El plenari del Tribunal Constitucional, reunit aquest dimecres, va decidir admetre a tràmit el recurs d’empara del president d’ERC i vicepresident condemnat, Oriol Junqueras, contra la resolució del Tribunal Suprem que avalava la decisió de la Junta Electoral Central que li denegava la condició d’eurodiputat. Curiosament, la ponent de la resolució del recurs serà Concepción Espejel, la magistrada que va emetre un vot particular amb què expressava la seva voluntat de condemnar el major dels Mossos d’Esquadra per sedició arran dels fets del Primer d’Octubre. També va ser recusada pel cas Gürtel.
En la reunió, els magistrats avaluaven i deliberaven si hi havia prou causa constitucional i de doctrina per tal d’avaluar un recurs contra la providència i la sentència de la secció Quarta del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem. En concret, és el recurs 436/19 que demana empara contra la sentència 375/21 i una posterior inadmissió de l’incident de nul·litat de la resolució.
En aquestes decisions avalava la decisió de la JEC de desestimar conjuntament tant la petició d’emissió de les credencials d’en Junqueras com a eurodiputat. Una interpretació que per l’equip de defensa del president dels republicans, dirigida per l’advocat i l’acadèmic Andreu Van den Eynde i Marc Marsal, considerava que vulnerava els drets polítics europeus. De fet, argüeixen que els magistrats i la Junta Electoral inaplicava per contrari al dret de la Unió Europeu com requisit de jurament de la Constitució, com la petició que es fes el tràmit a través d’uns poders notarials.
Una decisió que també topava amb la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va establir la ja anomenada “Doctrina Junqueras”. Una tesi que deixava clar que la condició de diputat s’adquireix un cop s’és escollit. Tot arran d’una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena, amb una maniobra parany del president del tribunal que va condemnar els presos polítics per evitar aturar el judici i alhora poder dictar sentència abans que s’arribés al límit dels dos anys de la presó preventiva.
Marsal i Van den Eynde van utilitzar el judo, és a dir, l’argúcia de Marchena per jugar-la al seu favor i van guanyar, mostrant les falles dels sistema jurídic espanyol forçat per evitar que Junqueras agafés l’euroescó. De fet, és un dels grans éxits de la internacionalització jurisdiccional del Procés, i gràcies a aquella decisió, el 2 de gener el president a l’exili Carles Puigdemont i Toni Comín van poder recollir la credencial d’eurodiputats de la mà de l’aleshores president de l’eurocambra, David Sassoli.
Ara el Tribunal estudiarà la constitucionalitat de la decisió del Tribunal Suprem i de la JEC. Amb la nova composició del Tribunal hi podrà haver alguna sorpresa favorable als interessos de Junqueras, com ara la possibilitat de vots particulars, que estimarien la seva petició. Ara bé, la responsable d’articular la resposta al recurs és Concepción Espejel, la magistrada que va presidir la sala II de l’Audiència Nacional que va fer seure la banqueta la cúpula d’Interior. Tot i ser la presidenta del tribunal, va emetre un vot particular -diametralment oposat als dels seus dos companys togats- on defensava condemnar el major Trapero per sedició. Espejel va ser recusada i apartada de causes sorgides de la trama de corrupció del PP batejada com a “Gürtel” i pel seu tribunal hi han passat Valtònyc i Hasel. També va condemnar els “nois d’Alsasua” a entrar a la presó. Es va incorporar al Tribunal Constitucional el passat mes de desembre.
