Laura Borràs ha protagonitzat aquest divendres, coincidint amb la primera jornada del congrés extraordinari que Junts per Catalunya celebra a la Fàbrica Llobet-Guri de Calella, el seu últim discurs com a presidenta del partit, abans que el conclave del partit entronitzi de nou el president a l’exili, Carles Puigdemont, com a líder de la formació, un càrrec que ja va ocupar entre els anys 2020 i el 2022. El discurs de comiat de Borràs ha estat marcat pels retrets a la política, els elogis a Puigdemont i la sensació d’alliberament, just el cap de setmana que tanca la seva etapa al capdavant del partit per situar-se a la presidència de la fundació FunDem, heretada de Demòcrates després de l’acord de fusió entre les dues formacions. “A partir d’ara recupero la llibertat”, ha sentenciat.
Borràs s’ha acomiadat de la presidència del partit amb retrets cap al “món fosc de la política” i també ha fet evident la seva“tristesa” per les “suspicàcies i deslleialtats” que hi ha hagut durant tots aquest any dins el bloc independentista, que han acabat amb la pèrdua del Govern i de la majoria independentista al Parlament. En aquest sentit, ha lamentat que “nosaltres som els nostres propis adversaris i que els nostres aliats són els que ofeguen cada dia més“. Borràs no ha deixat passar l’oportunitat per carregar directament contra Esquerra, a qui li ha retret que hagi investit un president “espanyolista”, i el Govern de Pere Aragonès, perquè, segons ha apuntat, lideraven un executiu “formalment independentista, però encapçalat per un partit que no estava disposat a avançar cap a la independència”, i aquesta és la raó principal que els va portar a sortir del Govern l’octubre del 2022 després de consultar-ho a la militància.
D’altra banda, ha centrat els seus elogis en la figura de Carles Puigdemont i ha assegurat que ella mai ha volgut substituir-lo, però també ha recordat que la raó per la qual ella va decidir entrar en política és perquè el president a l’exili la va anar a buscar quan ella presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). De fet, ha assegurat que “totes les renúncies” que ha fet durant aquest temps han estat perquè ha prioritzat ser “allà on el president m’ha demanat”, avantposant “les voluntats col·lectives a les personals”, i ha deixat clar que la figura de Puigdemont és la que “defineix i cohesiona” Junts. Borràs tanca així una etapa de poc més de dos anys al capdavant de Junts. Finalment, s’ha mostrat alliberada per deixar la primera línia política i assumir la presidència de la fundació, un càrrec que, segons ha dit, li permetrà “ajudar a definir vies perquè l’independentisme deixi d’avançar a cegues i torni a liderar el país”. Tot i això, ha dit que no fa cap pas al costat, si no que fa un pas “al costat” del nou president de Junts per avançar en l’objectiu de la independència.
Turull: “Poder per fer la independència”
L’actual i futur secretari general de Junts, Jordi Turull, ha aprofitat el seu discurs d’informe de gestió per redefinir l’estratègia de la formació. En aquest sentit, ha demanat a la militància preparar el partit per esdevenir “l’alternativa” al “Govern de l’anestèsia” en referència a la presidència de Salvador Illa, que ha titllat del “més espanyolista de la història”. Turull ha situat el congrés com a punt de partida de “l’ofensiva” un cop “s’ha superat el dol de la repressió”.
En tot cas, el colíder del Junts ha defensat la seva sortida del Govern amb el justificant de la “decència” i de no esdevenir una formació resignada a canvi de càrrecs institucionals. Turull ha defensat la formació com un partit que busca arribar al poder, però no “per tenir-lo” sinó per “fer la independència”. Una reflexió dirigida a ERC i als seus acords amb el PSC. De fet, sense anomenar la formació els ha enviat algun missatge directe i poc amistós, com ara, haver renunciat als objectius sense treure cap profit en el camí de la independència.
Ara comença el congrés
Aquest divendres, però els delegats volen enllestir feina per tal que demà, dia del derbi del Barça de Flick i el Madrid, puguin plegar abans. De fet, fonts dels esmenaires expliquen a El Món que esperaven parar l’orella al discurs d’obertura de Turull per poder comprovar si continuaria la tònica de barrar el pas a qualsevol de les esmenes que romanen vives en el congrés.
Les mateixes fonts apunten que des de l’entorn de la secretaria general demanaven retirar esmenes concretes, sobretot, en la ponència organitzativa. És a dir, del document base dels futurs estatuts de la formació. En concret, les esmenes més polèmiques que reclamen regular el règim de compatibilitat entre càrrecs orgànics i institucionals, la carència necessària per ocupar llocs de les executives i, sobretot, la presentació de les llistes obertes per configurar els càrrecs de direcció.
