El periodista Miquel Calçada encapçalarà com a independent la llista de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) al Senat per la demarcació de Barcelona a les eleccions del 26 de juny. En aquesta entrevista amb El Món explica que ha acceptat l’encàrrec des de la convicció que cal ser “allà on toqui” i “des d’on es pot fer més servei”. “El meu interès en la qüestió política és senzillament l’objectiu que Catalunya esdevingui un Estat. No n’hi ha cap més. Aquest és l’únic objectiu que tinc des que tenia ús de raó, i que és el que he intentat fer en la meva activitat passada i la present”, confessa.
Calçada es mostra convençut d’assolir la quantitat de vots necessària per ser escollit senador, millorant els resultats de Democràcia i Llibertat de les eleccions del 20 de desembre, i obre la porta a realitzar un míting conjunt amb el republicà Santiago Vidal, en tant que el vot a l’un i l’altre són compatibles. “Però per part meva no tindria cap mena de problema, ans al contrari”, exposa.
– Candidat al Senat, a Madrid. Jo l’hagués fet delegat de la Generalitat a Londres, ara que hi ha d’haver un relleu.
– A Londres? [riu] També. Però més aviat als Estats Units… Però vaja, seré allà on toqui ser per defensar els nostres interessos. I en aquest cas em proposen per encapçalar la llista com a independent per Convergència al Senat, i em sembla que és tan bon lloc com qualsevol altre. Evidentment, amb tots els problemes que se li vulguin trobar al Senat. Però el que és evident és que, a dia d’avui, continua sent una eina. I si no hi som, hi haurà algú altre.
– Efectivament. I ens feien firmar que en els pròxims dos anys ens podien destinar allí on volguessin, i que no hi havíem de posar cap impediment. Sí, sóc un orgullós membre de la segona promoció del màster executiu en Diplomàcia i Acció Exterior, i ara ja fan la quarta. Em va permetre descobrir el talent que tenim a l’administració, que n’hi ha molt. Perquè de capital humà en tenim, preparat i amb ganes.
– Ara va al Senat, que és on li han dit que pot fer servei. Però li hauria agradat que li haguessin dit de formar part de l’estructura d’Exteriors?
– M’hagués agradat, com m’agrada qualsevol lloc que em diguin. El dia dolç serà el dia després, el dia que hi haguem arribat, quan començarà una altra fase que també tindrà la seva complicació. Però ara és un moment encara més complicat que aquest altre, i ens toca remar. I a qui cregui que li toca remar, que ho faci des d’allí on pot fer més servei. Em proposen per encapçalar aquesta llista, doncs per mi és un privilegi i ho faré de la millor manera que sàpiga.
– Per què el Senat i no el Congrés?
– Perquè des de Convergència es deu entendre que el Senat, en tant que la tria dels senadors es fa “ad personam“, deuen haver considerat que faria més feina d’aquesta manera.
– En cas de ser escollit senador, quins àmbits d’interès tocarà?
– A mi particularment m’agradaria tocar la qüestió exterior, i al Senat hi ha un parell de comissions destinades a aquest àmbit. I crec que és el terreny on, el fet de ser membre del Senat, et permet tenir accés a tot un seguit d’informacions i de relacions que evidentment s’han de posar a disposició del govern de Junts pel Sí. Perquè allà on no arriba la conselleria d’Exteriors, es pugui facilitar aquesta feina. Ja sigui de coneixement de quina és la realitat de Catalunya, ja sigui quina és la realitat del govern espanyol envers el procés que nosaltres estem duent a terme.
