Imatge d’unitat de l’independentisme aquest dilluns per configurar la nova Mesa del Parlament i salvar així el primer match ball de la quinzena legislatura, en què no compta amb majoria absoluta per primera vegada després d’una dècada. Tot ha sorgit a partir de la jugada de Junts per Catalunya de proposar l’exconseller Josep Rull com el seu candidat a president del Parlament. Tant Esquerra Republicana com la CUP s’havien fet un fart de defensar que volien una “mesa antirepressiva” per a aquesta legislatura i, finalment, han acordat amb els juntaires votar a favor de Rull, ex pres polític que es va passar quatre anys entre reixes per una condemna per sedició, malgrat que l’objectiu dels cupaires era sumar els comuns a l’acord. “Cap diputat pot ser perseguit per expressar la seva opinió o el seu vot”, ha reivindicat Rull, fent evident el seu compromís antirepressiu en el seu discurs després de ser escollit. A més, ha assenyalat l'”anomalia” que suposa veure els escons buits de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg, que han pogut votar per delegació gràcies a la majoria independentista de la mesa d’edat constituïda per conduir aquesta primera sessió plenària.
L’acord a tres bandes, a més, ha permès que l’independentisme mantingui la majoria independentista –4 a 3– a la Mesa. A banda del mateix Rull, Raquel Sans (ERC) i David Pérez (PSC), com a vicepresidents, i Glòria Freixa (Junts), Juli Fernàndez (ERC) i Rosa Maria Ibarra i Judith Alcalá (PSC), com a secretaris, completen l’òrgan rector de la cambra catalana. A més, l’elecció de l’exconseller com a president de la cambra catalana situa el president a l’exili, Carles Puigdemont, en una bona posició per ser el primer a presentar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat davant el ple, com ell vol. Aquesta serà una de les primeres decisions que haurà de prendre Rull que, després de consultar els diferents grups parlamentaris, haurà de decidir qui és el candidat a la presidència de la Generalitat. El límit per fer el primer debat d’investidura és el 25 de juny, l’endemà de Sant Joan.
Tot i això, republicans i cupaires s’han afanyat a desvincular les votacions de la Mesa d’un acord per a la investidura del candidat de Junts. La portaveu d’Esquerra en l’anterior legislatura, Marta Vilalta, ha volgut remarcar que l’acord d’avui “no pressuposa res” de cara a una hipotètica investidura de Puigdemont. “Hem desvinculat les negociacions”, ha subratllat Vilalta, i ha afirmat que a partir d’ara “comença una nova fase de negociació” que Esquerra treballarà des de “l’ambició, l’exigència i la responsabilitat” per posar les seves condicions sobre la taula.
La CUP, per la seva banda, ha reconegut que l’opció de Rull no era la seva aposta “inicial”, ja que volien comptar amb els comuns per a l’acord de la Mesa i ha lamentat que Junts “no hagi donat suport a la presidència d’ERC impedint un acord més ampli amb Comuns”. Així, també ha volgut deixar clar que el seu vot a favor del candidat de Junts tampoc no significa “cap acord futur”. “Les converses i negociacions d’una possible investidura a president del Govern de la Generalitat de Catalunya hauran d’estar subjectes a qüestions programàtiques, com sempre hem defensat com a CUP”, ha destacat la formació de l’esquerra independentista.
El PSC només veu una “minoria de bloqueig”
El PSC no ha amagat el seu malestar per l’elecció i la configuració de la nova Mesa del Parlament. La portaveu dels socialistes al Parlament, Alícia Romero, considera que ha estat una maniobra més d’una “minoria de bloqueig” que no pas “d’una majoria operativa”. Així, ha carregat contra l’acord d’una majoria configurada per Junts, ERC i la CUP que no té cap garantia de continuïtat ni de ser operativa com es va veure en la passada legislatura que “ens va portar a eleccions anticipades”. De fet, Romero ha vaticinat que aquesta minoria “només aspira a bloquejar Catalunya”. A més, s’ha negat a qualificar aquesta mesa “d’antirepressiva”, com ha estat descrita per ERC perquè el govern espanyol amb un ministre del PSC va aprovar els indults i 19 diputats dels socialistes catalans van votar a favor de la llei d’amnistia. Una manera molt sibil·lina, i molt de l’estil de Romero, d’advertir a l’independentisme que, de lliçons, les justes.
