Manuel Rivas (La Corunya, 1957) és un periodista i escriptor gallec. Vinculat sempre als moviments socials i ecologistes, Rivas mai s’ha casat amb ningú i guarda distàncies amb els partits polítics. El 2014 va ser un dels impulsors de Marea Atlàntica, un moviment cívic que va sorgir a la ciutat de La Corunya amb l’objectiu de construir una proposta política de convergència per les eleccions municipals del 2015.
Galícia sempre ha estat conservadora?
No. La història de Galícia té res a veure amb aquesta convenció conservadora que hi ha ara. De fet, la suma de vots progressistes sempre és superior als de dretes. Hi ha un factor que fa que la societat accentuï les posicions conservadores, la gran baixada demogràfica que tenim.
O sigui, el PPdeG segueix guanyant per què hi ha una societat molt envellida?
Sí. És un factor. Molts joves d’aquí han marxat a l’estranger. És evident que amb els números sobre la taula, si hi ha alguna possibilitat de fer un govern alternatiu, dependrà d’un fragment de la població inconformista que és independent però que també és sensible a diverses qüestions.
Per què l’esquerra no ha aconseguit mai revalidar un nou govern?
Quan el bipartit va perdre va ser per pocs vots, concretament a La Corunya, perquè era un moment de pressió conservadora i mediàtica. El factor determinant es va produir amb la divisió de l’esquerra i la gent ho va percebre. El bipartit actuava com si fossin dos governs paral·lels. Semblava que era més important la disputa que hi havia entre ells, que no pas la lluita amb el poder conservador.
L’esquerra no ha sabut anar a l’una?
No. Aquí l’esquerra té un gran problema, el caïnisme. Per ells això és una càrrega molt gran. Això explica la fuga de vots del BNG. Ara ho estan intentant arreglar però no sé si arriba tard. En Marea està llançant missatges de tranquil·litat i assegura que en un govern alternatiu hi hauria una bona entesa entre totes les forces polítiques. Aquí un canvi de govern significaria un canvi de règim.
Diuen que l’home és l’únic que sempre ensopega amb la mateixa pedra…
Sí… però tens l’esperança que hagin après alguna cosa durant tot aquest temps. Tot i així, aquesta gent d’ara em dóna més confiança. Crec que s’ha entès què no es pot tornar a fer. Potser fa uns mesos et diria que no les tenia totes, però ara sí. Han augmentat les possibilitats de motivar tota la gent que estava desil·lusionada, però tinc por que no els hi hagi faltat temps.
Feijóo va avançar les eleccions per què veia que En Marea podia disputar-li el poder?
Sí, jo crec que l’avançament de les eleccions ha estat una estratègia per frenar la projecció d’En Marea”. El PPdeG ha vist que podia “pujar la marea” i no els interessava en absolut. La majoria absoluta dels populars podia perillar.
En Marea li ha menjat tot el terreny al BNG…
El seu millor moment va ser el 1997 quan va aconseguir posar-se per davant del PSOE. Van entrar al segle XXI amb més força. Havia aconseguit ser un espai que agrupava diferents sensibilitats. El BNG no va saber gestionar estar cada vegada més a prop del poder i de la gent. Per ells era més important saber qui tenia el poder dins la formació. Van actuar com una màquina autodestructiva, i amb molt poc temps es va començar a fracturar i a destruir.
Ara s’estan renovant. És una bona elecció Ana Pontón?
Sí. Al BNG li ha anat de meravella una direcció femenina. A Galícia, la dona és la que sosté la casa. Quan no està el mascle depredador al capdavant funcionen molt millor les coses.
Com poden recuperar terreny?
No ho sé. Les bases del BNG sí que estaven interessades a confluir amb ‘les marees’ que van sorgir d’un moviment cívic després de les eleccions europees, però la direcció dels nacionalistes van voler mantenir les seves sigles i no es van afegir a la coalició. El gran repte és arribar a gairebé la meitat de la població que no està polititzada o és més conservadora. Es diu, i crec que amb una gran part de raó, que la gent que vota el PP a Galícia podria votar perfectament el BNG.
De veritat?
Sí. Això passa molt en les eleccions municipals. A la ciutat de Mariano Rajoy, Pontevedra, governa el BNG amb majoria absoluta. Això m’ho arribes a dir quan jo era jove, i no m’ho crec. Hi ha molts municipis on veus aquest transvasament de vots entre un partit i l’altre. Quan UCD es va enfonsar, Aliança Popular va fer una operació molt intel·ligent. Molta gent es va incorporar al partit de Fraga com a spin doctors, també gent del Bloc, i van articular un discurs per donar una imatge com la del partit galleguista. D’aquesta manera, el PP va aconseguir aquesta identificació popular.
Això explica la gran força del PP a Galícia?
Sí, la gent diu que vota al PPdeG perquè és gallec. El PSOE el veuen com un partit de fora. El PP ha sabut aglutinar molts sentiments i ha creat una gran majoria social. Però, en aquesta última fase han entrat una mica en declivi. Crec que Feijóo ha perdut l’olfacte amb les últimes polítiques lingüístiques.
