L’exalcaldessa de la CUP a Berga, Montse Venturós, ha trencat el seu silenci sobre la depressió que la va portar a deixar el càrrec l’any 2021. “Pensava que si un camió m’atropellés s’acabaria tot, podria descansar. El pitjor que he passat ha estat la por a mi mateixa”, ha dit en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio, on ha parlat per primer cop del trastorn de salut mental que va viure durant dues legislatures marcades pel Procés, primer, i per la pandèmia, després.
Venturós, que va ser una de les figures més destacades de la formació anticapitalista, ha explicat que durant la seva etapa com a alcaldessa va arribar a perdre entre 25 i 27 quilos, i que tot just ara ha començat a recuperar-se i a sentir-se millor. “No sé per què he tingut una depressió. Hi ha múltiples factors, també causes socials. La primera legislatura va ser molt intensa pel procés de ruptura amb l’Estat espanyol, que finalment no es culmina i la segona és molt intensa amb la Covid. Dos factors molt importants que van fer que em desgastés”, ha exposat Venturós, que en aquests anys també va haver de fer front a la mort de la seva mare.
L’exalcaldessa, que l’any 2018 va ser inhabilitada per no despenjar una estelada del balcó del consistori, ha indicat que el “més dur” de la depressió va ser haver d’afrontar la “por” a si mateixa. “Em va fer molta por quan vaig començar a pensar ‘hòstia, ja em podrien ficar a la garjola, així descanso’. Al cap d’un temps pensava que si un camió m’atropellés s’acabaria tot i podria descansar. Tenir por de mi mateixa és la cosa més dura que he hagut d’afrontar”, ha relatat. Així mateix, admet que abans de patir la malaltia havia tingut “prejudicis” sobre la mateixa: “La meva germana havia patit depressió”, ha explicat, i ha afegit que “sempre havia pensat que era voluntat”. “Jo li he hagut de demanar perdó moltes vegades”, admet, i deixa clar que “una persona amb depressió no pot. No és que no vulgui. És que no pot”.
“No perdonaré mai que no es culminés la independència”
D’altra banda, Montse Venturós explica que el 10 d’octubre del 2017 va haver de decidir entre quedar-se amb la seva mare, que s’estava morint, o anar a Barcelona per la declaració d’independència i ha afirmat que “mai” perdonarà que no es culminés la independència de Catalunya. “El dia que s’havia de proclamar la República, vaig anar a acomiadar-me de la meva mare, que s’estava morint. Li vaig preguntar si volia que em quedés amb ella o que baixés a Barcelona, perquè no sabia què passaria, si podia acabar detinguda. I ella em va dir que anés a Barcelona, que era pel que havia lluitat sempre i que era el que havia de fer. A mi allò em va fer molt mal. I després vaig poder compartir quatre mesos més amb la meva mare, però aquell comiat em va fer molt mal”, ha revelat.
