Alba Camps (Puig-reig, 1989) és la candidata a secretària general d’Esquerra Republicana amb Nova Esquerra Nacional. La llista que lidera Xavier Godàs amb ella com a número dos es presenta com la gran alternativa a Militància Decidim en el congrés que la formació celebra aquest dissabte per escollir la nova direcció del partit. Camps, que ha estat regidora d’ERC a l’Ajuntament de Puig-reig, delegada del Govern a la Catalunya Central durant el període presidencial de Quim Torra, que va coincidir amb l’estada d’Oriol Junqueras a la presó, i diputada al Parlament, deixa clar en aquesta entrevista que la formació es troba en una cruïlla on ha de decidir fer ja un canvi o ajornar-lo durant uns anys, i assegura que avantposa el projecte de partit al que considera personalismes com el d’Oriol Junqueras. “No és res personal, és una qüestió objectiva del partit”, defensa. També creu que la seva candidatura està en condicions de forçar una segona volta d’aquí a 15 dies, i que pot ser que aquest dissabte cap candidat assoleixi més del 50% dels vots. A més, lamenta una “campanya molt aferrissada” de Militància Decidim perquè no hi hagi segona volta.
Nova Esquerra Nacional és la llista del ‘no’ a Oriol Junqueras?
No. Som els del sí a Esquerra Republicana, sí a fer la nostra organització el més gran possible, sí als valors republicans i sí a tot el que sigui fer que els 8.400 militants siguin protagonistes de tot el que fem a la nostra organització. Som els del sí a això.
Però a la seva candidatura sorgeix d’un manifest crític amb Oriol Junqueras.
No sorgeix exactament del manifest, punt u. Dos. El que deia aquell manifest no era ser crític amb l’Oriol, sinó que constatava la fi d’un cicle polític i que, per tant, el que havíem de fer és apostar és per nous lideratges. De fet, sí que coincideix exactament amb el que diem nosaltres sobre la fi de cicle polític i necessitat de mirades noves. Fa 13 anys que Junqueras ha tingut l’oportunitat i l’orgull de liderar aquest partit, com a president, i en cap cas no és un no reconeixement a tota la feina que ha fet en primera instància. No és res personal, és una qüestió objectiva del partit, segons la nostra manera d’entendre-ho, i en cap cas és apartar-lo o aïllar-lo com s’ha intentat fer veure.
Vostès han rebut el suport de Marta Rovira i Pere Aragonès, però ells s’han mantingut al marge d’aquesta cursa electoral. Hi estan en contacte?
Nosaltres hem rebut el suport de moltes persones diferents i és normal, perquè un congrés és un moment que l’organització s’ha de mobilitzar per decidir el futur d’Esquerra i hem rebut moltíssims suports diferents. Evidentment, els que destaquen més són persones com les que has comentat, però n’hi ha moltes d’altres. Aleshores, són moltíssima gent que té una experiència en el partit, les que has mencionat, però també molta gent anònima o que no té una participació institucional, o no l’ha tingut tan poc orgànica. Per tant, són suports diversos, els que tenim.
El partit està dividit entre junqueristes i roviristes?
No, i nosaltres ens hi neguem des del principi. Creiem que aquesta imatge, que sí que s’ha instaurat en tot aquest procés que vivim, no ajuda a funcionar com una organització, que és el que hem de fer ara i l’1 de desembre també, i el que vindrà, no? Hem d’anar a una, perquè per això compartim els valors, i per això som Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, nosaltres ja d’entrada aquesta premissa no la comprem, no és veritat. I nosaltres tampoc no treballem en aquest sentit.
El debat entre els candidats a la secretaria general d’ERC es va centrar molt en la figura de l’Oriol Junqueras. El seu relleu és clau per obrir una nova etapa al partit?
