Aquest 8 d’agost fa un any de la investidura de Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat, un ple del Parlament marcat pel retorn i posterior desaparició de Carles Puigdemont. “Ha arribat l’hora que tots i cadascun dels catalans i de les catalanes ens tornem a sentir part de la mateixa Catalunya”, va manifestar durant el seu discurs per demanar la confiança de la cambra per ser investit. Era només un tràmit, ja que Illa tenia garantida la seva investidura després dels acords assolits dies abans amb Esquerra Republicana i Comuns. Des d’aleshores, la cambra catalana ha deixat de pivotar en clau nacional i la paraula independència ha desaparegut del centre del debat. “El debat ha tornat a l’eix esquerra-dreta, i per fi hem tornat a veure un Parlament on els partits d’esquerres aposten per polítiques socials i econòmiques d’abast progressista”, va destacar la portaveu del PSC, Elena Díaz, per fer balanç d’aquest primer any després que l’independentisme perdés la majoria absoluta a la cambra en les eleccions del 12-M. De fet, segons va subratllar la mateixa dirigent socialista, el PSC, ERC i Comuns han coincidit en el 67% de les votacions a la cambra catalana, i, malgrat la manca de pressupostos, han tirat endavant fins a tres ampliacions de crèdit per falcar els comptes prorrogats de l’any 2023. A més, el bloc de l’esquerra, si s’inclou la CUP, ha coincidit en el 61% de les votacions. Les quatre formacions, per exemple, van blindar la regulació del lloguer per protegir el dret a l’habitatge.
Díaz, a més, va remarcar que “el bloc d’investidura s’ha anat mantenint”, i va assegurar que aquest primer any ha servit per “refermar relacions i establir un vincle de confiança”. En aquest sentit, el grup d’Esquerra Republicana s’ha convertit en el soci més fiable de l’executiu de Salvador Illa, amb una coincidència del 72,3% de votacions, un percentatge més alt que amb els comuns, que se situa en un 70,4%. Tot i això, i el tripartit de facto que ha representat aquest any de legislatura, Junts, el principal partit de l’oposició, ha coincidit en el 68% de les votacions amb el grup que dona suport al Govern de Salvador Illa. Molt més lluny queda el PP, que ha aprofitat el cas Cerdán per apujar el to d’agressivitat envers Illa. Tot i això, socialistes i populars han coincidit en el 38,7% de les votacions. Aquestes xifres demostren que el debat nacional ha quedat en un segon pla, per darrere de polítiques socials o econòmiques, entre altres, però una altra dada que referma aquesta tesi és el baix percentatge la coincidència dels grups parlamentaris independentistes, amb Aliança Catalana inclosa. Els 61 diputats del bloc independentista, amb les dues diputades d’AC incloses, només han coincidit en el 37% de les votacions. En canvi, el tripartit espanyolista del PSC, el PP i Vox, que també suma majoria i que ha tombat algunes propostes com la de reservar un 70% de places de medicina a estudiants catalans, ha coincidit en tot just el 24% de votacions.
Des de l’inici de la legislatura, el Ple de Parlament s’ha reunit 28 cops i ha aprovat 8 lleis, entre les quals hi ha la supressió dels beneficis fiscals per al Hard Rock, la de l’Estatut dels municipis rurals i la del canvi de comarca d’Aiguafreda. A més, el Govern ha aconseguit validar 15 dels 16 decrets que ha dut a convalidar. És a dir, els ha aprovat tots excepte el que ajornava l’entrada en vigor de l’augment de la taxa turística. Un daltabaix que l’executiu va corregir dies després amb un altre decret, aquell sí que pactat. Aquest és un dels quatre que, a proposta dels grups parlamentaris, s’estan tramitant com a projecte de llei a fi d’incloure-hi millores, juntament amb el de mesures urgents en habitatge i urbanisme, un en matèria fiscal i un altre relatiu a l’impost sobre les estades en establiments turístics. D’altra banda, l’executiu va decidir retirar el decret sobre inundabilitat als càmpings davant la previsió que la cambra també el tombés i va apostar per la creació d’un grup de treball per redactar-ne un de nou. A més, la cambra ha validat 112 mocions i 40 resolucions. A banda d’això, aquest any ha evidenciat que el PSC, com sol passar amb el grup que dona suport costat al Govern, manté un perfil baix i té una funció de projectar l’obra de l’executiu de Salvador Illa. ERC i Comuns han mantingut les posicions de la investidura i s’han erigit en socis prioritaris i fiables de l’executiu, mentre que la CUP ha entrat en la negociació amb l’executiu, sobretot pel que fa a matèria d’habitatge. En canvi, Junts i PP han intentat aprofitar les seves intervencions per desgastar l’executiu de Salvador Illa, que, ara per ara, gaudeix d’una legislatura sense grans sobresalts malgrat no disposar de pressupostos i d’alguns contratemps com el caos de Rodalies o el recent desgavell en les adjudicacions de places docents. Finalment, Vox i Aliança Catalana, les dues formacions d’extrema dreta, disputen un espai amb la cambra amb discursos contra la immigració. Algunes conclusions del primer curs parlamentari de la quinzena legislatura:
ERC i Comuns: dos aliats diferents però amb un nivell de fidelitat alt cap a l’executiu d’Illa
ERC, que ha viscut un any convuls des de l’acord d’investidura amb els socialistes i el posterior procés congressual intern, ha reclamat de forma insistent “ambició” al president de la Generalitat per defensar els interessos de Catalunya enfront Madrid i el compliment dels acords com el finançament o Rodalies, que no s’han assolit en els termes que establia el document signat entre socialistes i republicans. Tot i això, i amb la credibilitat en joc, el grup parlamentari liderat per Josep Maria Jové i Ester Capella ha donat oxigen durant aquest any a l’executiu d’Illa en matèria pressupostària amb la validació dels suplements de crèdit. La negociació pels pressupostos del 2026, que el Govern vol iniciar després de les vacances d’estiu, serà un bon termòmetre per mesurar la capacitat dels republicans i de veure si són capaços de trencar si les concrecions dels acords no arriben com ells reclamen. De fet, la secretaria general d’ERC, Elisenda Alamany, ha recordat que enllestir el finançament singular, avançar en la recaptació de l’IRPF i en la musculació de l’Agència Tributària Catalana, i en el reconeixement de l’ordinalitat són aspectes cabdals per negociar els comptes de l’any que ve. Però caldrà veure si aquesta amenaça és real o, a l’hora de la veritat, la formació manté el suport a Illa.
