El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defugit la polèmica sobre la Catalunya Nord arran de les declaracions que va fer el director de la Casa de Perpinyà, Cristopher Daniel Person, es negués a dir “Catalunya Nord” en la compareixença de la setmana passada en la comissió d’Afers Institucionals de la càmera catalana. Després que el Govern ratifiqués ahir a Person en el càrrec, Illa ha fugit d’estudi en la sessió de control al Parlament i, a pregunta d’Esquerra Republicana, que li ha exigit que “aparti” a qui es negui a emprar el terme Catalunya Nord, s’ha limitat a expressar el seu compromís i el del seu executiu amb la Casa de Perpinyà, i ha recordat que va ser creada per l’expresident Pasqual Maragall, i sobre la polèmica només ha dit que “no nego cap denominació, ni entro amb debats nominalistes”. Tot i això, amb l’intent d’esquivar la polèmica hi ha entrat de ple perquè en diverses ocasions ha evitat dir Catalunya Nord i ha preferit parlar d'”aquest territori”.
El president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, ha iniciat la seva pregunta al president constatant que l’actuació de Person “no només ha estat erràtica, sinó que ha acumulat un seguit de despropòsits que ens fan dubtar de la seva idoneïtat per desenvolupar el càrrec” de director de la Casa de Perpinyà. En aquest sentit, ha recordat que va enviar felicitacions de Nadal “només en francès” i ha subratllat que “ens arribaven crítiques al poc sentit institucional i de catalanitat de la seva activitat ordinària”. “La setmana passada va arribar al màxim de la hilaritat, per algú que cobra per ser el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, quan es va negar a emprar el terme de la Catalunya Nord posant com a excusa la neutralitat institucional”, ha criticat, i ha subratllat que “això és una decisió política conscient”.
“Nega una realitat comuna que no ha pogut esborrar una frontera administrativa”, ha lamentat el dirigent republicà, que ha demanat a Illa que deixi de fer servir eufemismes per referir-se a la Catalunya Nord. Així, ha recordat que el gabinet del president de la Generalitat va publicitar la seva visita a la Catalunya Nord com “demarcació del sud de França amb vincles històrics amb Catalunya”. “Prou eufemismes que freguen el ridícul, i acaben sent ofensius”, ha reblat, i ha demanat que a Illa, al seu executiu i als alts càrrecs que “es refereixin a la Catalunya Nord com Catalunya Nord, i que aparti de les seves responsabilitats a qui no compleix aquest criteri”.
Illa esquiva les peticions de Jové, però diu “territori” a la Catalunya Nord
El president de la Generalitat ha esquivat la polèmica i no ha entrat a valorar les peticions que li ha fet Jové perquè no vol entrar amb “debats nominalistes”. Malgrat que va evitar emprar el terme Catalunya Nord en la seva recent visita a Perpinyà, Illa ha afirmat en seu parlamentària que “no nego cap denominació”. “Deixi’m expressant el compromís meu i del meu Govern amb la Casa de Perpinyà, que va ser creada per Pasqual Maragall”, ha remarcat.
Sense respondre a cap de les peticions que li ha traslladat Jové, Illa ha recordat el seu viatge oficial a Perpinyà per “donar suport al català, mai hi ha hagut tant de suport econòmic de la Generalitat a la Bressola, a honrar la memòria dels republicans en aquest territori i a generar vincles econòmics amb una zona que té una situació econòmica malauradament molt diferent de la de Catalunya”. “El meu compromís és màxim en defensar el català, la cultura catalana i els interessos de Catalunya en aquest territori“, ha afegit.
Aliança Catalana també pregunta per la Catalunya Nord i Illa torna a parlar d'”aquest territori”
La líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, també ha preguntat per aquesta mateixa qüestió durant la sessió de control i ha retret a Illa que mantè a la Casa de la Generalitat a Perpinyà “mantenen en el càrrec a un individu que es dedica a fer d’altaveu del jacobinisme francès”. Illa, en el seu torn de resposta, ha tornat a referir-se a la Catalunya Nord com a “aquest territori” i ha reiterat l’objectiu del seu viatge a Perpinyà perquè “entenc les fronteres com a línies de col·laboració, i no de divisió”.
