El director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Juan Rodríguez Teruel, que ja va treballar a la Generalitat amb els expresidents Pasqual Maragall i José Montilla, ha canviat el mètode per fer estimacions i ha deixat d’actualitzar el codi obert que es feia servir per convertir les dades obtingudes en estimacions de vot i d’escons dels Baròmetres que publica anualment. Això, segons el punt de vista de diversos politòlegs, genera “opacitat” perquè no es poden saber les ponderacions que ha fet servir el CEO per fer les estimacions d’escons dels darrers baròmetres. Una denúncia que també han fet grups parlamentaris com Junts i Esquerra Republicana. La mateixa opinió té l’exdirector del CEO i doctor en Ciències Polítiques per la UPF, Jordi Muñoz, que considera que la supressió de codi va contra la transparència de l’organisme públic perquè no se sap com s’extreuen les dades. És a dir, els experts podien entrar al codi i fer les seves projeccions i veure quines ponderacions havia fet servir el CEO per fer la projecció. Una eina que era pública, i que l’actual direcció ha deixat d’actualitzar. Fonts del CEO consultades per El Món expliquen que “des que va canviar la direcció el mètode que s’utilitza per realitzar les estimacions és un altre, per això no s’actualitza el codi”.
Tot i això, Muñoz remarca que “el tema no és canviar-lo, perquè el pots anar evolucionant, sinó no publicar-lo” perquè, segons exposa, es pot fer d’una altra manera, però ara mateix no se sap com es fan els càlculs i defensa que publicar-lo és “un exercici de transparència”, sobretot si es costeja amb recursos públics i un tema delicat com aquest. El doctor en Ciències Polítiques i professor de la UPF Toni Rodon incideix en la mateixa idea que Muñoz. “Que ells canviïn l’estimació entra dins la lògica, però una institució, sobretot si és pública, hauria d’explicar per què la canvia” i afegeix que “amaguen” la forma d’estimar els escons i el percentatge de vot. “El tema és que ho han amagat. És a dir, ningú que no siguin ells saben com es calculen”, sentencia. Les mateixes fonts del CEO afegeixen que des del baròmetre de novembre de 2024, el primer amb Rodríguez Teruel com a director, la tècnica per fer les estimacions de percentatge de vot i escons es basa en el “mètode d’equivalència a absoluts censals”.
El CEO afirma que el nou mètode no necessita “cap paquet estadístic”
Aquesta tècnica, segons al·leguen, segueix sis passos que es detallen en els baròmetres. Exclou les persones que no saben o no contesten que van votar en les passades eleccions, s’ajusta l’estimació de vot en blanc i vot nul intencionat cap a l’abstenció, es redueixen les probabilitats d’anar a votar de les persones que declaren tenir un comportament abstencionista, exclou els indecisos i es fa la conversió dels percentatges a absoluts censals i s’assigna els escons per circumscripció. Des del CEO defensen amb aquest mètode que “no és necessari cap paquet estadístic per fer aquestes operacions”, i asseguren que aquesta és la raó per la qual no ofereixen cap codi. Una explicació que no convenç perquè malgrat que s’hagi canviat el forma d’estimar percentatge de vots i escons no es detalla ni tampoc no es pot consultar la informació de com han extret les estimacions finals. Rodon insisteix que això és anar enrere perquè totes les estimacions es fan amb codi i apunta que “no hi ha moltes institucions que no facin servir un algoritme per calcular l’estimació de vot”, però insisteix que la diferència principal és que “abans qualsevol persona podia accedir al codi i replicar el que sortia en els dossiers i ara no”. “No hi ha la sintaxi que et permet replicar els resultats obtinguts”, resumeix, i deixa clar que “ara això no es pot fer”.
