Lluís Prenafeta, mà dreta de Jordi Pujol durant una dècada, ha mort aquest dimarts als 86 anys d’edat, segons ha sabut El Món de fonts pròximes a la seva família. Secretari de Presidència de Pujol a la Generalitat entre el 1980 i el 1990, Prenafeta va deixar la primera línia política per fer tornar a l’empresa privada. El 2001 va fundar Fundació Catalunya Oberta (FCO), un think tank liberal que va desaparèixer el 2017.
Nascut a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell) l’any 1939, Prenafeta va passar els primers anys de la seva vida al barri de Sants de Barcelona. Després d’estudiar a l’Institut del Teatre, va treballar un temps de comercial. No va ser fins al 1976, amb 37 anys, que va entrar a militar a Convergència Democràtica de Catalunya, on va anar escalant posicions fins a ser nomenat president de districte, per la qual cosa va poder entrar al Consell Nacional del partit.
La primera col·laboració amb Pujol va ser per la campanya de les eleccions al Parlament del 1980. Després de la victòria de Pujol, Prenafeta va ser nomenat secretari de Presidència de la Generalitat, càrrec que ocuparia durant una dècada. Durant els seus anys al Govern va jugar un paper clau en la projecció exterior de la Generalitat i en la gestació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Condemnat pel cas Petròria
L’any 2009, gairebé dues dècades després de retirar-se de la política, va ser arrestat i condemnat pel cas Pretòria, una operació de corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. També va estar implicat l’exconseller d’Economia de Pujol, Macià Alavedra, i l’exalcalde del PSC de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz. Prenafeta, igual que Alavedra, va reconèixer part dels fets i va pactar amb la fiscalia de l’Audiència Nacional un pena d’1 any, 11 mesos i 27 dies de presó per tràfic d’influències i blanqueig de capitals, a més d’una multa de 5,8 milions d’euros, que li va evitar l’ingrés a presó.