D’altra banda, els Comuns, l’altre soci prioritari del Govern, han tingut un paper semblant als dels republicans. Han validat els suplements de crèdit i han donat estabilitat a l’executiu aquest primer any, però és que els sis diputats tampoc els donen molt marge de maniobra. Tot i això, han convertit l’habitatge en la seva principal prioritat i han aconseguit arrencar concessions per part de l’executiu socialista. Malgrat que l’ampliació de l’aeroport del Prat acordada fora del Parlament va encendre els ànims de la formació que lidera Jéssica Albiach, aquesta no sembla una línia vermella per part dels Comuns. De fet, no forma part de les condicions per negociar els comptes del 2026. El portaveu va exigir a l’executiu afrontar reptes com l’habitatge, Rodalies i serveis públics, si vol el seu suport. “És un govern que té les prioritats equivocades. Un ‘Govern de tothom’ no respon a les elits, prioritza el transport que fa servir tothom”, va criticar Cid. La CUP, per la seva banda, va iniciar la legislatura en ple Procés de Garbí. Durant aquesta legislatura, el grup parlamentari liderat per Laia Estrada i Laure Vega han acceptat negociar amb els socialistes la regulació del lloguer de temporada, un canvi de posicionament que obre la porta a altres pactes amb els socialites. Tot i això, caldrà veure com es reorganitza el grup parlamentari cupaire després de la renúncia de Laia Estrada com a diputada per discrepàncies amb el partit. Una renúncia que es farà efectiva a la tornada de les vacances.
Junts intenta desgastar Illa amb gran part de l’atenció posada a Madrid
Junts per Catalunya és el principal partit de l’oposició i ha centrat la seva activitat a desgastar l’executiu de Salvador Illa, a qui li ha retret el desgovern i la dependència de Madrid, del PSOE i de Pedro Sánchez. Així mateix, ha posat el focus en els incompliments dels acords d’investidura, un intent de debilitar el Govern per no complir amb la seva paraula, però també els republicans per mantenir l’estabilitat de l’executiu. Aquesta actuació l’han liderat Albert Batet i Mònica Sales, president i portaveu del grup parlamentari respectivament, en absència de Carles Puigdemont que segueix a l’exili a l’espera que se li apliqui la llei d’amnistia aprovada fa més d’un any. Amb tot, la formació situa la prioritat d’acció a Madrid, on els seus set diputats tenen la clau de la governabilitat i també aprofiten per carregar contra els republicans. El mateix Puigdemont, en la celebració dels cinc anys de la seva fundació, va carregar contra els que “surten negociats de casa”, i es deixen “renúncies pel camí” quan truquen a la porta de Madrid.
El PP, per la seva banda, ha intentat arrabassar a Junts el paper d’oposició d’Illa i ha optat per un paper similar al que els populars mantenen al Congrés dels Diputats, sobretot arran d’esclatar el cas Santos Cerdán, que vinculen amb l’etapa de Salvador Illa com a ministre de Sanitat. La tensió que es viu entre populars i socialistes a Madrid s’ha traslladat a la cambra amb l’objectiu dels populars sembla clar: intentar desgastar tant com pugui el PSC a Catalunya per treure rèdit a Madrid. Després d’un inici de legislatura on els populars van centrar el seu discurs a denunciar els pactes dels socialistes amb l’independentisme, la tensió entre uns i altres ha arribat fins al punt que el president de la Generalitat ha amenaçat el líder del PPC, Alejandro Fernández, amb accions legals per vincular-lo amb Xiaojuan Li, representant legal de Hangzhou Ruining Trading, i la compra de mascaretes defectuoses.
Vox i Aliança Catalana: l’extrema dreta es mira de reüll
Vox i Aliança Catalana, les dues formacions d’extrema dreta, es miren de reüll al Parlament perquè lluiten per un mateix vot antiimmigració, però comparteixen un discurs islamòfob que els permet arribar a acords en aquest àmbit i amplificar el seu missatge. Sense anar més lluny, les dues formacions van pactar esmenes en una moció del partit de Sílvia Orriols contra l’ús del vel islàmic en espais públics, que no va prosperar. Tanmateix, l’extrema dreta suposadament independentista s’ha convertit també en competència per als ultres espanyols. Aquesta competència i, tot i la croada de Vox contra la llengua, ha fet que el grup que lidera Ignacio Garriga ha començat a fer més ús de la llengua catalana aquesta legislatura. Si la legislatura passada predominava el castellà, el canvi de l’ús de l’idioma s’ha fet notar en plens i comissions, però també en entrevistes com la que va concedir el mateix Garriga a TV3 fa uns mesos. A banda d’això, la irrupció i el creixement de la formació de Sílvia Orriols que pronostiquen les enquestes fa gairebé impossible que l’independentisme pugui recuperar la majoria absoluta.
