Tots els recursos per detenir el president a l’exili Carles Puigdemont. L’Estat no va estalviar esforços per poder capturar-lo en assabentar-se de la seva sortida de Bèlgica. Així es mostra, en el sumari del cas sobre els dos mossos que escortaven Puigdemont quan va ser detingut a Jagel, Alemanya, el 25 de març de 2018. Una instrucció que mostra com es van activar tots els ressorts policials i de la intel·ligència de l’Estat per a una operació que semblava crucial per enllestir la causa del Procés al Tribunal Suprem. En aquesta causa, la Fiscalia de l’Audiència Nacional demana tres anys de presó per a ambdós mossos per un suposat delicte d’encobriment.
En concret, a les diligències prèvies 27/2018 del jutjat central d’instrucció s’hi troben fins a dos atestats del poderós Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, el CITCO, el cervell de la seguretat de l’Estat, així com informes del polèmic intendent dels Mossos Justo Medrano, que aleshores era el número dos de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, els espies del cos. Un comandament que va quedar assenyalat pel cas de les furgonetes amb material sensible que el Cos Nacional de Policia va interceptar abans de ser incinerades un dia abans de la virtual declaració de la República catalana.
Segons es desprèn del sumari, agents de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia van treballar conjuntament amb membres de l’Oficina Federal d’Investigació Criminal d’Alemanya, gràcies a una ordre de detenció europea emesa el 23 de març, quan els agents espanyols van constatar la presència de Puigdemont a Hèlsinki (Finlàndia). Tot el seguiment del viatge de Puigdemont, abans d’anar a Hèlsinki va passar per Suïssa: es veu reflectit en els atestats del CITCO de 28 de març de 2018, l’atestat del CITCO 808/18 del mateix 28 de març i un atestat del CITCO de 4 d’abril del mateix any. Uns atestats on es troben telefonemes, diligències, actes i material utilitzat.
Paral·lelament, la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia va emetre un altre atestat, amb data de 18 d’abril del mateix 2018, on explicava les perquisicions fetes fins a la detenció de Carles Puigdemont. Tot com a policia judicial dirigida per l’instructor de la causa al Suprem, el magistrat Pablo Llarena. A més, l’informe acusatori del ministeri fiscal aporta un informe de la Comissaria Superior de Coordinació dels Mossos on es detalla, fil per randa, la situació en què es trobaven Xavier i Carles –els dos escortes– quan eren a Alemanya.
Però aquesta no és l’única participació dels Mossos en el relat acusatori contra els dos suposats escortes del president a l’exili. Més enllà d’explicar la situació laboral en què es trobaven, el ministeri fiscal ha reclamat el testimoni de l’intendent Miquel Justo Medrano, aleshores sotscap de la intocable Comissaria General d’Informació, és a dir, la dels espies dels Mossos. Justo Medrano també ocupava aquest lloc sensible dins l’organigrama de la policia catalana en la polèmica crema de documents confidencials a la incineradora de Sant Adrià que va ser interceptat pel Cos Nacional de Policia, en un espectacular operatiu, i que encara cueja per l’Audiència de Barcelona. Serà aquest intendent, que manté molt bones relacions amb el CNP, qui haurà de declarar per ratificar en els termes d’acusació.
De fet, no és la primera vegada que els cos de Mossos són part acusatòria contra els escortes de Puigdemont. Com exemple, hi ha fins a nou àrees, comissaries i divisions dels Mossos que es van utilitzar per investigar Lluís Escolà, el sergent acusat d’escortar el president Puigdemont. Aquesta investigació neix arran de la querella de Ciutadans contra el sergent i contra l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Buch, per haver-lo contractat com a assessor. Se’ls acusava de malversació i prevaricació en la causa que instruïa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Per investigar el sergent Escolà, hi van treballar mossos de la Comissaria General d’Informació (CGINF); la Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat; la de Grans Esdeveniments i el Cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana (ATPROX); l’Àrea Central de Policia Administrativa (ACPA), de la Comissaria Superior de Coordinació Central; l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), de la Comissaria General d’Investigació Criminal; la Unitat Central de Delictes Informàtics; la Unitat Central Anticorrupció així com l’Àrea Tècnica de Proximitat i Relacions amb la Comunitat. Tot per analitzar els informes que realitzava el sergent.
210
