Fins aquest vespre, els associats de Junts per Catalunya podien transaccionar les esmenes a les tres ponències que han d’aprovar els delegats en el congrés previst per aquest cap de setmana. De fet, el gran gruix de les dues mil esmenes que es van presentar van decaure o es van pactar en les assemblees territorials, sectorials i ideològiques del partit celebrades fins al passat 15 d’octubre. Han quedat vives 354 esmenes. UN 60% se centren en l’organització del partit, un total de 213; seguides de 84 esmenes a la ponència estratègica i 57 a la ponència ideològica.

De les que van quedar vives, els coordinadors de cada ponència han intentat transaccionar, amb cert èxit, els textos proposats. Ara bé, com sempre, en totes les formacions hi ha associats -de fet, a partir del congrés seran militants- que defensen els seus postulats fins a darrera hora amb l’esperança que els plenaris puguin avalar les seves propostes. Una tàctica que pot tenir algun resultat en congressos oberts a tota la militància i que, com és el cas, tenen possibilitats més restringides en congressos de delegats.

En aquest context, hi ha esmenes que han sobreviscut a l’aparell i que es mantindran fins al debat del plenari. Les més cridaneres són les esmenes al text de la ponència organitzativa, tot i que se’n mantenen en la ideològica i la dedicada “al país que volem”. És a dir, el text que els delegats hauran d’aprovar com a futurs estatuts de la formació que presidirà amb tota seguretat Carles Puigdemont. Entre aquestes destaquen la demanda de poder presentar llistes obertes i no tancades i bloquejades a la direcció del partit, o bé l’antiguitat que ha de tenir un militant per poder accedir a un càrrec orgànic així com el sistema de compatibilitats de càrrecs al partit i institucionals.

Carles Puigdemont, en el primer discurs de tornada de l'exili, a l'Arc de Triomf / Mireia Comas
Carles Puigdemont, en el primer discurs de tornada de l’exili, a l’Arc de Triomf / Mireia Comas

Jordi Turull, tranquil

De tota manera, l’única esmena que podria fer pessigolles a la candidatura que han bastit el president a l’exili Carles Puigdemont i el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, és la de la composició i votació de les llistes. En síntesi, l’esmena proposa que les llistes puguin ser obertes i es puguin votar candidats i no tota la llista en bloc. Tot i que l’actual direcció espera cert debat, tampoc els fa perdre la son, perquè veuen dominat un bon gruix dels delegats i més, amb Puigdemont de president de la formació. Ara bé, el resultat de la votació podria indicar en quina mesura Turull podrà tenir oposició interna de cara la consolidació del partit en un nou cicle que, en principi, en tres anys no té cap convocatòria electoral.

Pel que fa a les esmenes a les ponències ideològiques i “el país que volem”, els esmenaires reivindiquen la defensa del “control pel territori”, deixar clar que “l’objectiu de Junts no és pas contribuir a la governabilitat d’Espanya”, el “rebuig exprés a la xenofòbia”, “fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre”, rebaixa d’impostos i increment del número de Mossos. També es proposa l’eliminació de la qualificació “woke”.

Comparteix

Icona de pantalla completa