Des del nostre punt de vista, és evident que sí. Hi ha diferents tipus de demostracions de fets que sostenen el que estic dient. La primera és tan senzilla com mirar les dades. Tu mires una gràfica dels militants d’Esquerra Republicana, hi ha els lideratges, comencen a baixar els militants, canvi de cicle polític, canvi de lideratge, tornen a pujar. I és una cosa cíclica, també, perquè és normal, perquè els lideratges d’Esquerra Republicana sempre han sigut molt forts, sempre. I han estat molt connectats amb el moment polític. La societat avança i és normal, i hauria de ser una cosa que tinguéssim molt més normalitzada, que hi hagui relleus polítics, mirades noves, maneres de fer noves, sense evidentment menysprear res del que portem fet. Només faltaria. De fet, portem una campanya sencera parlant del fil roig i de totes aquelles persones que ens han precedit i han fet que arribem al moment d’avui. Màxim reconeixement per a totes elles.
Però a Militància Decidim es vincula un nom a la fortalesa del projecte.
De fet, des del principi, nosaltres intentàvem lluitar contra això, perquè Esquerra Republicana no és un projecte personal de ningú. Ni té noms i cognoms, i si té, en té molts. Si és d’algú Esquerra Republicana, és de la militància i d’aquest país, no de ningú en concret. Nosaltres intentàvem situar el Congrés al lloc on creiem que ha d’estar, que és una oportunitat per poder fer créixer l’organització, adaptar-la als nous temps i retocar aquelles coses que creiem que no han funcionat. Nosaltres fem una proposta política ferma en relació amb això, a la nostra organització. És un moment per fer això, per pensar en Esquerra Republicana.
És un moment per pensar, però ahir en el debat es van dir paraules molt gruixudes quan es discutia sobre la figura d’Oriol Junqueras. Elisenda Alamany els va comparar amb la justícia espanyola i amb l’extrema dreta per voler “inhabilitar-lo”.
Crec que va ser bastant desencertat. Primer, perquè no és veritat. Porto uns dos mesos, més o menys, fent campanya, només he tingut paraules amables per a l’Oriol Junqueras. Però això hauria de ser compatible amb la idea que ara considerem que calen nous lideratges. El debat va anar, amb bona part, perquè Militància Decidim va situar aquest element sobre la taula, no perquè el situéssim nosaltres. Nosaltres no hi anàvem a parlar de ningú en concret. Nosaltres proposem parlar de projecte, que creiem que és el que realment necessita la nostra organització en aquest moment. Llavors en vam parlar, sí, perquè se situava contínuament, com ens hem trobat amb tota la campanya, però no podem limitar el partit i la gran organització que és Esquerra Republicana a una sola persona. No té cap mena de sentit.
A l’acte de Militància Decidim a Olesa de Montserrat es va parlar de “fer net”. Com interpreten això? Com una purga?
Va ser molt dur per a tots i totes nosaltres. I crec que no només per a Nova Esquerra Nacional, sinó per l’organització sencera. Per a companys i companyes de partit, sentir el president dels últims 13 anys, que a més es torna a presentar per seguir president del partit, dir això de la nostra organització crec que va fer molt mal. I parlo com a militant, no com a candidatura de Nova Esquerra Nacional, perquè no va d’això. Perquè el que ens uneix a tots, i això sí que ho hem anat dient, són els valors republicans. I tothom sap quins són els valors republicans, i la purga no és un valor republicà. Ni tampoc la divisió, ni la separació entre bons i dolents. Som republicanes i compartim l’objectiu de l’alliberament nacional, de la justícia social, i això ens fa caminar en un mateix sentit, i és el que hauria de passar.
Li consta que en aquest intent de “fer net” s’estan oferint càrrecs de responsabilitat a gent a canvi de suport?
Jo només dic que això amb Nova Esquerra Nacional no passarà. No es poden instrumentalitzar els nomenaments directes, com poden ser càrrecs de Govern, no es poden fixar posicionaments, no es pot arribar a acords, no es pot fer res de tot això a canvi de res més que no sigui fer créixer l’organització. És poc legítim, poc lícit i nosaltres no ho compartim. Amb nosaltres hi ha el compromís que això no passi.
I de les altres candidatures?
Jo no els he sentit arribar a aquest compromís de forma explícita.
A banda del debat sobre qui ha de ser el futur president, Esquerra té un problema de credibilitat ara mateix?
