Dia intens al Palau de Fires de Girona. La CUP ha convocat militants i simpatitzants a un acte clau que han anomenat com a Procés de Garbí. Un llarg congrés nacional per repensar la formació sense tocar les quatre parets mestres: Independència, socialisme, feminisme i ecologisme. Cap a quarts d’onze del matí, ha començat formalment una jornada que es dividirà en tres debats interns presidits per una estelada, la bandera roja i la lila.
Els prop de 700 inscrits que participaran en els debats tenen a les seves mans el document de 27 pàgines que ha escrit el Grup Motor, integrat per 17 persones. Un text dividit també en tres blocs que abasta de la reformulació de l’estructura interna del partit, a la lectura del Primer d’Octubre a la mecànica de combinar acció institucional i moviment popular. Els debats d’avui que es dividiran en sales d’unes dues-centes persones serviran per escatir un nou document amb les aportacions que tornaran a les assemblees territorials. També és previst la celebració d’assemblees temàtiques fins a arribar a una assemblea final cap al mes de juny de 2024.
Tres debats i una vintena de preguntes
En concret, els participants al congrés cupaire han d’enraonar per fer una “anàlisi del procés mobilitzador del 2011-2019”, un espai que posarà en focus en la “lectura conjunta del cicle del Primer d’Octubre”. Aquest debat inclou el pensament del paper de la CUP com a eina de mobilització i organització en el cicle 2011-2019. Un espai que vol aclarir el que “ha suposat el Primer i d’Octubre i el post 1 d’octubre, sobretot en qüestions com la repressió, l’organització, la militància, la presa de decisions i la direcció”.
Un segon espai és sobre la “lluita institucional”. Un debat emmarcat en el balanç i les perspectives de la lluita institucional, en l’anàlisi de quin impacte la proposta política de la CUP i en quin tipus de proposta s’ha desplegat a les institucions municipals i supramunicipals. Aquest és un dels punts més conflictius interns de la CUP perquè posa sobre la taula un etern debat sobre “els límits de la institució” i la “comunicació de la feina feta”. El tercer espai es titula “Anàlisi i evolució del model organitzatiu de la CUP”. Una trobada que implica explicar i estudiar les millores organitzatives, la cooperació amb altres moviments, els límits de l’estructura alliberada així com “les virtuts i les mancances del model organitzatiu per dirigir l’activitat política”.
De fet, tots aquests debats es realitzaran amb paraules donades amb un sorteig aleatori —arran de la limitació d’espai i temps i la quantitat d’inscrits— i s’endreçaran a través de la formulació d’una vintena de preguntes. La jornada clourà amb un acte polític amb la participació de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, els portaveus del Grup Motor del Procés de Garbí, Maria Gordillo i Non Casadevall, i Laure Vega, la portaveu del secretariat nacional.
