El junquerisme no està per brocs. De fet, els seus militants volen enterrar la màxima que els va fer triomfar en la primera etapa, “el junquerisme és amor”. “L’amor se n’ha anat, però l’Oriol Junqueras s’ha quedat”, alerten amb ironia dos militants d’ERC amb més anys de carnet que la seu del carrer Calàbria. La raó és el corró que el junquerisme està imposant en el debat territorial i sectorial de les esmenes, sia per la negativa a negociar o sigui perquè s’ha pactat pau per territoris –a Girona o Tarragona–, sobretot en la confluència entre Militància Decidim i sectors de Nova Esquerra Nacional (NEN) que no ha acabat de quallar amb Foc Nou.
Ara només queden dos congressos territorials on debatre esmenes abans del congrés de Martorell del 16 de març. El primer era aquest dijous al vespre de la poderosa federació de la Catalunya Central. La trobada es feia a Avinyó. Després ja només quedarà el congrés de Barcelona, una altra federació que podria aportar alguna sorpresa, perquè és una de les federacions més punkys del país. Els republicans de la capital celebraran el conclave divendres al Casinet d’Hostafrancs. Així com en el congrés de la Catalunya Central només hi ha esmenes concretes signades per Alba Camps, una de les impulsores i lidereses de NEN, a Barcelona la cosa està més calenta, per l’ofensiva final de Foc Nou i del Moviment 1-O.
La trobada de divendres ve determinada per una esmena a la totalitat que signa Alfred Bosch a la ponència estratègica. Un document que esventra l’estratègia del junquerisme, que interpreten que vol descafeïnar el projecte independentista. Foc Nou, una organització amb força infanteria a la federació de Barcelona, vol que la militància en desacord amb aquesta estratègia hi participi. D’aquí que ha remès un mail, al qual ha tingut accés El Món, amb què esperona els seus militants i votants a treure’s la son de les orelles i defensar l’esmena a la totalitat. Per altra banda, una esmena sobre l’oficialitat del català ja ha passat el primer sedàs i, Àgora, el moviment que impulsa Joan Tardà, fa mans i mànigues per incorporar modificacions reglamentàries per facilitar la creació de corrents interns, amb una complicitat descarada del junquerisme.
El “Pla Foc Nou” contra “un equívoc”
L’exconseller d’Exteriors i un dels líders de Foc Nou signa i defensa una esmena a la totalitat a un dels documents claus del projecte Junqueras, la Ponència Estratègica Objectiu 2031; una majoria sòlida per a la República Catalana. Independència nacional i emancipació social. En la comunicació interna, Foc Nou alerta sobre el concepte “assolir la majoria social a favor de la independència”, que incorpora el document de la direcció i que titllen de “fórmula força confusa i enganyosa”, per dir que “s’apunta a una majoria política, però no pas a la independència en si”.
En aquesta línia, Foc Nou retreu que el text de la direcció no aporta “cap detall” de quina “serà l’estratègia per tal d’assolir una República Catalana sobirana”. Una situació que Foc Nou vol rectificar amb una esmena a la totalitat que aporta un pla concret i de cinc anys. El pla, en format d’esmena, té tres pàgines i esbossa una estratègia que passaria per “obtenir suports internacionals i aïllar els elements antidemocràtics del poder espanyol, fins que la situació estigui prou madura per assolir una independència efectiva”. De fet, dibuixa cinc flancs per aconseguir-ho: el flanc polític català, el cívic català, el flanc cultural i nacional, el flanc internacional i el flanc espanyol.
Tot plegat aprofitant que l’any 2030 es presenta una “fita oportuna, atès que és l’any marcat per Nacions Unides per tal de culminar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible”. Precisament, l’esmena subratlla que l’objectiu número 16 que “advoca pel respecte als drets fonamentals, individuals i col·lectius, i reclama unes institucions participatives sòlides”. “Sense la independència, Catalunya difícilment assolirà un objectiu com aquest”, rebla l’esmena.
No és l’única esmena
Barcelona també debatrà una altra esmena a la totalitat a la ponència estratègica, aquesta vegada presentada per Moviment 1-O, els “ortodoxos d’ERC”. En un document de set pàgines, al qual ha tingut accés El Món, els militants liderats per Xavier Martínez carreguen contra el que qualifiquen de “submissió” del partit. “ERC ha passat de liderar el moviment independentista a ser-ne un obstacle”, asseguren en la ponència.