Crec que pot tenir un problema de definició en algunes qüestions. Fa uns anys que fem posicionaments poc clars, i el que ens dona identitat i ens dona sentit, no només pel que fa a la militància de partit, sinó també en l’àmbit de país, és ocupar l’espai ideològic que ens pertoca. I, per tant, tenir posicionaments coherents amb allò que defensem. Llavors, nosaltres què defensem? Doncs aquesta reconnexió amb els valors republicans i, en conseqüència, que tots els posicionaments que hi haguin siguin coherents amb aquests valors. M’explico. No pots dir que som un partit ecologista, verd, i defensar uns Jocs Olímpics d’hivern. Creiem que aquests no són posicionaments coherents i que han contribuït amb un cert desdibuixament d’Esquerra Republicana. La part positiva és que tenim l’oportunitat, perquè, al final, és tan fàcil com tornar al que som i al que ens uneix a tots i a totes.
I és coherent defensar la independència i donar suport al PSC?
Evidentment que es pot defensar la independència establint aliances amb altres actors polítics que t’ajuden a arribar als objectius. Què és l’important? Que hi hagi els objectius clars i que ens facin avançar. És normal que en determinats moments qualsevol partit polític hagi d’arribar a enteses amb altres partits polítics per a assolir fites polítiques. Quan tenim un problema? Quan s’assoleixen aquests acords i no li veus el sentit polític. Per exemple, a la Diputació de Barcelona. Hi ha alguns pactes que no hem entès en què beneficien a l’organització i al país, que és el més important de tot. Llavors, aquí és on hi ha el problema. Si tu fas un pacte i entens per què el fas i en què beneficia el país o l’organització, doncs és compartit.
I el pacte, per exemple, de l’Ajuntament de Barcelona beneficia el partit?
La nostra opinió, i ho hem dit diverses vegades, és que no s’ha d’entrar al govern de Collboni. Perquè, evidentment, si nosaltres defensem això és perquè pensem que no hi ha prou benefici ni per a la ciutat, ni per al país, ni per a Esquerra Republicana tampoc. Així i tot, sempre diem que els pactes són un dels elements que creiem que s’han de sotmetre sempre a consulta.
Vostè en el debat va revelar que havia votat en contra de l’acord d’investidura de Salvador Illa. Si vostès guanyen, és revisable aquest acord?
El que tenim és un enorme sentiment de respecte cap als processos de participació, no els menystindrem mai. El partit va fer una cosa extraordinària, que és fer una consulta amb una executiva amb funcions i aconseguir un percentatge de participació importantíssim. És veritat que els resultats van ser molt ajustats. El que nosaltres farem és ser implacables amb el compliment d’aquest acord. És a dir, si el 53% va votar que sí, el que han de fer és fer valdre aquests vots i aquesta voluntat expressada. I els que vam votar que no, hem de fer valdre també la nostra posició. Aquest pacte s’ha de complir fil per randa i ser implacables a l’hora de retirar el suport si cal, de fer caure govern si cal, de fer el que sigui necessari per respectar l’opinió de la militància d’Esquerra Republicana, que és el que té més valor.
Però han passat 100 dies de l’acord de la investidura Salvador Illa i, a banda de bones paraules, hi ha hagut poques concrecions.
El que és important per a nosaltres és anar avançant de forma constant. És evident que qualsevol elecció política comença per un compromís públic, que s’ha assolit. No ens despistarem. Si la pregunta és: deixareu passar el temps esperant… No, no, no, perquè el que no volem és menystenir l’opinió de l’organització i el que va votar.
Un dels pilars del seu programa és la proposta d’elaborar una ponència conjunta amb les altres dues candidatures, que entenc que és tota la militància. Això va en la direcció de recosir el partit?
