Més de 2.000 persones s’han manifestat aquest dissabte a la tarda a Perpinyà en contra de la proposta de 61 diputats de l’Assemblea Francesa de derogar alguns dels articles de la llei que protegeix les llengües minoritzades, entre les quals, l’occità, l’èuscar o el català. Els assistents reclamen que es mantingui el text legislatiu que va aprovar l’Assemblea de França i reivindiquen aquestes llengües com un “patrimoni” de l’estat gal. A la marxa hi han assistit directors d’escoles públiques que ensenyen en català i també de La Bressola, a més d’alcaldes i moltes famílies que han carregat contra l’executiu d’Emmanuel Macron a qui consideren “còmplice”, ja que la majoria de diputats que han demanat la revisió són del seu partit.
La marxa ha comptat amb el suport dels diferents partits independentistes del Parlament de Catalunya i la pròpia institució, amb la presència de la seva presidenta, Laura Borràs. També hi ha participtat l’eurodiptuada Clara Ponsatí, tot i que l’Eurocambra va aixecar-li la immunitat el 9 de març i s’arrisca a una ordre de detenció de Pablo Llarena.
Amb el lema ’61 diputats posen en perill la llengua catalana, l’ensenyament en català és un dret’, unes 2.500 persones s’han manifestat des de la plaça Catalunya fins al Castellet de Perpinyà. Abans, però, s’han aturat davant de la Prefectura on han cantat ‘l’Estaca’ de Lluís Llach i han carregat contra el govern d’Emmanuel Macron a qui també fan responsable del recurs al Consell Constitucional francès que ha acabat donant la raó a 61 diputats impulsors, molts d’ells del partit de Macron que van recórrer el text que va aprovar majoritàriament l’Assemblea de França.
“És una lluita contra l’estat francès. Han d’entendre que les llengües minoritàries son un patrimoni i part de la història d’aquest país”, assenyala el president de l’Associació La Bressola, Jean Sébastien Haydn. I és que el malestar entre les famílies que escolaritzen els seus fills en català ha estat notori aquest dissabte a Perpinyà, amb la decisió del Constitucional.
Per això, reclamen un canvi en la carta magna gal·la per tal que doni cabuda a aquesta llei. Un canvi que, tot sigui dit, no confien que arribi. “Almenys ens hem de fer sentir, perquè demà pot ser que ens diguin que no podem ensenyar més en català”, explica la directora de l’escola pública Arrels de Perpinyà, Elena Gual.
La marxa ha servit per reivindicar el paper que fa l’escola catalana a la Catalunya del Nord i el sistema d’immersió lingüística. En aquest sentit, els manifestants, molts d’ells mestres i alumnes, han recordat que “és clau” poder mantenir vives les llengües minoritàries com el català, el bretó, l’occità o l’èuscar.
La primera reunió a Perpinyà
A més dels centenars de ciutadans de la Catalunya del Nord, fins a Perpinyà també s’hi han desplaçat persones de la part sud que han volgut donar suport a la marxa. Entre ells hi havia la diputada de la CUP Dolors Sabater acompanyada d’altres integrants del partit.
Sabater ha anunciat que demanaran que la primera reunió pel Pacte Nacional per la Llengua es faci a l’escola pública Arrels de la capital de la Catalunya del Nord. “Volem que sigui aquí i que serveixi com un exemple de compromís”, ha assenyalat la diputada.
A més de Sabater, fins a Perpinyà s’hi han desplaçat representants públics dels altres dos partits independentistes. La presidenta del Parlament, Laura Borras, ha deixat clar que les llengües “sempre son una riquesa” i que “els estats que no ho reconeixen tenen un problema. Per la seva banda, la diputada al Congrés d’ERC Montse Bassa ha reivindicat la necessitat de “defensar el dret d’educar en català”. “Per més Suprems i Constitucionals que hi hagi, nosaltres sempre serem al peu del canó”, ha reblat.
61 diputats francesos
La manifestació s’ha dut a terme per protestar contra la voluntat de 61 diputats de l’Assemblea de França que han decidit recórrer una llei que es va aprovar per àmplia majoria. En concret, el text va tenir el suport de 253 senadors i només el vot contrari de 59. A l’Assemblea el resultat va ser de 247 diputats a favor per 76 que no hi estaven.
La llei francesa preveu que, un cop superades les dues cambres legislatives, s’obri un termini de dues setmanes per presentar un recurs d’inconstitucionalitat que, això sí, han d’avalar almenys 60 diputats. Malgrat que Macron podia tirar endavant la llei sense esperar el recurs, el primer ministre francès va decidir esperar i, el darrer dia de termini, 61 diputats van signar el recurs.
Ara l’única opció que queda és un canvi constitucional – poc habitual a França – per tal que es doni cabuda a la llei que ha estat tombada, malgrat gaudir d’un ampli suport legislatiu.
67
2
