Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) és portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya i una de les cares més visibles del partit anticapitalista. La diputada cupaire reflexiona en aquesta entrevista sobre l’esmena a la totalitat als pressupostos del 2023 i que han presentat sense, a diferència de l’any passat, haver entrat en les negociacions dels comptes. Reguant es mostra dura amb ERC, però també amb Junts, i demana una transformació del país des de l’àmbit de drets i justícia social.
Vostès dimarts van presentar una esmena a la totalitat als pressupostos del 2023. ERC, PSC i comuns els ho van rebutjar. Com va viure el debat?
Crec que ningú estava gaire content. Ni els que representa que tombaven l’esmena a la totalitat. Aquest ambient que es respirava diu molt dels pressupostos que s’estan tramitant.
Per què considera que ERC no n’estava satisfeta? Pels macroprojectes?
Hi ha una element que ERC ha acabat acceptant o assumint, que són les propostes de Foment per boca del PSC. No sé si els agraden, no. Fa uns mesos, deien que era inacceptable i ho han acabat acceptant. Són uns pressupostos, malgrat que diguin que són els més expansius de la història, que cal gratar el que hi ha darrera. Sí que hi ha més diners que mai, però no només és el quant, sinó el com. Vivim en una situació de crisi, amb uns canvis democràtics importants, que han fet que en certes etapes del cicle educatiu hi hagi més estudiants. Hi ha una part d’aquesta despesa que és tendencial. Tu gastes més perquè hi ha més necessitat, això no vol dir que facis noves polítiques. Hi ha un altre element, que és que ha augmentat el cost de la vida, per a la Generalitat també augmenta. Jo no diria que són els pressupostos que aquest país necessita.
Vostès consideren que els actuals pressupostos no donen resposta a les necessitats del país. Però no és millor això que uns pressupostos prorrogats?
L’alternativa són uns pressupostos que sí que abordin el 25% de l’atenció primària de Salut, que comencin a retallar la transferència de diners públics a mans privades per enfortir una sanitat 100% pública. L’alternativa és enfortir l’escola pública com a millor eina per combatre la segregació escolar. L’alternativa és fer places residencials públiques i que no vagin a mans privades… Són unes polítiques que en el marc de la pandèmia semblava que haguéssim assolit, però seguim reproduint el mateix esquema de polítiques que s’han fet durant els últims 40 anys.
La Generalitat això ho pot assumir? Hi ha molts ingressos que pertanyen a l’Estat…
Les competències en Sanitat, en Educació i en el model residencial pertanyen a la Generalitat.
Però hi ha parts dels ingressos que depenen de l’Estat…
Hi ha parts dels ingressos que sí, però revertir les privatitzacions encobertes és competència de la Generalitat. Que no ho farà un dia per l’altre? D’acord. Però pot començar a posar els elements perquè això passi, i no ho fa.
Per què des d’un bon començament es van negar a negociar els comptes?
No és que ens neguéssim a negociar els comptes. Fa molt de temps que el Govern, malgrat la seva retòrica, segons la qual que el soci prioritari és la CUP, pacta amb el PSC les principals polítiques i els grans acords, com ara la CCMA, la sindicatura de Greuges i la de Comptes i l’acord pel català que en realitat ha aplanat el camí a la sentència del 25%. Quan Junts era al Govern, era Junts, ERC i PSC. Amb Junts fora, segueix sent aquest tripartit. Hi ha un tripartit, que és Junts, ERC i PSC. En els dos debats de política general que hi ha hagut en aquesta legislatura, el Govern ha votat sistemàticament en contra de les propostes de la CUP. Per tant, no és que ens hi neguem, és que hi ha un marc de joc que ha marcat el Govern i amb unes prioritats polítiques concretes que són les que ells han anat aprovant. De fet, ERC sí que ha votat propostes del PSC, i no les de la CUP.
Però amb qui va pactar primer per investir Aragonès va ser la CUP…
Sí.
ERC ha canviat d’estratègia després d’això? El punt i a part van ser els pressupostos de l’any passat?
Amb els pressupostos de l’any passat ja vam veure quines eren les prioritats del Govern, que no eren les de l’acord d’investidura. Nosaltres li vam dir dimarts. No esperàvem que desplegués un programa revolucionari, sinó unes polítiques decidides que fossin un sí a l’habitatge públic, als serveis públics, al territori… No hem trobat això. Ni en els primers pressupostos, ni en els d’ara. La perversió és que van arribar a pactar coses amb els comuns que havien començat a parlar amb nosaltres, com ara la internalització del 061, i a mig 2022 el van tornar a licitar per quatre anys a Ferrovial.
