Finalment, i el mateix dia que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha convocat la investidura del socialista Pedro Sánchez, per aquest dimecres 15 de novembre, s’ha presentat la clau de volta de la legislatura. Tant PSOE, com Sumar, ERC, Junts, Bildu i BNG han signat la famosa proposició de llei orgànica d’amnistia al registre del Congrés que es titula Llei Orgànica d’Amnistia per la Normalització institucional política i social a Catalunya. Un text, de 23 pàgines, 16 articles, dues disposicions addicionals i una disposició final, amb una fórmula d’inclusions i exclusions, que estipula quins casos i quins no es poden beneficiar d’una amnistia. És més, el text recull un preàmbul amb les justificacions a través de resolucions del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalen la decisió d’una mesura del dret de gràcia com l’acordada entre socialistes i independentistes, amb la complicitat de les esquerres espanyoles i els partits sobiranistes bascos i gallecs.
El text es registra pràcticament coincidint amb l’inici formal de la legislatura després de tres mesos de negociacions i la investidura fallida del candidat el popular Alberto Núñez Feijóo. De fet, l’acord definitiu entre Junts i el PSOE, imprescindibles a darrera hora, es va signar el passat dijous a Brussel·les avalat tant per la militància del PSOE com per la de Junts per Catalunya que ja es va trobar el pacte dret i decidit. La llei d’amnistia, el passaport clar de Sánchez per repetir d’inquilí de la Moncloa. En tot cas, de la literalitat de la llei es desprèn que només engloba els actes relacionats o amb connexió material amb el referèndum del Primer d’Octubre o bé amb la consulta sobiranista del 9-N. De fet, marca com a termninis temporals els fets encausats entre l’1 d egener de 2021 i el 13 de novembre de 2023 com a espai temporal. Així mateix preveu la protecció tant dels líders independentistes com dels seus col·laboradors, assessors i assistents.
Exclusions
A priori, i atesa la proposició de llei, quedarien al marge de l’aplicació de la llei, el cas Borràs o el cas de Josep Lluís Alay així com la contractació com a càrrec de confiança del sergent Lluís Escolà per part de l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, -que ja han estat, com Borràs, condemnats a presó, així com l’advocat Gonzalo Boye, imputat per blanqueig de capitals curiosament en plena batalla judicial contra el Tribunal Suprem. En aquest grup també s’hi comptarien altres instruccions com peces separades de la macrocausa Volhov que afecten tant a persones relacionades amb els juntaires com a ERC, com ara l’exconseller Josep González Cambray o la cap de gabinet d’Anna Simó, Anna Molina.
Ara bé, l’única porta de sortida, ara com ara, serien les famoses comissions d’investigació pactades en l’acord de la configuració de la mesa del Congrés de Diputats, com el cas Pegasus i el cas dels atemptats del 17-A. Les conclusions d’aquesta comissió podrien servir per intentar un procés de vulneració de drets fonamentals. De moment, però, la llei entra en fase d’urgència i ha de servir, per presentar esmenes i intentar de perfilar serrells que una bona part de Junts no acaben de veure-ho clar.
