El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha superat amb prou marge el primer debat de política general del seu mandat, on els socialistes catalans no han perdut cap votació. Ho tenia fàcil perquè tot just fa dos mesos que va ser investit i un dels mesos ha estat l’agost, pràcticament inhàbil políticament parlant. Per tant, els socis d’investidura -Esquerra Republicana i Comuns- tampoc podien posar gaires traves perquè la legislatura acaba de començar i els acords per donar les claus de la Casa dels Canonges al PSC eren massa recents per acabar-los d’incomplir. De fet, tots tres han votat a favor totes les propostes de suport al “finançament singular”, de les que Junts se n’ha desmarcat clarament en considerar-lo “una trampa” perquè no suposa “sortir del règim comú” com Euskadi i Navarra. Tot i això, republicans i comuns s’han esmerçat a emetre advertències sobre possibles o virtuals incompliments i marcar com a nou camp de batalla el partit de tornada que serà la negociació de pressupostos, el següent repte que l’executiu d’Illa s’ha fixat en l’horitzó de la legislatura.
En tot cas, Illa va sortir a l’atac amb polítiques socials cridaneres per neutralitzar el contingut ‘nacional’ del debat. D’aquí que es comprometés a construir 50.000 habitatges socials fins al 2030, amb una inversió anual de 1.100 milions d’euros, més pressió a l’Estat espanyol per millorar l’escàndol de Rodalies, amb trens i catenàries que acumulen incidències dia rere dia, i si bé mostrava certa complicitat amb les queixes dels grups independentistes per l’animadversió del poder judicial a aplicar la llei d’amnistia, no ha volgut transaccionar cap resolució en aquest sentit per les crítiques dures als magistrats rebels amb la llei de l’oblit penal. Tot i això, ha donat suport a una proposta dels Comuns, que ha tirat endavant amb el suport de tots els grups excepte PP i Vox, i que insta els jutges a aplicar la llei “sense més dilacions ni arbitrarietats per tal de respectar la voluntat del legislador”.
Les votacions, moltes transaccionades còmodament amb els Comuns i només una amb ERC sobre la pau mundial, no han fet passar cap tràngol al president de la Generalitat, que s’ha quedat amb el compromís de l’habitatge i el de regular els lloguers de temporada, lluitar pel finançament singular, la defensa del desplegament l’acord bilateral del traspàs integral de Rodalies i actualitzar el pla pilot de la Renda Bàsica Universal aquesta legislatura, entre altres. Tan còmode s’ha sentit Salvador Illa que fins i tot ha permès anunciar que, per primera vegada, en molts anys, un president de la Generalitat assistirà dissabte a la festa estatal a Madrid pel 12 d’octubre. “Les nostres propostes tenen objectius molt clars: van dirigides a la majoria social, que el 12 de maig va decidir per polítiques progressistes i transformadores, pel diàleg i pel pacte”, ha remarcat la portaveu del PSC al Parlament, Elena Díaz. Els socialistes catalans, que ha guanyat totes les votacions, ha retirat una proposta que instava l’executiu d’Illa a establir “un diàleg amb els actors polítics i socials catalans per tal de construir una solució al conflicte polític basada en un consens ampli de la societat catalana, abordant les qüestions de fons que han estat en el seu origen”.
El Parlament avala el finançament singular i rebutja el concert econòmic de Junts
El Parlament ha avalat el finançament singular pactat entre PSC i ERC en el marc de l’acord d’investidura gràcies al suport dels Comuns, la majoria que va permetre la investidura de Salvador Illa. De fet, els tres grups han presentat propostes de resolució per defensar-lo i han estat aprovades per la mínima amb el suport dels 68 diputats que sumen els tres partits. Junts hi ha votat en contra com la CUP, PPC, Vox i Aliança Catalana. En canvi, la cambra catalana ha tombat la proposta de Junts que demanava un concert econòmic per a Catalunya mitjançant una “llei específica” que en reguli el funcionament, “fora del marc de la LOFCA”. La proposta de la formació de Puigdemont també establia que l’aportació solidària per a l’Estat espanyol s’havia de decidir només des de la Generalitat.