D’aquí que proposen “construir una nova estratègia basada en la unilateralitat, la mobilització i la resistència del moviment independentista que com a militants hem de fer valdre, preservant les sigles d’ERC, conseqüentment amb la nostra història i recorregut activista i polític gairebé centenari”. D’aquí que plantegin que com “independentisme ha de superar les dinàmiques de partit i tornar a actuar amb una estratègia comuna.” “Això significa trencar amb el marc polític espanyol i establir una aliança basada en la confrontació, no en la gestió autonòmica”, afegeixen.
NEN, País Valencià, Girona i Tarragona i Catalunya Central
Per la seva banda, membres de NEN mostren certa decepció amb els documents aportats per la direcció i la manca de voluntat d’acordar posicions conjuntes. A més, no amaguen certa decepció per la “diversitat d’intensitats” dels congressos celebrats fins ara. En aquest sentit, esperen que la Catalunya Central, amb el gruix de ponències signades per Alba Camps, número dos de NEN, sigui un revulsiu i forcin alguna mena d’acord o poder passar alguna esmena al plenari nacional que se celebrarà a Martorell. La fe està posada en el fet que el País Valencià ja ha garantit el passi d’alguna esmena reglamentària al plenari i, per tant, permetrà un cert debat en l’àmbit reglamentari.
En aquest sentit, retreuen que “la voluntat de la direcció més que preocupar-se de l’estratègia de l’alliberament nacional és preservar la continuïtat del lideratge de Junqueras” o aturar les “estructures paral·leles”. “La intenció és reduir al màxim la confrontació oberta en el plenari”, apunten veus de NEN. En aquest punt, veuen que estratègicament la intenció general del junquerisme és convertir ERC en una “crossa del PSC que falqui els socialistes” o, fins i tot, en una “gestora d’agendes personals”.
Per altra banda, diverses veus també destaquen, en conversa amb El Món, els moviments que hi ha a Girona o Tarragona. Per una banda, el pacte encobert a la federació de Girona, on només van assistir 45 persones a l’assemblea. El fet que Marc Puigtió, home fort del junquerisme, anunciés la seva candidatura a les municipals el 2027 per a la ciutat de Girona –amagant les sigles– va fer aixecar les orelles a la militància i la secció local. Però el fet que el tinent d’alcaldia de Girona Quim Ayats, cap de llista el 2019 i 2023, anunciés que no repetirà com a candidat d’ERC va deixar les coses clares de qui mana ara com ara. Una situació similar a la de Tarragona, amb l’entrada de Saül Garreta, expresident del Port de Tarragona i home fort de Militància Decidim a la zona, com a candidat a la ciutat per al 2027, fent tiquet amb Maria Santos, en detriment de Xavi Puig, l’actual portaveu adjunt d’ERC a Tarragona, que va fer costat a Foc Nou.
L’Àgora de Tardà versus “el vell rocker” Joan Puig, de Foc Nou
Per la seva banda, Àgora, el corrent intern que demana la relegació del procés d’alliberament nacional per enfortir la via social i que impulsa Joan Tardà, ha jugat les cartes als congressos territorials, amb la complicitat del junquerisme, per a garantir estatutàriament la creació dels “corrents interns oficials”. Una línia de treball pensada per assegurar un bastió intern per justificar accions i estratègiques pensant en els congressos territorials i en els consells nacionals que s’esdevindran després del congrés de Martorell.
Per altra banda, hi ha una esmena que podria arribar al plenari i que va ser aprovada pel conclave de Girona. Defensada per l’històric Joan Puig, és una esmena de Foc Nou que fa la guitza a un dels postulats del junquerisme sobre el castellà en una virtual república catalana. Si l’esmena no es transacciona, serà defensada en el plenari. L’esmena té un contingut de gran actualitat que pot generar un gran debat dins la militància. En concret, aposta per “desenvolupar el pla d’impuls al català a l’audiovisual i l’entorn digital, com a mínim amb la dotació que estava prevista en el projecte de pressupostos per al 2024, que incrementi les pel·lícules i sèries produïdes, doblades o subtitulades en català, l’exhibició de cinema en català a les sales, la incorporació del català a les plataformes, la presència del català a les xarxes socials i als videojocs, i la disponibilitat del català a les principals tecnologies de la llengua”, escriu. I conclou: “Caldrà que la llengua catalana sigui l’única oficial en una Catalunya independent, igual que l’occità a l’Aran“. Una idea que el junquerisme ha rebutjat des del primer moment. Els vells rockers, com Puig, mai no perden l’oportunitat de fer un rock and roll.