De tota manera, el PSC no es resigna. Malgrat les seves cares de pomes agres, els socialistes asseguren que continuaran treballant per bastir “una majoria progressista liderada pel PSC”. És a dir, un nou tripartit entre socialistes, republicans i comuns, que sumen prou majoria per a la investidura de Salvador Illa. En aquest sentit, ha defensat que el PSC ha guanyat els cinc darrers comicis a Catalunya i, per tant, té dret a defensar un acord que porti Illa al Palau de la Generalitat.
El “grup parlamentari del TC” entra en joc
La nova legislatura ja apunta maneres pel que fa a les tradicions dels darrers anys, amb un actor prou conegut de la política catalana. En concret, el Tribunal Constitucional. De fet, ni el PP ni Vox s’han pogut esperar a l’elecció de la nova Mesa del Parlament i, ja abans de la votació de la nova composició, han avançat que presentaran un recurs davant el TC per haver permès el vot delegat dels diputats Carles Puigdemont i de Lluís Puig. Una amenaça directa als membres de la mesa d’edat que ho han acceptat, Agustí Colomines, de Junts, i Mar Besses, d’ERC. Hi ha votat en contra la secretària d’edat Júlia Calvet, de Vox.
De fet, dijous de la setmana passada els magistrats anul·laven la decisió de la Mesa que presidia Laura Borràs de permetre la cessió del vot delegat a tots dos en la passada legislatura. Una resolució que els assessors legals dels independentistes han repassat de dalt a baix. Al final Colomines i Besses han permès el vot tenint present que la decisió és un acte nou que no es veu afectat per la sentència del Constitucional sobre una altra decisió política en un altre context i circumstàncies polítiques. De fet, els magistrats anul·laven la delegació del vot, però no pas les votacions on s’havien comptabilitzat els vots delegats. En aquest context, la mesa d’edat ha decidit admetre el seu vot delegat i la nova presidència, amb Josep Rull, i la majoria independentista de la Mesa, podrà revisar una nova anul·lació amb l’avantatge de la publicació al BOE de la Llei d’Amnistia aprovada el passat 30 de maig al Congrés de Diputats.
Els comuns insisteixen en el tripartit i retreuen a ERC la votació a Junts
El portaveu dels Comuns, David Cid, ha reivindicat que queda marge per intentar un govern tripartit a Catalunya. Una majoria progressista entre PSC, ERC i Comuns davant “l’opció de Junts, que vol una repetició electoral”. “Hem de treballar amb el PSC i ERC per prioritzar un acord de continguts”, ha assenyalat. Així, ha esperonat la voluntat de treballar per assolir l’acord i deixar de banda “les estratègies d’investidures fallides”. D’aquesta manera ha criticat les intencions de Junts de fer “jocs de mans o ciència-ficció” de plantejar una investidura sense tenir els vots.
Cid ha retret als republicans que s’hagin estimat més votar un president de la cambra de Junts que no pas obtenir la presidència del Parlament. En aquest marc, Cid ha explicat que hi havia la possibilitat de votar un president del Parlament d’ERC, pactat amb el PSC, però els republicans “hi han renunciat” perquè han volgut que un president de Junts a la cambra. Per altra banda, Cid ha justificat haver votat els secretaris de la Mesa proposats del PSC per evitar que PP pogués tenir presència a l’òrgan, conscients que, amb sis diputats, tenir ells un escó compromès a la Mesa els restava possibilitats de feina en la tasca parlamentària habitual.
