La nit del 14F els catalans obtindran la resposta definitiva a moltes preguntes que a hores d’ara tenen múltiples respostes possibles a través de les enquestes. Quin partit guanyarà les eleccions? Superarà l’independentisme el 50% dels vots? Mantindrà la majoria absoluta al Parlament? L’efecte Illa serà real o només una construcció mediàtica i política? Sumaria una aliança de tripartit? La participació s’enfonsarà tant com apunten la majoria d’enquestes? Es confirmarà la irrupció de Vox amb grup parlamentari propi? Des que a principis de gener els mitjans de comunicació i els organismes públics com el CEO i el CIS van començar a publicar els sondeigs del 14F, i a les portes que la Llei electoral espanyola prohibeixi a partir de demà la difusió d’enquestes electorals, les fotografies que n’han sortit han dibuixat un escenari gens nítid, però amb alguns fils conductors compartits.
Una lluita entre tres: JxCAT, ERC i el PSC
La majoria d’enquestes dibuixen una línia molt fina entre les tres primeres posicions, que fa molt difícil apostar per un sol cavall guanyador. Això sí, es registra la tendència de JxCAT a recuperar terreny, mentre que ERC s’estabilitza o perd pistonada. I el PSC, tret de les enquestes d’El Periódico i del CIS, que atorguen una victòria aclaparadora a Salvador Illa, se situaria en segona o tercera posició. La cursa de cavalls –en terminologia d’enquestes- està tan ajustada que es pot produir la victòria de qualsevol dels tres cavalls. L’enquesta d’El Nacional es desmarca de bona part de les enquestes i apunta a la victòria socialista, però amb un marge molt estret amb JxCAT. Estima entre 33 i 34 escons a Illa, i entre 31 i 34 a Borràs, mentre que situa ERC en tercera posició, amb 29-32.
Els sondeigs de l’Institut DYM per al diari Segre i altres capçaleres com 20 minutos que donen a JxCAT una victòria contundent, amb una forquilla d’entre 35 i 38 escons, deixant el segon competidor, el PSC, a 29-32 i ERC, en tercera posició, amb un càlcul d’entre 29 i 31 escons. Uns resultats que tornen a repetir-se amb l’enquesta del 5 de febrer per als mateixos mitjans, si bé el PSC recupera en percentatge de vot però no en repartiment d’escons. L’enquesta de Sociométrica per a El Español apunta també a una victòria de JxCAT, però no tan contundent. El partit que lidera el president a l’exili, Carles Puigdemont, obtindria entre 31 i 33 escons, mentre que el PSC i ERC estarien en la forquilla de 28-30, això sí, els socialistes superarien els republicans en percentatge de vot.
Per contra, l’enquesta de GAD3 per a la Vanguardia és l’única que atorga una victòria sense matisos a ERC, que obtindria entre 37 i 39 escons, deixant molt enrere el competidor independentista, JxCAT, que es quedaria amb 31. L’independentisme, segons aquesta enquesta, esmicolaria l’efecte Illa, deixant per al PSC 29-30 escons. El CEO, organisme públic de la Generalitat, assenyala una victòria d’ERC en el seu sondeig del 29 de gener, amb una forquilla d’entre 34 i 35 escons, seguida de JxCAT, amb 32-34, i en tercera posició el PSC, que n’obtindria entre 26 i 29. L’onada del CEO del novembre oferia uns resultats prou diferents, vaticinant una victòria contundent d’ERC (36-37), amb JxCAT molt allunyada (28-30) i un PSC descavalcat de la cursa amb 22-23 escons.
El sondeig de l’institut Opinòmetre per al diari ARA dibuixa un triple empat tècnic. Els republicans obtindrien una forquilla de 31-32 escons, el PSC tindria entre 30-32 diputats i Junts, entre 29-30, tots, però, amb un percentatge de vot molt similar. I l’enquesta de Sigma Dos per a El Mundo publicada aquest diumenge va en la mateixa línia veient possible un triple empat: JxCAT obtindria entre 32 i 34 escons, ERC, entre 31 i 34, i el PSC entre 30 i 33. Ara bé, Salvador Illa seria el partit més votat.
La majoria independentista, força clara
Pel que fa a la suma del bloc independentista (ERC, JxCAT i CUP -el PDeCAT no aconseguiria representació segons gairebé totes les enquestes, tret de la de l’ARA, que en dona entre 0 i 3), el gruix dels sondeigs la donen per feta, ja que la CUP passa dels 4 escons actuals a situar-se en una forquilla d’entre 6 i 9, reforçant així els resultats dels dos grans partits. El més clar, La Vanguardia, que en la forquilla més baixa d’ERC i JxCAT suma 68 escons, sense que calgui el suport de la CUP. No en canvi, l’enquesta de Gesop per a El Periódico del 31 de gener, que la veu perillar en la forquilla més baixa. Atorga a la suma entre 67 i 70 escons, quan la majoria absoluta està en 68. Per contra, el sondeig per a aquesta capçalera publicat el 9 de gener garantia aquesta majoria absoluta al Parlament.
Qui més lluny veu la possibilitat que es repeteixi l’aritmètica independentista d’aquesta legislatura és el CIS –organisme públic de l’Estat, que apostava el 21 de gener per una enfonsada històrica del sí, amb 59 escons. L’enquesta flash del CIS publicada una setmana després de començar la campanya electoral, el 4 de febrer, continua recollint l’efecte Illa però no fa projeccions d’escons i evita mullar-se sobre aritmètiques. Tampoc la garanteix el sondeig de El Español, que dona en la forquilla més baixa 66 escons independentistes.
El 50%, una barrera que comença a franquejar-se
Si els resultats del 14F es mesuren en percentatge de vot, una de les claus de la nit electoral serà saber si l’independentisme supera el 50% dels vots. Segons el CIS, aquesta xifra està molt lluny. En l’enquesta de finals de gener atorgava el 39,8% de les paperetes, i en el sondeig flash d’aquesta setmana creixa fins al 42,8%, encara molt distant del 50,08% que atorgava el CEO, recollint per primera vegada un percentatge tan elevat en l’onada de novembre, que es repeteix en el sondeig de l’organisme públic de finals de gener. També l’enquesta de l’ARA recull la superació de la barrera, amb la suma de 50,06% dels vots d’ERC, JxCAT, CUP i el PDeCAT. Les enquestes de l’institut DYM estan molt a prop de franquejar la barrera, amb un 49% dels vots. Tampoc hi arriba l’enquesta de Gesop per a El Periódico, que deixa el percentatge en el 45,9%. El sondeig de GAD 3 per a La Vanguardia es queda a les portes del 50%, amb un 49,8% de vot independentista.
Vox, grup parlamentari propi
Pel que fa a la irrupció de l’extrema dreta al Parlament, unanimitat. Totes les enquestes en preveuen l’entrada, i a més, amb grup parlamntari propi integrat per una forquilla d’entre 6 i 9 diputats. Una entrada que va en detriment de les aspiracions de creixement del PP, que malgrat tot podria doblar escons (actualment en té 4). També hi ha unanimitat en les enquestes sobre la punxada de Cs, que passa de ser el partit guanydor el 21D del 2017 a ocupar la quarta posició amb una estimació d’entre 12 i 14 escons en la majoria de sondeigs.
1 
23 