Per què creu que els comuns han donat suport al pressupost?
Això ho haurien de contestar els comuns. Jo he llegit que aquí hi ha la Generalitat com una moneda de canvi amb els pressupostos de Barcelona i els de l’Estat. Aquí hi ha un intercanvi.
Si ERC no hagués pactat i parlat amb Foment prèviament, vostès haurien negociat els pressupostos?
Són hipòtesis que són difícils de valorar. És evident que s’ha desplegat la proposta del president de Foment en els primers 100 dies de Govern, que era pacificar el conflicte, macroprojectes i treure la CUP de l’equació. Es treu la CUP de l’equació en el moment que s’impulsen una sèrie de polítiques que són contràries a allò que la CUP planteja. Aquesta és la forma d’expulsar la CUP.
Se senten expulsats de l’eix central de la política catalana?
L’eix central de la política catalana està en els treballadors públics mobilitzats, en la gent del territori… Nosaltres allà hi participem.
No han perdut protagonisme respecte dels anys del Procés?
Crec que això sempre és molt relatiu. Seguim pensant que les propostes que fem són centrals, de sentit comú i seguirem treballant en això.
Com veu el futur de la legislatura? És el retorn del tripartit?
S’utilitza l’espantall del tripartit des de Junts per interessos partidistes. El que és evident és que és una legislatura que, en les expectatives de transformacions profundes, d’avançar cap al dret a l’autodeterminació, està fracassada. Nosaltres seguirem posant propostes sobre la taula sobre la transformació social, ecològica i per avançar en el dret a l’autodeterminació, com hem fet sempre. En aquest marc, el Govern ha fracassat. Que Junts parli de tripartit quan fa una setmana pactava amb el PSC una llei propagandística sobre les ocupacions… Ells també formen part d’aquest acord a diverses parts.
Vostè veu Junts seguir pactant amb el PSC durant la legislatura per afeblir a ERC?
I tant. Crec que de retòrica no es viu. Junts ha fet això durant tota la legislatura.
Des de la sortida de Govern, no?
Abans ja pactaven amb el PSC resolucions a favor de l’ampliació de l’aeroport o dels Jocs Olímpics d’hivern.
Junts està tornant a Convergència? O sempre hi ha estat?
Sempre hi ha estat. Junts és això.
No creu que en comparació als anys en els quals liderava el president Torra i els anomenats independents va canviar en matèria de política sectorials?
No ho crec. Que Junts sigui nítidament independentista no invalida que en matèria de polítiques sectorials no hagi canviat. Junts no ha canviat en aquest marc.
Veu Aragonès acabant la legislatura?
Veig que vol acabar-la. Veurem què passa. Hi haurà càlculs electorals, amb les municipals i amb les espanyoles, al desembre.
No és complicat amb 33 diputats?
És evident. I més quan es bunqueritzen molt sovint. Depèn d’ell també decidir si el rumb de legislatura és la pacificació del conflicte, el desenvolupament de les polítiques de la patronal, o si el rumb de la legislatura és avançar en l’exercici del dret a l’autodeterminació i en les transformacions socials.
Parlava de pacificació del conflicte. L’Acord de Claredat és un intent de pacificació del conflicte?
L’Acord de Claredat no sabem què és. És un lema fruit d’una proposta que va existir al Canadà i no del Quebec.
El president d’ERC el va detallar. Era un referèndum en el qual es necessitava un 55% de suport i un 50% de participació…
No sé si és l’Acord de Claredat. És la proposta d’ERC per fer un referèndum.
No han parlat amb vostès?
No.
Si els criden en voldran parlar?
Escoltarem quina proposta tenen a fer.
I si els presenten la proposta d’ERC, quina serà la resposta?
Entenem que per a nosaltres el debat no és si és un 55% o un 50%. És en quines condicions generem i com les generem per arribar a un nou referèndum d’autodeterminació. Aquí és on hi ha el debat i no s’estan produint les condicions per arribar a aquest punt.
Vostès consideren que el referèndum del Primer d’Octubre no és vinculant o que cal un nou referèndum?
Nosaltres ens vam presentar a les eleccions posant sobre la taula la necessitat d’un nou referèndum. Anar-hi és tornar-hi. Sense invalidar el Primer d’Octubre, però per posar en contradicció l’Estat cal un nou referèndum. Aquesta proposta la vam portar en el debat de política general, i ERC i Junts van dir que no. Més enllà d’això no hi ha més proposta.
Hauria de ser un referèndum unilateral?
