Acte d’alt voltatge polític. Les entitats en defensa de les llengües catalana, basca i gallega com Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Kontseilua i Mesa Pola Normalización volen implicar els partits amb representació al Congrés de Diputats en defensa de l’ús de les tres llengües oficials en les negociacions polítiques clau com la Llei de l’Audiovisual.
Per la part catalana, Òmnium participarà en una reunió de treball el proper dimarts 15 de desembre a Madrid. La trobada serà entre les entitats i els representants d’EH Bildu, BNG, Compromís, CUP, ECP, ERC, Junts, PDeCAT, PNB i Més per Mallorca. L’objectiu de les entitats es fer arribar a les formacions polítiques les seves reivindicacions en defensa de la llengua. A més, com una urgència, plantejaran els “acords mínims que cal incloure a la nova llei audiovisual“-provinent de la Directiva Europea 2018/1808- que s’està tramitant al Congrés. De fet, aquesta negociació ha estat un dels protagonistes polítics dels darrers mesos. Òmnium està convençuda que cal esmerçar tots els esforços en aquesta llei a la vista que dictarà el futur de la indústria audiovisual en llengües oficials.
Des d’Òmnium, i així ho volen traslladar als partits, la nova llei audiovisual proposada pel govren del PSOE i Podemos és totalment “insuficient per les llengües oficials”. De moment, no contempla que les plataformes amb més usuaris com Netflix, HBO o Disney+ hagin de complir quotes de producció pròpia en català, basc o gallec, no s’ha garantit tampoc el doblatge i la subtitulació, ni evidentment tampoc altres variables previstes a la Directiva Europea, com la prominència en catàleg d’obra europea. En aquest sentit, fonts d’ERC que participen en la negociació apuntaven ahir a El Món, que ara centren la negociació en obligar a què un 0,7% de l’oferta sigui de producció pròpia en llengües cooficials, la integració als catàlegs de tot el producte doblat i subtitulat i un fons complementari per la subtitulació.
