Darrerament, s’han disparat les denúncies de les contínues situacions de catalanofòbia en àmbits com el sanitari o el del consum. El darrer exemple ha estat una gelateria del barri de Gràcia de Barcelona on un responsable de l’establiment va insultar una clienta per enraonar en català. Però el fenomen no és nou, tot i que s’ha desacomplexat en els darrers mesos amb reiterades denúncies públiques sobretot en hospitals i comerços i establiments d’hostaleria.
De fet, van ser experts de la Unió Europea que fa poc més d’un any van alertar de la magra situació que vivien els catalanoparlants en àmbits com el sanitari, el consum, l’administració espanyola a Catalunya o els tribunals de justícia. És més, va considerar que els drets dels catalanoparlants havien “empitjorat” en serveis de salut i de residències geriàtriques, així com en la justícia i l’ensenyament. Precisament, els autors de l’informe també mostraven el seu neguit per la situació del català a les aules i descrivien una “profunda preocupació” pels efectes de les sentències que obligaven al 25% del castellà a les escoles.
Tot plegat en un dens informe del 18 de juny de 2024 del Comitè d’Experts que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries de 5 de novembre de 1992, que va entrar en vigor el primer de març de 1998 i que no va ser ratificada per l’Estat espanyol fins al 9 d’abril de 2001. Un informe que s’ha desgranat a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que aquesta setmana se celebra a Prada (Conflent), on n’ha parlat el professor de dret internacional públic de la Universitat Rovira i Virgil Alfonso Gonzáles Bondia.
59 empitjoraments i només 12 millores
En aquest informe de compliment, els avaluadors asseguraven que els “darrers cinc anys la situació havia empitjorat arreu dels territoris de parla catalana de l’Estat espanyol en àmbits com ara l’educació, la justícia, l’administració pública o els mitjans de comunicació”. De fet, comptabilitzen un total de 59 empitjoraments i només 12 millores en els territoris on es parla llengua catalana, segons la graella de barems amb què s’analitza l’Estat espanyol. Els empitjoraments s’han d’entendre com els incompliments de protecció o la manca de defensa dels drets reconeguts legalment als catalanoparlants. En concret, a Catalunya es van detectar quatre millores i 15 empitjoraments.
Una situació que, si fa o no fa, es repeteix al llarg dels Països Catalans. Així, a les illes Balears, es registren dues millores i divuit empitjoraments; al País Valencià, només tres millores davant els 17 empitjoraments; a l’Aragó, cap millora i cinc empitjoraments, i a Múrcia, tres millores i quatre empitjoraments. Un balanç que, per a Bondia, posa en relleu la manca de fermesa i de compliment de l’Estat espanyol respecte a les obligacions adquirides com a signant de la Carta de les Llengües Regionals. De fet, Espanya, en el seu compromís de ratificació d’aquest tractat, va deixar clar que considerava llengües regionals o minoritàries les “reconegudes com a oficials als Estatuts d’Autonomia d’Euskadi, Catalunya, les Illes, Galícia, País Valencià i Navarra.”
Sanitat i consum
L’informe, al qual ha tingut accés El Món, analitza l’estat de protecció i defensa del català arreu dels Països Catalans. A Catalunya, pel que fa a la sanitat o l’assistència social, un dels punts més conflictius i on més casos de catalanofòbia es denuncien, els experts avaluadors no són optimistes, ni de bon tros. Si bé admeten que els centres d’assistència social i el servei públic de salut utilitza el català en part de la seva senyalització i documentació, és només una mesura de paper.
Per això, el document alerta que “a pesar de l’obligació legal que el personal que treballa en la sanitat tingui prou coneixements orals i escrits de català, la possibilitat de rebre serveis sanitaris en català es irregular”. “Fins i tot, la situació s’ha deteriorat des del període anterior de seguiment”, sentencien els experts. En aquest sentit, asseguren que es pot fer una “observació similar a les residències de gent gran, on la majoria dels serveis es presten en castellà”.
Els experts aprofiten per criticar la responsabilitat de les administracions en l’àmbit de la sanitat. En aquesta línia, emfatitza que aquesta situació “s’explica en part pel fet que les universitats, en particular, les catalanes, no generen prou nombre de professionals de coneixements de català per cobrir les necessitats dels centres sanitaris”. En aquest punt, també remarquen, amb certa recança, la posada en marxa d’un pla lingüístic, amb accions i projectes lingüístics específics. Per tot plegat, certifiquen les “diverses deficiències en la prestació dels serveis sanitaris”.
El consum, també un fiasco
En el cas de Catalunya, els experts deixen clar que la legislació vigent protegeix l’ús del català en els àmbits empresarials i privats. Una protecció de la qual, en l’àmbit administratiu, la responsable és l’Agència Catalana de Consum. Un organisme que ha de vetllar pel compliment de les empreses dels drets de les persones com a consumidors i usuaris de serveis. Així mateix, evidencia que es promociona l’ús del català en els serveis bancaris i financers i, curiosament, fa constar que les entitats que operen a Catalunya ofereixen la possibilitat d’utilitzar la llengua catalana. En tot cas, l’informe ressalta que “només el 10,6% dels productes venuts a Catalunya estan etiquetats o tenen les instruccions en català”. Una dada que mostra l’escassa importància del català en la distribució comercial de Catalunya.
Així mateix, ressalten una altra de les xacres del sistema de protecció en l’àmbit del consum dels catalanoparlants, i són els serveis concertats per l’administració pública. En concret, emfatitzen que alguns serveis públics prestats per empreses privades, després de fer-se les licitacions, no s’ofereixen en català.
Una situació similar detecta de manera més punyent en l’administració espanyola o els tribunals de justícia. Per exemple, recopila que només un 7% de les 18.000 sentències dictades en un any són en català i “molts ciutadans segueixen creient que parlar català davant un tribunal o utilitzar-lo en documents judicials podria perjudicar-los”. Una crítica que s’estén als organismes de l’administració de l’Estat a Catalunya, especialment, pel que fa als cossos i forces de seguretat de l’Estat.
