Foc Nou ja va anunciar a principis de febrer que presentaria esmenes a les tres ponències presentades per la direcció d’Esquerra Republicana, liderada per Oriol Junqueras i Elisenda Alamany. El moviment liderat per Helena Solà i Alfred Bosch, que va rebre el suport d’un 13% de la militància republicana, ha concretat les esmenes que ha registrat de cara al Congrés Nacional, que se celebrarà el 15 i el 16 de març a Martorell, i ha anunciat que planteja el Pla Foc Nou independència 2030, que va presentar en campanya, com una esmena a la “totalitat” a la ponència estratègica de la direcció d’ERC. L’equip de Solà i Bosch també esmena la ponència estatutària per tal que la presidència i la secretaria general del partit no puguin accedir a càrrecs públics durant el mandat ni els tres anys següents. En consonància amb Nova Esquerra Nacional, Foc Nou també planteja una esmena per crear corrents interns, i no descarta constituir-se com a tal.
El Pla Foc Nou independència 2030 proposa “una estratègia àmplia en cinc flancs vitals” per implementar la República Catalana l’any 2030: el flanc polític, el cívic, el cultural i nacional, l’internacional i l’espanyol. Aquesta proposta, com ja va subratllar la candidatura durant la campanya, és un esborrany per “discutir amb els agents cívics i socials i altres forces polítiques” independentistes. D’altra banda, el moviment de Solà i Bosch ha anunciat que registrarà 21 esmenes a la ponència estatutària i 6 a la política, encapçalades per una de global, titulada “Fonaments de l’acció política republicana”. Les esmenes que presenta el moviment s’han treballat en tres comissions, una per a cada ponència, i s’han aprovat a la 6a Assemblea, que s’ha celebrat de forma virtual. Foc Nou presentarà les esmenes durant les pròximes setmanes als congressos comarcals, regionals i sectorials previs al plenari del congrés.
Limitar càrrecs i creació de corrents interns al partit
El moviment de Solà i Bosch planteja 21 esmenes a la ponència estatutària, però la més rellevant de totes és que vol regular que la presidència i la secretaria general del partit no puguin accedir a càrrecs públics durant el mandat ni els tres anys següents. També vol limitar càrrecs –dos– i mandats –12 anys– dels càrrecs orgànics i institucionals, i aprovar al Consell Nacional i fer saber als militants la retribució dels orgànics. El col·lectiu també proposa crear corrents interns, permetre que cada militant pugui avalar diverses candidatures, invertir l’ordre dels congressos que hi ha ara, és a dir, que primer s’hi decideixi l’estratègia i després la direcció; i activar la delegació de vot dels militants i actualitzar el Codi Ètic. Foc nou també vol que en aquesta ponència hi consti que la independència és “l’única forma” d’assolir el progrés social, defensar els Països Catalans i comprometre’s a “fomentar l’ús i l’aprenentatge de la llengua catalana com a “eix vertebrador” de la nació.
Una “macroesmena” a la ponència política
Foc Nou planteja sis esmenes a la Ponència Política proposada per la direcció d’ERC i presenta una “macroesmena” amb l’objectiu de “reivindicar la nació”, exercici que considera “condició indispensable” per a la “mirada progressista” del partit; hi condemna el dèficit fiscal que castiga els Països Catalans, “injust, crònic, permanent i inalterable”. A més, demana que ERC faci “un exercici d’autocrítica per analitzar i revisar els errors comesos d’ençà del 3 d’octubre del 2017”, i, en aquest sentit, proposa reconèixer la “imprescindible” mobilització social, “l’actiu més preuat dels pobles oprimits”, i analitzar la responsabilitat del partit en la seva pèrdua.
Foc Nou vol “recuperar la identitat i l’autenticitat” del partit després de les darreres desfetes electorals i avisa que “res garanteix” que aquest atzucac s’hagi superat. Finalment, considera necessari teixir aliances “amb els partits independentistes, sobiranistes i republicans” per preparar un nou embat i creu que la formació republicana ha de liderar la “unitat estratègica”. En el mentrestant, Foc Nou aspira que Esquerra Republicana evidenciï que un “autogovern limitat” i amb “infrafinançament crònic” no garanteix el benestar dels catalans, i que pressioni per superar el “finançament singular” amb una “hisenda pròpia” i “plena autonomia financera”. És a dir, treballar per assolir el concert econòmic.
