El govern de Pedro Sánchez s’enfrontarà la pròxima setmana a un important escull econòmic. El Senat rebrà previsiblement dimecres els objectius de dèficit de l’Estat, el marc de despesa de les administracions espanyoles que definirà els límits dels pressupostos generals. Malgrat que l’executiu de coalició ha aconseguit aprovar aquesta mesura -indispensable per acabar aprovant la principal norma econòmica de l’any-, la supervivència del document està en entredit, sota l’amenaça de la majoria absoluta del Partit Popular. Segons la decisió que s’hi prengui, el partit d’Alberto Núñez Feijóo podria tirar enrere el primer pas per elaborar els PGE.
Val a dir que la votació es donarà en un marc de bloqueig de l’agenda pressupostària. La manca de consens per aprovar els comptes de l’Estat deixen el govern en un atzucac, amb els PGE del 2023 prorrogats. Les negociacions de la investidura van frenar l’aprovació del marc econòmic de l’any. De fet, fins i tot el ministeri d’Hisenda, dirigit per la nova vicepresidenta Maria Jesús Montero, s’ha resignat a una agenda molt més dilatada, amb l’objectiu a l’abril. En cas que el PP rebutgi els objectius de dèficit que ja s’han aprovat al Congrés dels Diputats, Moncloa tindrà un mes per presentar un nou acord, que haurà de passar, un cop més, per ambdues cambres. L’actitud dels populars respecte del seu rol al Senat deixa entreveure una situació poc falaguera per a Sánchez. Sense anar més lluny, el president de la cambra alta, el conservador Pedro Rollán, ha definit els seus com “un contrapès” per limitar la capacitat legislativa de la majoria d’investidura.
Retorn de l’austeritat
Els objectius de dèficit espanyols busquen, en bona part, complir amb les noves normatives financeres europees, aprovades durant la tardor pels ministres d’economia dels 27. En la darrera reunió del consell de Política Fiscal, amb la participació dels governs territorials, l’executiu ja va establir un topall de dèficit al 3% per al conjunt de les administracions, que cauria any a any fins al 2,5% previst per al 2026. La norma és especialment restrictiva per a les institucions regionals, per a les que preveu un topall de dèficit del 0,1% el primer any, per passar a exigir el complet equilibri pressupostari el 2025 i 2026. També el reclama als ajuntaments, en aquest cas a partir del mateix 2024, mentre que permet un dèficit del 0,2% a l’administració de la Seguretat Social.
