L’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a les institucions europees sembla que seguirà encallada durant més temps. El govern de Polònia assumirà la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025, però malgrat que no tanquen la porta a debatre l’oficialitat del català, les declaracions de l’ambaixadora de Varsòvia a la UE, Agnieszka Bartol, mostren pocs indicis que pugui ser una realitat a curt termini. Bartol ha assegurat que l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec es tornarà a tractar al Consell de la Unió Europea “si hi ha voluntat” entre els estats membres”; una declaració d’intencions que topa directament amb la inacció des de la Moncloa, ja que l’ambaixadora polonesa ha assenyalat que el govern espanyol no ha sol·licitat a l’executiu polonès que s’abordi la qüestió de l’oficialitat dels tres idiomes.
“No he rebut la petició encara. Entenc que, després de les discussions en la presidència anterior -del Consell de la UE-, estem esperant els informes. Però, si hi ha voluntat, farem el que els estats membres ens demanin, està clar”, ha afegit la diplomàtica polonesa.
El català a Europa, una qüestio que s’arrossega des de fa temps
Cal destacar que per aconseguir l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a la UE cal la unanimitat dels 27 estats membres i l’oficialitat dels tres idiomes no s’ha tractat des de la passada primavera, quan Bèlgica ocupava la presidència de torn i ho va plantejar al Consell d’Afers Generals (CAG). Quan l’Estat espanyol ostentava la presidència del Consell de la UE va ser la primera vegada que es va elevar a escala ministerial la qüestió de l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec, però malgrat que l’Estat ha anat defensant -en declaracions públiques- l’oficialitat dels tres idiomes no ha tornat sobre la taula dels 27 des de principis de 2024.
L’Estat espanyol, però, torna a ser el protagonista de l’encallament del català a Europa, ja que diversos estats membres consideren necessari que s’elabori un informe per part dels serveis jurídics del Consell de la UE per poder esclarir els dubtes i tirar endavant la proposta, un informe jurídic que l’Estat espanyol no ha sol·licitat i, per tant, tots els procediments segueixen a l’espera; tal com assenyalen fonts diplomàtiques a l’Agència Catalana de Notícies.
De fet, hi ha un altre factor que és l’escepticisme que pot marcar l’oficialitat dels tres idiomes. Suècia posa èmfasi en el fet que les estimacions sobre els costos derivats de l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec són massa cares -utilitzant un càlcul preliminar basat en el cas del gaèlic l’any 2015- i estima que el cost de les tres llengües s’enfilaria fins als 132 milions d’euros. Finlàndia és un dels altres estats que mostra el seu escepticisme i demana “clarificacions”.