Hem de treballar per generar les condicions per fer un nou referèndum. No hem cregut mai que l’Estat accepti un referèndum, però s’han de generar unes condicions internes i externes. En algun moment la comunitat internacional haurà d’intervenir-hi. No es poden dipositar esperances en la possibilitat que l’Estat per ell mateix accepti un referèndum.
Quan hauria de ser aquest referèndum?
Marcàvem que havia de ser en el marc d’aquesta legislatura. És evident que han passat dos anys i les condicions ni s’han treballat. No hi posarem data. Diem que ha de ser com més aviat millor, però per arribar-hi s’han de treballar les condicions. Això passa per exercir sobirania, legislar en favor de tots aquells drets que sabem que xoquen amb la voluntat més profunda de l’Estat de protegir els interessos de les elits… Entenem que aquesta és la via.
ERC no ho està fent?
Ni ERC ni Junts han fet res de tot això.
Em parlava de generar complicitats internacionals, Junts no ha treballat bé en el desplegament de les delegacions a l’exterior per reivindicar la causa catalana?
Si aquí no generes ni legisles perquè puguis confrontar el pilar de l’Estat, no generaràs les condicions aquí per avançar. Calen les complicitats internacionals, però també a Catalunya cal actuar en aquesta lògica. Defensar i pactar els interessos de Foment no és en cap cas avançar en la millora de les condicions.
En un hipotètic cas que se celebrés novament un referèndum i hi haguessin les condicions, què hauria de passar després? Què canviaria respecte del Primer d’Octubre perquè sortís bé?
No hi ha una recepta màgica. És un dels aprenentatges que hauríem de tenir. No hi ha una fórmula que digui ‘fas, això, després allò altre per fer això’. Hem vist que no existeix. Estem plantejant un procés de ruptura amb un Estat que té clar quins són els seus pilars. L’estratègia passa per la mobilització i pel tensionament de les institucions. No hi haurà un moment de desconnexió, hi haurà un moment de mobilització sostinguda en el qual la comunitat internacional haurà d’intervenir.
Creu que la ciutadania està en condicions i té la voluntat de dur a terme una mobilització sostinguda?
Crec que la mobilització no ha parat. Malgrat la repressió i la pandèmia, no ha curtcircuitat. No ha provocat el que el PSC volia. El moviment independentista no ha acabat. És cert que hi ha un desànim, i per això cal treballar unes condicions. La mobilització no és mai espontània. Es construeix i s’organitza.
Podríem parlar de motivar la ciutadania?
La ciutadania es motiva amb fets i propostes. De legislar a favor de la majoria i legislar drets. Posar al centre que el Procés i la voluntat de trencar amb l’Estat és perquè volem assolir molts més drets que en el marc de l’Estat.
Dilluns es va donar a conèixer les actualitzacions de les sentències del Procès en el marc de la reforma del Codi Penal. Com les valora?
Celebrem que hi hagi gent que n’hagi sortit beneficiada, però es posa sobre la taula que la derogació de la sedició tenia com a torna l’enduriment dels delictes vinculats al dret a la protesta. Qui n’ha sortit perjudicada és la societat civil. No és casualitat que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart sí que se’ls condemni en aquesta actualització pel delicte de desordres públics agreujats.
En canvi s’elimina la sedició. No és un avenç?
Ja vam dir que la derogació de la sedició ens semblava bé. El que no pot ser és que tingui una torna. Al final s’endureix els delictes vinculats a la mobilització i als moviments populars. Un delicte que s’ha utilitzat per a molt poques persones s’elimina, però s’endureix un delicte que s’utilitza per a moltes persones. Això és un problema. És el que cal posar sobre la taula. Hi va haver moviments més enllà de l’independentisme que ho van denunciar.
Aquest dimecres també es va conèixer l’autor el ciberatac del 9-N. Més enllà de demanar compareixences de Sánchez i ministres, quines accions pensen fer?
Ho estudiarem. Hem demanat la compareixença d’aquest senyor al Congrés dels Diputats. Va ser el preludi dels diferents atacs que hi va haver al Primer d’Octubre.
Una acció penal seria una possibilitat?
Seria avançar-me i no soc una experta en el tema.
Pel que fa a la comissió Pegasus, el Parlament va demanar la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, però s’hi ha negat. Què els sembla?
No va donar resposta al Congrés ni enlloc. No és cap sorpresa. La meva companya Monserrat Vinyets estudiarà diverses vies. És ella qui té més clar això. Està clar que l’Estat es nega a donar explicacions de forma sistemàtica a les vulneracions de drets. Veiem com Marlaska ha estat incapaç d’explicar fins i tot les morts a Melilla.
46
2