“No explica com es fan les estimacions”
El també doctor en Ciències Polítiques i professor de la UAB Marc Guinjoan comparteix les impressions de Muñoz i Rodon, però puntualitza que el que fa Rodríguez Teruel el que fan la gran majoria de centres demoscòpics públics. Amb tot subratlla que el també exdirector del CE, Jordi Argelaguet, ja va avançar en termes de transparència en la institució i que Muñoz va anar més enllà amb “un procés de transparència ingent”, publicant totes les dades en obert i oferint “tots els codis a través dels quals ells feien estimacions per exemple, de vots i descomptes”. I quan arriba Rodríguez Teruel es deixa de fer tot això i “no explica com es fan les estimacions”. Malgrat que apunta que és una pràctica habitual de la gran majoria d’instituts demoscòpics, és “una pèrdua” i una “pena” que no s’hagi “continuat avançant en aquest terreny de la transparència” i s’hagi desaprofitat “el bagatge que teníem, l’experiència i que ja estaven els codis creats”. “No és que sigui un drama, però sí que és una pena que no s’hagi volgut continuar” en la línia impulsada per Jordi Muñoz.
El director del CEO al·lega que ell no fa servir codis, però no explica la ‘cuina’
El tema també va ser tema de discussió durant la compareixença de Rodríguez Teruel a la comissió d’Afers Institucionals del passat 18 de setembre. A preguntes dels grups parlamentaris sobre la manca de transparència de l’organisme després de suprimir el codi, l’actual director del CEO va defensar que no es publiquen codis d’estimació perquè “el tipus d’estimació que es fan ara no utilitza codis”, però no va voler donar detalls del mètode que fa servir. En aquest sentit, va afegir que “els codis es poden fer servir quan s’usa un mètode concret o una tècnica concreta d’estimació que, al final, es pugui reproduir plenament amb una sintaxi, que es pugui prémer un botó i es pugui reproduir”. Amb tot, va apuntar que a l’últim baròmetre “ja es va introduir més detall”, però va admetre que “s’hauria d’introduir més detall perquè tothom sàpiga com es fan”.
Sobre el mètode es va limitar a dir que “està publicat”, i va apuntar que “és el que s’utilitza normalment entre partits polítics de la cambra per fer les seves pròpies estimacions senzilles”. “És un mètode molt poc invasiu i molt poc agressiu en els supòsits, perquè, més que el codi, l’important és que cadascú expliqui quins són els seus supòsits quan ha fet l’estimació del percentatge de vot o l’estimació de la distribució d’escons”. Finalment, va defensar que les estimacions que havien fet fins aquell moment “aclareixen bastant bé quins són els tipus de moviments que s’estan donant en l’electorat, però també quines són les diverses hipòtesis en les quals aquests moviments es podrien confirmar o no”.
Crítiques de Junts i ERC per manca de transparència
En aquella comissió, els diputats de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana van reclamar més transparència amb el director del Centre d’Estudis d’Opinió. Agustí Colomines, per part dels juntaires, li va reclamar “tornar al mètode del professor Gabriel Colomé”, que va dirigir el CEO entre 2005 i 2011. “És un mètode en el qual s’ofereixen, tant als periodistes com als grups parlamentaris, les dades en brut, sense cap mena de valoració ni projecció electoral”, va detallar, i va afegir que “cadascú veient la matriu serà capaç de veure quins elements i quines conclusions se’n poden treure”. En aquest sentit, va defensar que és el model “més productiu a l’hora que un organisme oficial doni dades al Parlament, als grups polítics i a l’opinió pública sense ser un actor polític, que no li pertoca”.
D’altra banda, el president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, va recordar que Muñoz va publicar en obert el codi que es feia servir per convertir les dades en estimacions de vot i d’escons i va defensar que “el codi pel qual es fan aquestes estimacions ha de ser públic”. “Des que vostè no és director s’ha deixat de fer, i no entenem aquest canvi de criteri”, va remarcar, i va qualificar la seva supressió d'”error” perquè és “un retrocés” en les bones pràctiques. “Per rigor científic i per compromís democràtic no ens podem permetre tornar a l’opacitat i al secretisme. Conèixer aquest codi elimina suspicàcies i el CEO no pot ser opac”, va sentenciar. Jové va rebutjar recuperar el mètode Colomé i va demanar a Rodríguez Teruel que “no s’emmiralli en Colomé o Tezanos i torni a ser transparent i ensenyar-nos els codis”.