Totalment. De fet, som l’única candidatura que hem fet una aposta en aquest sentit. Una aposta real, que sigui palpable i concreta sobre com recosirem. I és importantíssim, perquè al final, les diferents candidatures s’articulen perquè tenim algunes diferències a l’hora de com ens organitzem, qui som com a partit, quin paper ha de tenir la militància. Aquestes diferències ens donen identitat. El problema és quan veiem la discrepància d’opinions, o la diversitat d’opinions, com un problema. No ho és. La ponència política, que marca l’estratègia els pròxims quatre anys, és lògic que s’ha de fer amb el total de l’organització, no només amb una part. No pots fer amb 400 persones una ponència política d’un partit de 8.400 que aspira a ser de 10.000 militants, perquè no és representatiu, ni està legitimat. Per tant, una de les apostes clau de la nostra proposta és aquesta ponència política que marcarà els pròxims anys.
Si no s’aconsegueix recosir ara el partit, després pot ser massa tard?
Per a Esquerra Republicana mai és massa tard. Si mirem la història, hi ha hagut diferents moments que s’ha passat malament internament i és conegut per tothom, però sempre ens hem refet i sempre hem tirat endavant. Jo crec que és un partit que porta massa història acumulada per pensar que pot ser massa tard. Com més aviat millor, sí.
I per recosir és clau que s’esclareixi tot el que ha passat amb l’estructura B?
Sí, de fet, nosaltres ho hem demanat a la comissió de garanties. Vam fer un comunicat demanant la resolució del cas amb la màxima rapidesa possible. Esquerra Republicana necessita refer-se després d’això. És un fet que ens ha desgastat, que tots i totes hem passat vergonya davant d’això, però no identifica qui és Esquerra Republicana. Aquest cas en concret no parla dels cent anys d’història, ni de la gent que formem part d’Esquerra Republicana. Per tant, vejam què ha passat i garantia de no repetició. Nova Esquerra Nacional es compromet que això no tornarà a passar mai més.
A banda de la comissió de garanties, Militància Decidim ha proposat una comissió de la veritat i Foc Nou ha posat sobre la taula una auditoria externa.
El nom de comissió de la veritat em sembla profundament desencertat, perquè les comissions de la veritat es fan després de processos de dictadura, on hi ha hagut vulneració als drets humans. Sentir algú que parla de recosir, i a la vegada diu que farem una comissió de la veritat… quan, a més, Junqueras ha estat president al partit els últims 13 anys, em sembla molt fora de lloc tot. A més, el nostre partit té els espais per poder resoldre a aquestes situacions que es produeixen. El que cal, en tot cas, és repensar alguna qüestió en relació amb aquests espais, però existeixen i, per tant, fer que s’utilitzin. No crear-ne d’altres per confondre més.
Junqueras, que ha presidit ERC durant aquests anys, s’ha desmarcat de tota l’estructura B del partit. És creïble que un president del partit no sàpiga com funciona el seu partit?
No, no és creïble ni desitjable. No és creïble, però en segon terme, si fos així, tindríem un problema si una persona ha estat presidint 13 anys i 3 anys després diu que no sabia què passava. Tindríem un problema també de lideratge en aquest cas, fixa’t que seria de lideratge.
Perquè ell ha estat temps a la presó, però ha estat en permanent contacte amb totes les decisions que es prenien internament al partit?
De fet, jo mateixa, en l’època en què ell estava a la presó, jo era delegada del Govern i, per tant, anava de forma més o menys freqüent a Lledoners a parlar de qüestions de partit i de la situació actual, com ha de ser. Vam fer el que havíem de fer com a organització, que és no deixar tirat a ningú per temes de repressió, bolcar tots els nostres esforços i assegurar-nos que les decisions les prenia qui presidia el partit i la secretaria general.
Un altre distintiu del programa de Nova Esquerra Nacional és que el president o la secretària general del partit no podran optar, per exemple, a presidir la Generalitat. Per què?
