ha d’altres veus que no veuen més alternativa que continuar fent costat a l’actual Govern, altres, fins i tot de la mateixa executiva, no dubte a titllar el PSC de “trilers”, però el marge de negociació és força limitat perquè el pacte de legislatura determina molt la posició. De fet, fonts de la direcció asseguren que, des del junquerisme encara van “suavitzar” algunes de les “carpetes” que el rovirisme havia acordat amb els socialistes.
En tot cas, Junqueras va emetre a l’agost l’avís que la negociació dels pressupostos havia d’anar lligada a la del finançament. El líder d’ERC qualificava de “clarament insuficients” les bases del nou finançament presentat pel Govern. “Són bases clarament decebedores i que estan a anys llum d’allò que hauria de ser i, per tant, és evident que el Partit Socialista ha decidit situar-se a anys llum de la possible aprovació d’uns pressupostos”, ressaltava. Una advertència que la consellera d’Economia, Alícia Romero, va entomar, tot i que Junqueras en culpava més María José Montero, vicepresidenta del govern espanyol i responsable de la part estatal del finançament. De fet, Junqueras vol foragitar Montero de la taula de negociació.
El 25% i l’amnistia
Per altra banda, Junqueras sap que es pot trobar amb un entrebanc dur. En concret, la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei per frenar la imposició del 25% de castellà a les aules que apareixia en una sentència del TSJC ratificada fa dos anys pel Tribunal Suprem. Si els magistrats no avalen la norma aprovada pel Parlament –amb l’acord d’ERC, Junts, el PSC i els comuns– ni el decret de govern Aragonès per aplicar-la i el govern Illa opta per acatar la sentència sense posar-hi inconvenients, el “partit dels docents” es farà sentir a Calàbria. La nova sectorial d’Educació d’ERC pensa fer-se forta en la defensa de la immersió i espera que la formació no faci figa si l’executiu d’Illa intenta encobrir una sentència que aigualeixi la contraofensiva que va fer Parlament per protegir l’ensenyament en català.
No serà l’únic maldecap de Junqueras amb el Tribunal Constitucional. El líder dels republicans també espera el compliment de l’amnistia, tot i que admet que hi té poca “confiança”. En aquest sentit, recorda que la “doctrina Junqueras” que va servir per defensar la immunitat dels europarlamentaris per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) “no li va servir” per obtenir l’acta d’eurodiputat. Els dubtes de Junqueras han fet forat a Illa, que aquest divendres ja reclamava el “compliment efectiu de l’amnistia”.
Partit i país
Sia com sia, Junqueras continua el seu Giro particular pel territori seguint les instruccions del seu pinyol, que són convertir-se en candidat més que fer de president d’ERC i deixar enrere l’etapa de pres polític. “Ha d’intentar fer de míster Wolf, un expert a solucionar problemes”, diuen, tot recordant el mític personatge de Pulp Fiction, des del seu equip. Així, Junqueras aprofita les visites arreu del país i, especialment, on ERC té alcaldes o governa, per intentar resoldre conflictes, peticions, inversions o projectes encallats a Palau, al Parlament o a l’administració. Una manera de bastir el seu lideratge polític i electoral en clau d’efectivitat, i contrarestar el pragmatisme del PSC a l’hora de fer política.
Però aquestes visites també tenen un rerefons polític pensant en el 2027 i l’amenaça que podria afectar tots els partits, que seria Aliança Catalana. A més de preparar una ofensiva de “fiscalitat” per evitar sectors econòmics que generin baixa productivitat també prepara un discurs de política real, tot i que algunes veus de la formació encara veuen amb poca convicció, volàtil o que busca fer content tothom. En aquest sentit, cal tenir present el responsable d’estratègia del partit, l’exalcalde de Roses, Joan Plana, que aposta per solucions intermèdies amb la inclusió de la immigració com reconvertir el “dijous Gras” en una festa presidida pel formatge i la truita i no pas el porc.
En aquest marc, és especialment destacable que aquest mes de setembre, la formació aprovarà el reglament definitiu dels corrents interns. Una mesura aprovada en el congrés de Martorell, però que a la direcció tampoc li desperta grans passions perquè és difícil que aquestes organitzacions siguin “internes” o siguin instruments d’oposició efímers en l’actual velocitat de la política. De fet, Junqueras ja se n’ha ocupat de barrar el pas a les idees de Gabriel Rufián i Joan Tardà de fer pactes electorals amb forces d’esquerres espanyoles. Una possibilitat, emesa com un globus sonda, que no va fer gens de gràcia a la nova guàrdia de Calàbria ni als que fins al passat mes d’octubre van dirigir el partit.
I el 2027?
En aquesta línia, Junqueras vol centrar molt els objectius de les municipals del 2027. La seva aposta d’Elisenda Alamany per Barcelona podria tenir encara contrincants sorpresa que podrien tenir altres derivades en altres comicis, com ara en unes eleccions al Congrés avançades. Junqueras sap perfectament que del resultat del 2027 en depèn bona part del seu futur dins la formació dels republicans, tenint present que a hores d’ara té 329 alcaldies i 2.898 regidors arreu del país. Una xifra que ja va baixar després de la patacada electoral de les darreres municipals, en les quals va perdre 300.000 vots respecte a les del 2019.
Aclarida Barcelona, queden altres municipis dubtosos com ara Girona, amb la decisió de Marc Puigtió de presentar-se com alcaldable sense ensenyar les sigles d’ERC. Un altre dels punts calents és Tarragona, on sembla que Xavier Puig acumula tots els números del sorteig. I en altres places que poden ser complicades per a ERC, com ara Vic, podria haver-hi un canvi sonor de candidat, amb Joan Ballana com a cap de cartell. A més, ERC també espera que s’arxivi la causa contra l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, de la qual s’han practicat ja les darreres diligències i la jutgessa encara ha de decidir què en fa d’una instrucció que dura des d’abans de les darreres municipals. Una situació que enfortiria la política municipalista de la formació en mans d’un cartògraf com és en Santi Valls.
