La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha pogut aquest dimecres pacificar un front que se li havia obert amb l’entitat de víctimes del franquisme Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, que organitza cada 14 d’abril al pati de la Biblioteca de la cambra catalana un acte d’homenatge als afusellats pel franquisme al Fossar de la Pedrera. Segons fonts de l’associació, l’any passat la Mesa del Parlament va decidir fer “un nou plantejament” d’aquest acte, restant protagonisme a l’entitat, un fet que va generar malestar.
De fet, el president de l’entitat, Pere Fortuny, ha explicat que ha aprofitat l’audiència que ha mantingut aquest dimecres amb Borràs —a petició de la presidenta— per presentar-li una “queixa” sobre l’organització de l’acte aquest 2022. “Se’ns volia excloure per reial decret de l’acte que fem aquí cada any obrint-lo a més entitats i ens van avisar vuit dies abans; la presidenta ens ha donat una explicació i ara esperem que l’any que ve les coses canviïn”, ha assenyalat Fortuny en conversa amb EL MÓN.
El Parlament volia assumir l’acte de l’entitat com a propi de la cambra
El nou plantejament per a la celebració d’aquest acte finalment no es va desplegar i finalment l’homenatge es va fer només amb l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya. Segons l’entitat la cambra catalana volia fer una rotació amb altres entitats, cosa que els membres de l’associació es van prendre malament perquè impulsen aquests homenatges des dels anys 70 en la clandestinitat. A més a més, l’acte es fa al voltant d’una escultura de La Pietat de Ferran Ventura, que es va instal·lar al Parlament per iniciativa de l’entitat. “No s’havia tingut en compte que nosaltres havíem estat fundadors el monument i que el vam portar nosaltres al Parlament”, afegeix Fortuny.
Fonts de la presidència del Parlament han explicat a EL MÓN que la trobada amb els membres de l’associació ha servit per resoldre un malentès sobre l’acte del 14 d’abril. La cambra havia plantejat obrir l’acte a més entitats relacionades amb la repressió franquista. Després de la reunió d’avui el compromís és organitzar l’acte del 2023 sense que els seus promotors inicials no se sentin exclosos. En una nota de premsa del Parlament del 26 d’abril, dia en què es va celebrar l’acte, es recull que Borràs va expressar el compromís del Parlament de garantir la continuïtat del “memorial” com “un acte institucional propi de la cambra amb la participació de totes les entitats memorialistes, després que s’ha estat fent des del 2007 a proposta de l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya”.
Un altre conflicte amb entitats del poble gitano
Aquest conflicte no és l’únic que se li ha presentat a Borràs aquest any amb el món associatiu. L’abril d’aquest any, en el marc del dia internacional del Poble Gitano, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) que havia organitzat l’acte durant 20 anys va criticar que el Parlament s’apropiés de l’acte considerant-lo com a propi en lloc d’acollir-lo. “Els gitanos i gitanes de Catalunya hem passat a ser ‘consumidors’ d’una acte fet des del payisme més recalcitrant”, va denunciar aleshores l’activista gitano i membre de la FAGIC, Pedro Aguilera, en un article publicat per l’associació Còrtum. Fonts de la presidència del Parlament han explicat sobre aquest cas que també hi havia voluntat d’integrar més entitats en l’acte.
