“El PSC es comportarà amb respecte i generositat”. Aquest va ser el missatge que va llançar el primer secretari del PSC, Salvador Illa, en clau catalana després que els socialistes catalans guanyessin amb rotunditat les eleccions europees per davant de Junts per Catalunya i Esquerra, que, a hores d’ara, són les dues formacions amb més números d’obtenir la presidència del Parlament si es forma el que s’està anonenant una “Mesa antirepressiva”. Una opció que guanya força mentre el PP acusa el PSC i l’independentisme de treballar conjuntament per deixar fora els populars “fora” de la Mesa del Parlament. Sigui com sigui, les formacions involucrades guarden un hermetisme absolut i no volen avançar res del que passarà d’aquí a unes hores.
Malgrat que el PSC d’Illa va guanyar els comicis del passat 12 de maig i és el partit amb més representació parlamentària amb 42 diputats, les tres formacions independentistes, Junts, Esquerra i la CUP, que en sumen 59, s’estan movent per formar una Mesa “antirepressiva”, sumant a l’acord els Comuns, que aposten per una majoria d’esquerres i s’han obert a donar suport a un candidat d’ERC a la presidència del Parlament.
A hores d’ara, la formació d’extrema dreta Vox és l’única formació que ja ha comunicat que només donarà suport al seu propi candidat, però ha evitat especificar-ne el nom. Durant aquests darrers dies han sonat alguns noms, malgrat que cap d’ells compta a hores d’ara amb confirmació oficial del partit.
Per part del PSC, han sonat els noms de Ferran Pedret i Ramon Espadaler, i per part de l’independentisme sona l’opció que Anna Erra (Junts) pugui repetir o que el seu relleu l’agafi algú d’Esquerra Republicana com Laura Vilagrà o Joan Ignasi Elena.
Els diputats necessiten una majoria absoluta de la cambra, 68 diputats, per ser elegits president del Parlament. Si cap d’ells ho aconsegueix en primera volta, es fa una segona votació entre els dos candidats que han obtingut més vots en la primera i és president aquell diputat que obté més vots que l’altre. La votació és secreta i cada diputat diposita la papereta amb el nom en una urna.
L’elecció del president del Parlament és clau perquè és la persona que ha de proposar un primer candidat a president de la Generalitat després de copsar el suport dels aspirants Salvador Illa i Carles Puigdemont amb els portaveus dels diferents grups parlamentaris, que encara no estan designats.
D’altra banda, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la Mesa s’escullen per ordre correlatiu dels diputats que reben més suports en cadascuna de les votacions.
El PP acusa el PSC de maniobrar amb l’independentisme per la Mesa
Dissabte, la CUP va tornar a insistir en la necessitat de constituir aquesta Mesa “antirepressiva” per “garantir drets, defensar la sobirania del Parlament, els drets dels seus diputats i diputades i fer front a la repressió” de l’estat espanyol. En aquest sentit, el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, ha acusat els socialistes catalans de maniobrar conjuntament amb l’independentisme per deixar-los fora de l’òrgan rector de la cambra catalana. En una entrevista a TV3, ha defensat que amb els resultats del 12-M els pertoca un lloc, però ha criticat que “el PSC si continua sense respectar el mandat de les urnes, no només a Espanya, sinó a Catalunya també”. De fet, els populars, si no hi ha uns acords entre socialistes i independentistes, podrien decantar la balança per l’elecció del nou president o presidenta de la cambra amb els seus 15 diputats.
L’independentisme garanteix el vot de Puigdemont i Puig malgrat el TC
D’altra banda, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana ignoraran la resolució del Tribunal Constitucional (TC) de prohibir el vot telemàtic i permetran que els diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig i el d’Esquerra Ruben Wagensberg puguin votar en la sessió constituent del Parlament, que estarà presidida per la mesa d’edat, formada per Agustí Colomines (Junts), el diputat de més edat que presidirà la sessió, i Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox), les dues diputades més joves que actuaran com a secretàries.
La majoria independentista permetrà així que els tres diputats a l’exili puguin votar en aquesta sessió constituent. El cas de Wagensberg, de fet, no suposa un problema, ja que el diputat republicà es troba de baixa mèdica, un supòsit que queda recollit en l’article 95 del reglament del Parlament que, en canvi, no fa cap esment concret a la situació de Puigdemont i Puig i hi ha la possibilitat que les formacions puguin presentar un recurs d’empara al TC contra aquesta autorització.
