El jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, nega per escrit que detenir el president i els consellers a l’exili sigui una “persecució personal”. Així ho assegura en l’informe que ha registrat avui contra la recusació que li van presentar Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig per haver acceptat el guardó de l’entitat ultra espanyolista Fundació Villacisneros.
Així, Llarena, a més d’al·legar que la Guàrdia Urbana de Barcelona el va condecorar quan el conseller condemnat Quim Forn n’era el responsable polític com a regidor de Seguretat a la capital catalana, considera que intentar detenir-lo és la seva feina, no una qüestió personal. De fet, recorda a una famosa escena cinematogràfica on el protagonista justificava la seva actitud amb “no és res personal, només són negocis”.
En l’escrit, de vuit pàgines, i al que ha tingut accés El Món, Llarena argüeix que “respecte a la persecució personal que suggereixen els recusants als seus escrits, no és tal i cap animositat es pot percebre a la tasca jurisdiccional d’aquest instructor”. “Després de l’eventual comissió dels fets aparentment delictius que se’ls hi atribueixen”, continua el magistrat, “els recusants van abandonar el territori espanyol i han eludit comparèixer davant aquest instructor”.
De fet, per Llarena “només” pel fet que no s’han presentat a la seva crida, “ha impedit que s’hagi conclòs un sumari on els promotors de la recusació es troben degudament representats, i només aquesta circumstància impedeix que la Sala d’enjudiciament pugui pronunciar-se a favor del sobreseïment de la causa que reclamen les defenses o a favor de l’obertura del judici oral que, eventualment, puguin sol·licitar les acusacions”. “Res no pot decidir aquest instructor sobre això”, es defensa.
En aquest marc, el togat afirma que els recusants confonen la “persecució personal” amb “l’obligada actuació processal, incapaç per això de donar forma el recel a l’opinió pública que aquest instructor estigui mancat de la imparcialitat exigida”. D’aquesta manera, recorda que és “el legislador” qui li encomana aquesta tasca a través dels articles 836 i 842 de la
Llei d’Enjudiciament Criminal. Dos preceptes que determinen que l’instructor acordarà la “cerca dels processats a rebel·lia fins que siguin trobats i quedin a disposició del procés fins que es pugui culminar la fase de recerca”.
Com exemple d’aquesta disposició Llarena ofereix el cas de l’exconsellera Meritxell Serret, que va “comparèixer voluntàriament” davant Llarena. També insisteix en la tasca del gabinet de premsa del Tribunal Suprem per donar a conèixer les “nombroses resolucions judicials” que avalen la seva feina i neguen l’existència d’una “persecució personal, injustificada i arbitrària” dels exiliats.