El Hard Rock i l’aeroport del Prat també han estat presents en les propostes de resolució. Concretament, els vots de la majoria de la investidura han servit per aprovar dos textos que demanen a l’executiu eliminar la reducció de la fiscalitat del joc en els pressupostos del 2025. Respecte a l’aeroport, la majoria de la cambra ha donat llum verda a una proposta del PPC que exigeix al Govern accelerar els treballs de la comissió tècnica per a l’impuls de la seva “ampliació” i, per contra, n’ha tombat una dels Comuns que instava l’executiu d’Illa a descartar els plans d’ampliació i apostar per desenvolupar un projecte “coherent” fruit del diàleg amb municipis i agents socials i ecologistes.
La cambra tomba les propostes independentistes entre retrets entre Junts i ERC
La debilitat dels grups parlamentaris independentistes, que van perdre la majoria a la cambra catalana, s’ha fet evident en el debat de política general, on han caigut totes les propostes que els diferents grups han presentat sobre l’autodeterminació, el referèndum, l’amnistia i contra la monarquia. La resolució pactada entre Junts, Esquerra Republicana i la CUP contra “la rebel·lia de la cúpula judicial” en negar-se a aplicar la llei d’amnistia no ha tirat endavant. El PSC no hi ha donat suport perquè, segons han detallat fonts republicanes, no se sentien còmodes amb l’expressió de “rebel·lia” perquè el president de la Generalitat assistirà demà a l’acte d’obertura de l’any judicial 2024-25. Tampoc no ha prosperat la proposta d’Esquerra que defensava el referèndum d’independència reconegut i acordat “com la millor eina” per resoldre el conflicte polític, ni la de Junts per constatar que la cambra catalana ha aprovat en 24 ocasions una resolució o moció sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya, ni les propostes de republicans i juntaries que s’oposaven a normalitzar les relacions amb la monarquia espanyola.
La derrota del bloc independentista s’ha produït enmig de retrets entre Junts i ERC. Des de les files juntaires han lamentat la proposta de resolució d’ERC sobre el referèndum. De fet, han reclamat als republicans que la retiressin perquè, “sabent que no compten amb els vots suficients, posen en risc el que el Parlament va fer possible”. Ens sobta i ens entristeix que no facin cap referència a l’1-O”, ha sentenciat durant el posicionament per defensar les propostes. Ho ha fet la portaveu de Junts, Mònica Sales, minuts després que Marta Vilalta, d’ERC, hagi recriminat als juntaires la proposta de resolució per al traspàs de competències en immigració quan la formació de Puigdemont sempre ha fet bandera de “cobrar per avançat”.
Cordó sanitari contra Vox i Aliança Catalana
Finalment, el ple del Parlament no ha aprovat cap proposta de resolució dels grups parlamentaris de l’extrema dreta de Vox i Aliança Catalana. El PSC, Junts per Catalunya, ERC, Comuns i la CUP van reeditar el passat juliol l’acord antifeixista de la passada legislatura per “aïllar” i combatre els “discursos d’odi” dels grups que lideren Ignacio Garriga i Sílvia Orriols, respectivament. Abans de l’inici de la tercera i última sessió plenària del debat de política general, la Mesa del Parlament ha rebutjat les peticions de reconsideració presentades per PSC-Units i Vox de l’admissió a tràmit d’una de les propostes de resolució d’Aliança que demana “restituir formalment l’Estat català” en el marc de la Declaració d’Independència del 27 d’octubre del 2017.
Tot i això, la proposta per instar a “restituir l’Estat Català com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social, en el marc de la Declaració d’Independència aprovada pel Parlament el 27 d’octubre de 2017” i a “implementar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República” no ha rebut el suport de cap grup, però sí l’abstenció de Junts. Ara bé, Vox ha anunciat que interposarà o un recurs d’empara o una querella contra la mesa de la cambra per admetre la proposta. És a dir, les dues extremes dretes se les podrien veure als tribunals arran d’una resolució tombada que mira de restablir les lleis de transitorietat que van quedar anul·lades pel Tribunal Constitucional. Un curiós embolic de la banda ultra de la cambra.