Per diferents motius. Tal com està l’organització i el potencial que té Esquerra Republicana, creiem que la formació necessita lideratges que se centrin exclusivament en el partit, i que hi dediquin tot el seu temps. Quan diem que volem anar a totes les seccions locals dels Països Catalans és perquè hi volem anar. Per tant, necessitem tenir la disponibilitat d’agenda per poder-hi anar. Prioritzar i treballar exclusivament pel partit. Segon, evitem conflictes d’interessos. Quan tendim a ficar molts barrets en una sola persona, és lògic que no desenvolupem els mateixos papers. I molts cops el partit ha quedat en un segon terme. I això és una cosa que no s’ha de tornar a repetir. I l’altra és per coherència amb el que defensem a Nova Esquerra Nacional, que és que som un partit molt gran, que hem acumulat molta experiència durant molts anys, que tenim molta expertesa i que, per tant, no necessitem posar persones amb 50.000 barrets diferents. El que hem de fer com a organització responsable és fer créixer, anar fent créixer de forma continuada nous lideratges i desenvolupar nous papers.
En aquesta campanya, Junqueras ha promès que en cap cas entrarà al govern de Salvador Illa. Però, d’altra banda, la seva número 2, Elisenda Alemany, no s’ha posicionat sobre què passarà amb l’Ajuntament de Barcelona.
Hi ha un problema amb els anuncis o, fins i tot amb propostes que podria estar-hi d’acord, però hi ha un problema de credibilitat i d’incoherència en algunes de les propostes que fa Militància Decidim. Amb tot el que deien de recosir i tot, és que fa menys de dos mesos que hi va haver el discurs d’Olesa, i amb tan poc temps no hi pot haver tantes contradiccions, o actituds oposades. El mateix Oriol Junqueras diu que no entraran i al cap de dos dies, en una entrevista, diu que no entrarem si… Ja hi posa el condicional. Al final, el que necessitem són persones que facin posicionaments clars i una comunicació valenta. I sobretot, sobretot, que tinguin coherència. Que tinguin coherència al projecte polític i a les coses que es fan. Crec que hi ha un problema de consistència en algunes afirmacions de Militància Decidim.
Entre vostès i la candidatura d’Oriol Junqueras hi ha mil avals de diferència. La mobilització de dissabte és clau?
Molt. Sí, és clau. És més. Si oblidem un moment els resultats, és clau, perquè ens hi va tant. Amb els canvis de cicle, és quan més important és que la gent es mobilitzi i digui què vol per a Esquerra Republicana. Per tant, la mobilització, independentment dels resultats que hi puguin haver, és clau. Evidentment, nosaltres volem que voti com més gent millor, perquè el resultat també estarà més legitimat.
Entenc, aleshores, que aspiren a una segona volta.
Considerem que hi pot haver una segona volta. El que hem vist és que els últims dies, com una campanya molt aferrissada per part d’una candidatura, dient que no cal segona volta. Com si hi hagués algun problema amb el fet que en un partit, amb unes arrels democràtiques com les nostres, hi hagi una segona volta. No ens fa por ni ens espanta, ho valorem. Si acaba sent això el que decideix la militància, afrontarem els 15 dies de més amb la mateixa il·lusió que aquests dos mesos, i continuarem explicant el nostre projecte. I tant que sí. A més, farem el congrés a les portes de Nadal, però en tot cas, si això és el que vol la militància, el que decideix, endavant a totes.
Esquerra es troba en la cruïlla de triar entre un canvi o ajornar un canvi que és inevitable?
Jo crec que sí. I ho dic clarament, sí, crec que sí. I no només és una qüestió d’Esquerra. Si analitzes políticament, han sortit diverses anàlisis en les últimes setmanes, i fins i tot opinions de persones que han seguit molt de prop el pols del nostre país, que totes coincideixen en això. Llavors, no és una consideració subjectiva o que tingui interessos, jo crec que és una cosa que és objectiva i que com abans ho afrontem i ho acceptem, abans ens podrem tornar a construir, a refer, com hem fet altres cops. Crec que hi ha un problema que és que s’ha entès com alguna cosa personal. I nosaltres ho portem al terreny polític, que som una organització política, i per tant parlem de política, i parlem amb òptica política, que és el que estem fent aquests últims dos mesos. En conseqüència, per a nosaltres no és una qüestió de voluntats aquest nou cicle polític, ni és una qüestió d’interessos personals. Per a nosaltres és una qüestió política, d’organització responsable que som.
