ERC ha viscut la primera jornada de la segona part del seu 30è congrés sense cap sorpresa fins al final del dia. Ha estat la cirereta del pastís de celebració d’una festa del junquerisme. En concret, l’informe que ha presentat el veteraníssim Joan Tardà com a president de la “comissió de la Veritat” sobre la trama B del partit. Un exercici que molts han vist com una ”catarsi” i d’altres, com la cap de files de Foc Nou, Helena Solà, com un “escarni”. I els membres de l’antiga direcció no han amagat la seva indignació en sortir de la nau industrial on se celebra el conclave.
Era la darrera victòria d‘Oriol Junqueras després d’una jornada on, sense despentinar-se, ha guanyat aclaparadorament les ponències que se sotmetien a votació. La ponència política -el full de ruta estratègic- i la ponència estatutària s’han tancat sense cap problema. I només queda pendent, per a aquest diumenge al matí, la ponència estratègica. De fet, de les tres ponències que s’han de votar, només han quedat deu esmenes vives. Per altra banda, el conclave republicà també ha servit per passar comptes sobre els pactes polítics dels republicans amb els socialistes, tant a Catalunya com a Madrid. Una explicació d’una hora i quart, en la qual no ha intervingut, ni en torn de rèplica, els congressistes.
Ha estat un veritable vae victis (ai, dels vençuts), la famosa locució llatina que mostra la impotència del vençut davant del vencedor. Aquest vespre, doncs, Junqueras i la seva direcció podrien haver canviat el famós Pont del Diable de Martorell per un Arc del Triomf. El resultat ha estat favorable a tots els seus objectius. Ni les antigues candidatures que podrien haver-se erigit en una dura oposició, els integrants de Nova Esquerra Nacional o de Foc Nou, no han plantejat grans batalles, llevat de la intervenció de Joan Puig, defensor de l’esmena del català com a única llengua oficial -l’esmena 3320, que va ser acceptada-, que ha reclamat que Gabriel Rufián enraoni en català al Congrés.
Sense rival
La idea de molts membres defensors de l’actual direcció és que ERC ha de decidir si “vol signar decrets” o bé “encapçalar manifestacions”. La dicotomia que el junquerisme ha posat sobre la taula a la militància, amb una ponència política diferent de la ponència estratègica i demorant el debat principal del model de partit a dos anys vista amb una conferència nacional. De fet, el portaveu del partit, el gat vell terrassenc Isaac Albert, amb estètica Zelensky, ha pogut sortir còmodament en les compareixences de premsa a explicar amb desimboltura l’evolució del congrés només ensenyant els números de les votacions i de les esmenes.
Al capdavall, la jornada d’aquest dissabte ha estat per a la nova direcció d’ERC el somni humit de qualsevol dirigent d’una formació política: una veritable bassa d’oli on tot el que és important estava molt més que dat i beneit. Les xifres són contundents: de 1.851 esmenes, només n’han quedat vives deu. En concret, de les 867 a la ponència política només en sobreviuen cinc; de les 750 a la ponència estatutària, es mantenen dues i de les 234 a l’estratègica, en romanen tres. I més números. La votació de l’informe de presidència s’ha aprovat amb 644 vots, 139 en blanc i 29 en contra. És a dir, que la gran oposició ni tan sols ha votat en contra de l’informe.
Nous estatuts, nou full de ruta
Un dels punts forts ha estat l’aprovació dels nous estatuts, la trentena vegada que es reformen. Uns estatuts que el sapador del partit, el secretari general adjunt, Oriol López, i el jove vintage secretari d’Organització, Pau Morales, han lloat com a un instrument per fer un partit menys burocràtic, més simple i que permeti als militants ser més “activistes”. En aquest sentit, han ressaltat l’increment de la representació del món local i dels expresidents de país en el consell nacional que volen reconvertir en el “gran parlament del partit”.
En aquest context, el conclave també ha aprovat la creació estatutària de corrents interns. Però amb condicions. Seran batejats com a corrents d’opinió i hauran de complir uns requisits determinats. Per exemple, tenir el 3% de la militància, tenir abast nacional i que haurà de tenir unes característiques per tal que el partit interpreti que són vives i s’allarguen en el temps.
Pel que fa al nou full de ruta del partit, la ponència adopta -tot i que ho farà amb més detall a la ponència estratègica- l’aposta d’Agora, el corrent de Joan Tardà, per “obrir el focus del partit” i erigir-se en un partit que aplegui “sobiranistes i independentistes” per la consecució de la república catalana. Pel que fa a les esmenes vives, versaven sobre la jornada laboral -ERC es compromet a caminar per aconseguir les 32 hores i reivindica les 35- i la resta, sobre sostenibilitat que defensaven el “decreixement”. Esmenes que han caigut.
ERC fa una valoració “moderadament positiva” de l’execució dels acords amb PSOE i PSC
D’altra banda, la direcció d’Esquerra Republicana ha fet una valoració “moderadament positiva” de l’estat d’execució dels acords d’investidura amb el PSOE i el PSC en la presentació de l’informe de la Comissió de Pactes que s’ha fet en el marc del conclave republicà i que han presentat el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, i la portaveu Ester Capella. El director general d’ERC, Lluís Salvadó, i la mateixa Capella han informat posteriorment en roda de premsa que els pactes van “avançant”.
També han subratllat que perquè segueixin en bona direcció els republicans hauran d’exercir pressió fent ús de les palanques de poder que tenen a les cambres. “Cal anar treballant cada dia. Això no és una feina d’un dia, és d’anys d’anar fent seguiment. Hi ha projectes que trobaran incidents i obstacles i hem de tenir habilitat per aconseguir la implementació dels acords”, ha manifestat Salvadó.
